Política Última actualització Diumenge, 8 de febrer de 2015 05:00 h

Sense novetats al front

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Després d’algunes setmanes de desconcert, davant la nostra pròpia divisió, les institucions espanyoles fan noves passes per augmentar la pressió repressiva que es proposa tòrcer el nostre camí imparable cap a la llibertat. Mentre es nomena un nou fiscal per accelerar la querella contra el president, Ortega i Rigau, el ministre d’Exteriors anuncia la voluntat d’atacar l’acció internacional de la Generalitat, simplement perquè no li agrada el seu contingut, i el Consell General del Poder Judicial fa les darreres passes per expulsar el jutge Vidal de la seva feina per un “delicte” d’opinió. Tot plegat, la mateixa setmana en la qual el CIS ens ha tornat a dir que els espanyols que volen més autonomia no arriben al 25%. Vaja, com per a federar-se. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.
 

Iceta, Miquel(primer secretari del PSC).
Boquejar desesperadament.
Com feia el seu antecessor, el bo d’en Pere Navarro, el líder actual dels socialistes catalans només aspira a fer-se un lloc als mitjans a base d’ocurrències. És un estil que els situa cada dia més a l’alçada de l’esperpent; transita des de la inteligentíssima frase que els independentistes no podrem treure Catalunya de la Península Ibèrica, a la que afirma que els socialistes són com els salmons, tot fent de l’error de desconnectar dels interessos de la gent, una falsa virtut. Entretant, del que no parla gens és de la posició del seu partit en relació a la cadena perpètua acabada d’imposar a l’ordenament jurídic espanyol per obra i gràcia d’un pacte exprés entre el seu cap de files, Pedro Sánchez, i el president espanyol. Sobre aquest tema no se li deu acudir cap broma.
 
Iglesias, Joan (responsable de l’Agència Tributària de Catalunya).
Guanyar credibilitat.
El president Mas ha expressat aquesta setmana una evidència: no podrem disposar d’una Agència Tributària Catalana a ple rendiment fins que no efectuem la desconnexió d’Espanya. En tot cas, ara, el que tenim dret a saber és si disposem ja (o quan la tindrem) de la capacitat tècnica necessària per decidir pitjar el botó i posar-la en marxa amb lleis fiscals pròpies. El seu cap, Joan Iglesias, ha presentat aquesta setmana el llibre “Una hisenda a la catalana. Preguntes i respostes sobre la hisenda pròpia”, on dibuixa amb solvència un model de futur per a aquesta estructura d’estat fonamental. També aquí, perquè volem un nou país, cal estudiar a fons les mancances actuals i posar els mitjans per fer-ne un de més qualitat: d’entrada, que el gravamen del capital augmenti el seu pes sembla una exigència de pur sentit comú.
 
Iglesias, Pablo(secretari general de Podemos).
Afinant el producte.
El cap de setmana passat el seu partit va dur a terme una notable demostració de força a Madrid, amb uns 300.000 manifestants segons els organitzadors. TV3, que dedica al fenomen Podemos una atenció bestial, no va dubtar a desplaçar un equip a la sortida dels sis (repeteixo sis) autocars de fidels que s’hi van desplaçar des de Barcelona. Del discurs del líder, cal destacar una nova aportació per definir el producte de màrqueting polític guanyador que estan treballant des del laboratori politològic de la Universidad Computense: després d’afirmar que ells no són d’esquerres ni de dretes, sinó dels de baix contra els de dalt, ara un nou reforçament de l’esperit “catch all party” cap als sectors més conservadors i espanyolistes mitjançant un ús profús i intensiu dels termes pàtria i patriotisme. Vaja, no nacionalisme en vena.
 
Punset, Carolina(candidata de Ciudadanos a la Generalitat valenciana).
Regeneració purulenta.
Els nous consistoris municipals i els governs autonòmics que es formaran després del 24 de maig, enmig del clima d’atomització generalitzada i esclat total del bipartidisme que s’albira pràcticament arreu, provocaran aliances, pactes i col·laboracions que caldrà seguir i estudiar molt atentament. Naturalment, els qui (encara que sigui amb una impostura evident) han edificat darrerament el seu discurs sobre la puresa i la regeneració democràtica seran jutjats amb especial severitat. Per això, a l’avançada, sorprèn del tot que l’agent de Rivera a terres valencianes contempli obertament la possibilitat de pactar amb el Partit Popular. Ep, que no estem dient qualsevol cosa: parlem de la variant regional més tacada del partit més corrupte de la Península Ibèrica. Olé, olé.
 
Sánchez Ulled, Emilio (fiscal de la Fiscalia Superior de Catalunya).
Accelerant decisions.
Aquests dies hem constatat també que les institucions espanyoles tenen pressa per estrènyer la via repressiva contra el procés català: mentre es nomenava un nou fiscal per "promoure la celeritat i l'eficàcia en la tramitació del procediment"en la causa oberta contra el president Mas, la vicepresident Ortega i la consellera Rigau, el Tribunal Constitucional sembla que va acordant la sentència que ha de tancar definitivament, abans de l’abril, la via referendària per exercir el dret a l’autodeterminació dins la legislació espanyola. Tot plegat, notícies que reforcen intensament la via federal. Tant com conèixer què en pensen els espanyols al respecte: la darrera enquesta del CIS tornava a apuntar aquesta setmana que dos de cada tres espanyols són partidaris de mantenir l’statu quo o caminar cap a una recentralització de l’Estat.
 
Vidal, Santiago (magistrat).
Jugar-se-la.
No sóc dels qui combregui amb una Constitució amanida per un grup d’experts. Seria repetir més o menys el gol que ens van fer en el 78. D’entrada, prefereixo un país sense Constitució, amb un ordenament legal àgil, flexible als canvis, adaptable a les necessitats de la gent, de cada generació. Però si és que n’hem de tenir com, sospito, vola la majoria, seria molt millor que fos el resultat d’una Convenció Constitucional plenament popular, on la participació a través de la xarxa tingués un gran paper. Però, dit això, el cas Vidal representa un brutal exemple d’atemptat a la llibertat d’expressió en l’Espanya de la regressió democràtica. I, alhora, constitueix un extraordinari exemple de valentia d’un home disposat a jugar-se la feina per exercir la llibertat personal i per dissenyar la de tot un poble. En defensa de la llibertat, #TotsSomSantiVidal.

Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del Procés al seu blog Per a bons patricis

---

Notícies relacionades