22,85%

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.

17  

( 6 vots )

 Carregant

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Aquesta setmana hem aprés, bàsicament, matemàtiques. Diuen que poc més de dos milions de grecs, en concret, el percentatge que dóna títol a aquesta crònica, han emès un mandat categòric i incontestable contra les polítiques d’austeritat imposades per la troika. Perfecte. Els catalans prenem nota. No només perquè el 9-N al voltant d’un 30% dels catalans va votar per la independència en un simple procés participatiu, sinó perquè el proper 27-S una majoria d’escons al Parlament (com la de Syriza a Grècia), també serà interpretada immediatament arreu del món com la manifestació d’una voluntat democràtica inequívoca que mereix respecte. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.
 

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

---

Etiquetes

bestiari, bestiari del procés

Aznar, José María (ex-president del Govern espanyol).
Aixecar-se de nou.
A la vista que la figura presidencial és d’autèntic encefalograma pla, la Convenció celebrada pel Partido Popular el cap de setmana passat va ressuscitar la mòmia de José María Aznar. Resultat: una tibantor evident amb Mariano Rajoy i l’assenyalament del perill català. L’habitual amenaça que no pot quedar impune un torcebraç com el que em plantejat a l’Estat espanyol i una crida a la mobilització de l’espanyolisme el 27-S. S’entén que, aquesta vegada, almenys, la mobilització que es demana serà per anar a votar, no per impedir-ho. Com sempre, l’efecte del matonisme de l’heroi de les Açores i de Perejil, ha estat el de convèncer uns quants catalanets més de la inconveniència de compartir estat amb una dreta cavernària i incorregible, que si no fugim, ens trobarem periòdicament al capdavant del Govern.
 
Barberà, Jaume(periodista).
Realisme àcid.
Un home en permanent estat de mal humor. Si, és cert, els motius hi són, però caldria reflexionar-hi una mica. Hi ha qui pensa que es pot construir des del negativisme, des del retret permanent? Que es pot fer atractiva una idea des de l’acidesa constant, no contra els altres, sinó... contra els propis? Prou de fer-nos mal, si és possible: el 27-S tenim la possibilitat extraordinària, per la que tanta gent de diverses de generacions de catalans ho haurien donat tot, de votar el primer Parlament català de la història amb un mandat explícitament independentista. Queixar-nos per terra, mar i aire que el procés no és com a nosaltres ens agradaria no condueix exactament enlloc. Només, a fer-nos arribar a aquell dia en les pitjors condicions possibles. Que, per cert, és el que volen els enemics de la llibertat de Catalunya.
 
Bassas, Antoni(periodista).
Sòlida lucidesa.
Potser per la manca de condicionants que assetgen d’altres veus subjectes a forta pressió, en Bassas, amb els seus magistrals vídeo-editorials al diari ARA (per a mostra, un botó) esdevé una mena de far per a navegants en el nostre convuls procés. Independència de criteri combinada amb mirada clara per anar al gra. El seu sa optimisme de fons (compatible amb picar la cresta, també, quan convé) contrasta amb la deriva permanent cap al pessimisme que els grans mitjans no paren d’abonar dia sí dia també, per cert, que s’ho facin mirar, amb la col·laboració de veus que fins fa no gaire semblaven fiables. L’escassa premsa que ha construït com a marc mental el nostre país serà molt important en el combat definitiu dels propers mesos: cal tornar a posar de manera urgent el debat sobre els costos de la dependència en primera línia.
 
Bustos, Manuel (exalcalde de Sabadell).
La fi d’un estil.
Compareix davant dels tribunals per primera vegada. Obrint el foc d’una desena de plets més, desfermats arran de les escoltes telefòniques de l’anomenada Operació Mercuri. L’arriben a escoltar més temps i ja té feina (anar als Jutjats) fins el dia de la jubilació. De tot plegat, l’excusa que “pensava que era un càrrec de lliure designació” és potser el més patètic, tractant-se d’un concurs públic. Treure multes als familiars, regalar rellotges, tot plegat, d’una baixa estofa que fa feredat. Però, més que una revenja, que és el que demana el cos a molts dels seus enemics, el cas de la contractació digital a l’Ajuntament de Montcada i Reixac de la parella de l’amic i company de partit, ha de servir per canviar una manera de fer a l’administració que cal desarrelar per sempre: la que confon les institucions amb la casa pròpia.
 
Elias, Joan(economista).
Fam de debat.
Tenim ganes de superar aquest etapa de vol rasant i de tornar a debatre sobre la necessitat imperiosa de la independència. No ens en sortirem sense les eines adequades: quan les tinguem, farem un país de més qualitat. És cert que existeix el perill dels costos de transició, però també que qui ens els vulgui infringir també en serà víctima; així que, per sentit comú, el més lògic és que darrere les amenaces de fer-nos la vida impossible, quan arribi el moment irreversible que hem de forçar, quedarà ben poca cosa. De moment, un estudi del Col·legi d’Economistes, de Joan Elías i Joan Maria Mateu, ha detallat l’alta consideració que les agències de qualificació atorgarien a les emissions de deute públic de la República Catalana. I és que, és simple, el dia que siguem responsables de la recaptació dels impostos al nostre territori, tot farà un gir de 180 graus.
 
Forcades, Teresa(monja benedictina i impulsora de Procés Constituent).
Unitat amb sentit?
Amb l’etiqueta #27sConstituent, Procés Constituent va celebrar el cap de setmana passat una trobada per definir els objectius de cara a les eleccions plebiscitàries de setembre, sorprenentment, amb tots els dirigents d’ICV-EUiA en primera fila: exactament què volen constituir el 27-S si, com ells (i els de Pablo Iglesias) creuen que cal fer dependre el futur de Catalunya del que es decideixi abans al Congrés dels diputats? Els seus dirigents van demanar una vegada més que tots els partits d’esquerra es presentin junts també a les plebiscitàries: per fer la Constitució de la República Catalana o per reformar la Constitució espanyola, tal i com defensen ICV i Podemos amb els qui Procés Constituent acaba de pactar i lliurar bous i esquelles a Barcelona?

Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del Procés al seu blog Per a bons patricis
 

Notícies relacionades

17 comentaris

Imprimir Enviar