Política Última actualització Dissabte, 24 de gener de 2015 05:00 h

Un nou país de poders vigilats

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Hem viscut la setmana submergits en l’efecte brutal de l’emissió del documental #CiutatMorta. Encara és d’hora per saber quin serà el resultat de tot plegat, però sembla clar que caldria una segona investigació per part d’una autoritat independent. En qualsevol cas, posa de relleu tot el terreny que, en l’àmbit polític, policial i judicial, tenim per córrer en la construcció del nou país (ara que, a més, comencem a estar joiosament embrancats a fer Constitucions): una República amb equilibri i control entre poders plurals que es vigilin en vetlla pels drets de tots els ciutadans. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.

Barrera, Carles (síndic d’Aran).
El país que volem.
El Parlament de Catalunya ha aprovat aquesta setmana la nova Llei de l’Aran, que renova la del 1990 i referma l’autogovern de la vall, tot reconeixent la seva condició nacional occitana i el seu dret a l’exercici de l’autodeterminació. Naturalment, no cal ser gaire agosarats per aventurar que el Govern espanyol, per demostrar “quien manda aquí” impedirà a marxes forçades l’entrada en vigor d’aquesta norma: activarà els mecanismes per blocar la Consulta que ha de validar-la democràticament i que el Govern català ha proposat en el termini de sis mesos. Uns i altres, doncs, una vegada més, ben retratats. La majoria dominant a Espanya, demòfoba; les forces polítiques que més sumen a Catalunya, un exemple que demostra la voluntat de construir un país nou, tolerant i respectuós amb la diferència.
 
Bosch, Jaume (diputat d’ICV-EUiA).
Sobiranisme a la fuga.
Amb poques hores de diferència, efectes col·laterals del progressiu dessagnament de la coalició, s’anuncia la sortida d’escena de dos dels referents capdavanters de l’independentisme a Iniciativa: Jaume Bosch abandona el Parlament després d’exhaurir el límit temporal a l’escó que li permeten els estatuts. Tot seguit, Ricard Gomà, un dels arquitectes de la candidatura que encapçalarà Ada Colau, anuncia també la seva retirada de la vida política. Notícies molt dolentes. Entre les restes del naufragi d’ICV-EUiA s’hi jugarà bona part del procés polític: el destí dels seus votants serà una de les claus essencials dels resultats del 27-S. Sembla clar que, amb la marxa de gent com Bosch o Gomà, Podemos és ara molt més a prop de fer-se amb bona part de la collita, per desgràcia, amb l’objectiu de posar-la a treballar en favor d’una dependència blindada al servei de l’establishment.
 
Companys, Lluís (president de la Generalitat de Catalunya).
Aniversari de combat.
La Generalitat i els seus mitjans públics de comunicació ja preparen a fons la commemoració. Pocs dies després del 27-S farem record de com, farà exactament 75 anys, després de ser lliurat per la Gestapo, una vegada detingut a la Bretanya a petició de les autoritats franquistes, el nou règim feixista espanyol van assassinar Companys, després d’un judici-pantomima exprés, que encara maldem per revertir. A més d’un acte de justícia (el president representa els milers d’assassinats i represaliats pel franquisme), fer memòria del seu final honrós ha de servir també, en aquest any clau per a la recuperació de la plena llibertat nacional, per fer valer la justícia de la nostra causa al món. Objectiu: tothom, arreu, ha de saber que Lluís Companys fou l’únic president democràtic executat pel feixisme.
 
García-Margallo, José Manuel (ministre espanyol d’Afers Exteriors).
Se’ls veu el llautó.
El ministre de formes rodones ha coincidit aquesta setmana amb Miquel Iceta (ídem) i Gemma Ubasart (no) a l’hora de negar la viabilitat d’una declaració (com totes les hagudes fins ara, unilateral) independència. Ningú no ens reconeixerà al món i ens haurem d’endur a l’espai exterior un 25% del deute espanyol. Costa d’entendre, en particular, aquest darrer punt: com és que el ministre té tan i tan estudiada una possibilitat tan impossible. No perdi el temps, senyor ministre! En la mateixa intervenció, a més, el veterà polític popular va admetre obertament, per primera vegada, que Catalunya podrà continuar utilitzant l’euro; un altre dels grans axiomes amenaçadors del dependentisme, que tampoc ha resistit uns quants mesos de debat públic. Endavant, doncs, més, més, que només ens falten vuit mesos.
 
Gibanel, Víctor (cap de policia local de Gavà).
Ciutat Morta.
El documental emès dissabte passat (en versió censurada per la justícia espanyola) ha provocat un veritable “tsunami”, que ha obligat totes les forces polítiques i l’alcalde Trias a posicionar-se en favor de la revisió del procés. En descrèdit de la justícia, costa molt empassar-se que no hi ha res a fer, tot i que el sentit comú més bàsic diu que (com a mínim) unes quantes coses es van fer malament, amb conseqüències irreparables. Les xarxes socials han estat implacables amb la desbarrada de Pilar Rahola fa sis anys i amb les primeres reaccions (fent-se el boig i/o el mut) de molts dels implicats. Una qüestió sí resulta del tot incomprensible: com és possible que el senyor Gibanel continuï exercint funcions públiques i tu i jo paguem una pensió pública als dos policies condemnats per prevaricació i tortures, empresonats i apartats del cos?
 
Iglesias, Pablo(secretari general de Podemos).
Com els crancs.
A mesura que van emergint de l’anonimat, llegir els representants de Podemos arreu del territori suposa completar un màster avançat en l’art d’amagar la boleta. Aconseguir que concretin alguna cosa resulta pràcticament impossible: com a mostra, les respostes del Gran Líder en l’entrevista de diumenge a “El País”, on tot i referir-se a una inconcreta plurinacionalitat d’Espanya, ni tan sols es fa ja una defensa nítida d’un model federal. Com en tants altres aspectes socials i econòmics, en el territorial el programa de Podemos avança com els crancs. L’entrevista, a més de contenir una desgraciada i supremacista referència a l’ús de les llengües peninsulars, sotmet el procés català a una impossible reforma constitucional espanyola en la que caldria “tenir molt en compte” l’opinió dels catalans. Impossible expressar-se amb més equilibris, amb clara tendència a la clatellada final. Decepció creixent.
 
 
Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del Procés al seu blog Per a bons patricis