Política Última actualització Dissabte, 7 de febrer de 2015 05:00 h

Comença el debat que els fa mal

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Més enllà de les crítiques pel contingut concret o per l’excés de protagonisme personal (compensades amb escreix pel risc de tota una carrera professional!), la gran contribució del jutge Vidal ha estat la de fer esclatar al carrer, a les xarxes socials i als mitjans el debat constitucional sobre la Catalunya que volem construir. Em permeto expressar una por metodològica fonamental per a quan la cosa vagi de debò: que, com el 1978, alguns pretenguin que debatem molt, però que finalment haguem de comprar el paquet sencer. Els sistemes de vot electrònic han de facilitar una decisió col·lectiva article per article. Després d’un debat ben a fons, fem una Constitució realment de base popular. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.

Bellizzi, Luca(delegat de la Generalitat de Catalunya a Roma).
Escampar la bona nova.
Un dels àmbits on el canvi de mentalitat independentista a CiU sembla consolidat és el de l’acció exterior, després que fos defenestrat tot l’aparell disposat inicialment per l’inefable Josep Antoni Duran i Lleida amb la finalitat d’empantanar-ho tot i blindar la continuïtat (quins viatges!) de la seva acció internacional al servei d’Espanya. Aquesta setmana hem viscut el nomenament de nous delegats del Govern a Roma i Viena i el projecte de crear una cinquantena més de representacions en funció del resultat del 27-S. La reacció, brutal, en tromba, d’Andrea Levy a José Manuel García-Margallo: anunciar la interposició d’un contenciós per part del Governespanyol i defensar sense vergonya que el de Catalunya no pot fer acció exterior perquè aspira a la independència: una altra vegada, doncs, es tracta de criminalitzar les idees.
 
Cruanyes, Francesc(periodista).
Pluralitat popular.
Seguim per a bingo. Després de trenta-sis anys col·laborant al setmanari “L’Empordà” i  disset al “Diari de Girona”, aquest veterà periodista en nòmina de TVE, és ara obligat a deixar de fer-ho com a resultat d’un expedient que li ha obert l’ens públic. Després dels precedents de la Xantal Llavina, l’Oriol Nolis i la Cristina Puig, continua la cacera de bruixes dirigida per Eladio Jareño contra qualsevol forma de dissidència interna amb la línia oficial del Govern espanyol a la colònia. És la forma peculiar de llibertat d’expressió practicada just per aquells qui, com la líder popular Alicia Sánchez Camacho, no desaprofiten cap oportunitat, totes i cadascuna de les seves nombroses aparicions als mitjans on suposadament són vetats, per denunciar l’existència d’un fals unanimisme sobiranista als mitjans de comunicació catalans.
 
Duran i LLeida, Josep Antoni(portaveu de CiU al Congrés espanyol).
La pensió Carme.
Després de la seva cèlebre assumpció pública que els mestres guanyen poc (per cert, fals) i que ell no en tindria prou per viure, aquesta setmana, extraordinàriament crispat com gairebé sempre darrerament, deambula pels mitjans com un “zombie”, intentant fer tan mal com pot al procés sobiranista. Es proposa un doble objectiu: trinxar la imatge de CiU i erosionar tant com es pugui les relacions del Govern amb Esquerra. Aquesta setmana va visitar la ràdio comtal per posar damunt la taula temes tan rellevants com ara la importància de la seva tasca de representació i el fet que els diputats d’ERC a la Segona República dormien al Ritz. I que no podria fer el mateix que fa si s’allotgés a la fonda Carme. Que es veu que no té despatx propi i mitjans públics al seu servei al Congrés dels Diputats.
 
Forcadell, Carme(presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana).
Reptes abans de l’adéu.
Una munió d’entrevistes i articles als mitjans subratllen el fet que ella i una part notable de l’equip dirigent de l’ANC abandonaran el comandament de la nau al maig, justament quan caldrà posar la caldera a ple rendiment per entomar les eleccions més importants (més encara que aquelles d’abril de 1931) de la història de Catalunya. Cal, doncs, després del desgast intens dels darrers mesos d’intermediació arriscada amb uns partits que no han estat a l’alçada, una renovació ordenada que demostri (en primer lloc, als polítics) que el nostre procés nacional cap a la llibertat plena es construeix sense messianisme, des de baix, però que alhora no afebleixi el gran objectiu: una campanya esclatant que porti milions de catalans a les urnes el proper 27-S amb una papereta pel sí a la independència.
 
García Cuevas, María José (diputada del Partit Popular).
Setmana gloriosa.
La necessitat de cridar l’atenció del votant unionista, davant la competència creixent d’adversaris amb molta més credibilitat, ha portat aquesta setmana els populars catalans a escenes patètiques. La diputada García Cuevas no s’ha estat de titllar Irene Rigau de “consellera condemnada”, en una nova mostra de l’habitual respecte popular pels drets bàsics dels seus adversaris polítics. Hores abans, Enric Millo es vantava de congelar el procés sobiranista amb un recurs de filibusterisme parlamentari que retardarà la seva aprovació un mes: dir “congelar” és aquí del tot pertinent, perquè és el que experimentaran unes quantes famílies a les quals l’atenció del Govern per pal·liar la pobresa energètica potser no hi podrà arribar. I això que ells sí que estan pels problemes reals de la gent!
 
García Prieto, Francisco (expresident de la Federació d’Entitats Culturals Andaluses a Catalunya).
Ús i abús de posició dominant.
L’octubre de 2013, després de 27 anys de comandament, García Prieto va abandonar la presidència de l’entitat que organitza la Fira d’Abril més multitudinària de Catalunya. Home extraordinàriament hàbil, havia sabut jugar amb subtilesa amb aquell cert papanatisme incapaç de fer front al seu lideratge fosc, basat en la por del catalanisme a indisposar-se amb els conciutadans d’origen andalús. Com si ell en fos el seu únic representant. Ara, la fiscal Àngels Negre ha presentat un escrit demolidor al jutjat de guàrdia de Barcelona en el qual acusa García Prieto d’embutxacar-se una part dels quantiosos ajuts públics rebuts d’institucions públiques de tots els colors, amb la possible comissió de delictes continuats d'apropiació indeguda, frau en subvencions i falsedat documental. El temps, aquell jutge inapel·lable.

Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del Procés al seu blog Per a bons patricis

 

---

Notícies relacionades