Política Última actualització Dissabte, 21 de febrer de 2015 05:00 h

Del català emprenyat a l’independentista rondinaire

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- El procés avança a tot drap cap al 27-S. Hi ha hagut esgarrinxades, però el fet objectiu, més enllà de sentiments i percepcions particulars, és que tenim al davant l’oportunitat de constituir, a partir d’aquell dia, el primer Parlament català de la història dotat d’un mandat específicament independentista. Per això costa tant, cada dia que passa, entendre l’actitud cargolada, agra i pessimista de tants opinadors sobiranistes. Sí, potser les coses no són exactament com voldríem, però la victòria és més a prop que mai en tres-cents anys. I a alguns això encara ens il·lusiona. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.

Arrufat, Quim(diputat de la CUP).
Tornar a la taula.
Amb bon criteri, la gent de la CUP ha alertat sobre el perill que Convergència i Esquerra vulguin monopolitzar el procés. L’equilibri de la negociació per un full de ruta el més comú possible, durant els propers mesos, serà certament delicat. D’una banda, els dos partits que voten més independentistes han de respondre a la seva responsabilitat com a actors majors; de l’altra, han de saber conjugar-la amb el protagonisme dels altres partits i de la societat civil organitzada a favor de l’Estat propi. La nova política que les CUP han sabut portar al Parlament durant aquests dos anys i el moviment popular que representa han fet que esdevingui una autèntica peça fonamental per confegir un projecte imbatible. La voluntat de reincorporar-se a la taula de negociació del full de ruta per al 27-S és una excel·lent notícia que caldrà preservar amb la generositat de totes les parts.
 
Bassat, Lluís (publicista).
Confondre amb intel·ligència.
El simplisme resulta especialment sospitós en persones de la seva intel·ligència. “Jo no estaré per la independència, sinó per continuar a Europa”, diu en una entrevista a la televisió pública catalana. Confondre deliberadament Europa amb la Unió Europea, no distingir entre l’estructura política (cada dia més en discussió), l’espai econòmic europeu i la moneda única, tres nivells d’integració amb protagonistes diferents. I és que, l’establishment, més conscient que molts sobiranistes que som en el moment decisiu, posa tota la carn a la graella, encara que sigui a costa de confondre. Per rematar-ho, després de refermar que és català i catalanista, calca el discurs del PP: “dic que primer s’havien de solucionar els problemes de la gent que no té per menjar. I un cop solucionat això, fes el que vulguis, però primer soluciona aquest problema”. Ni una paraula sobre els recursos necessaris per aplicar aquestes polítiques d’emergència social i, sobretot, de l’únic camí per obtenir-los.
 
Benzo, Fernando (subsecretari d’Educació, Cultura i Esports del Govern espanyol).
Cultura universal.
El ministeri que dirigeix José Ignacio Wert, tan preocupat per les necessitats culturals dels espanyols, ha fet saber per boca del subsecretari del ram, la seva voluntat d’evitar, per la via de la la Llei de patrimoni immaterial que tramiten al “Congreso”, que mai més, cap comunitat autònoma, com a resultat de l’exercici de les seves competències en la regulació d’espectacles públics, pugui tornar a prohibir les curses de braus al seu territori. Pel que fa a Catalunya, es tracta d’una nova invasió competencial adreçada a reimplantar aquell macabre negoci. La “setmana cultural del respecte” ha acabat també amb l’anunci de la voluntat del Govern espanyol de portar al Constitucional l’impost sobre els proveïdors d’internet a Catalunya, que havia de contribuir a finançar el sector audiovisual del nostre país. Vaja, estimació federalitzant.
 
Fernández Díaz, Jorge (ministre espanyol de l’Interior).
Femer dependentista.
La participació del ministre al “Salvados” de Jordi Évole, amb el seu ja famós “y?” quan va ser qüestionat pels tèrbols informes de la UDEF, alternativament, barreja d’elements certs i ficcionats i/o només ficcionats, eina de combat polític resultat de l’acció d’una unitat policial pròpia de règims tan demòfobs com l’espanyol, ha confluït aquesta setmana amb la il·lustratriva  compareixença del periodista especialitzat Ernesto Ekaizer a la comissió parlamentària de l’anomenat “Cas Pujol”; pura solvència: crítica del sistema de corrupció implantat durant tants anys a Catalunya per uns i altres, però, alhora, denúncia de la guerra bruta que els aparells de l’estat estan desenvolupant contra el procés sobiranista, comparació inclosa amb els GAL de Felipe González. En definitiva, tot un estat, teòricament també nostre, treballant per ensorrar-nos.
 
Floriano, Carlos(vicesecretari general d’organització del Partido Popular).
Catalanofòbia partidària.
Més pràctiques xenòfobes del nacionalisme espanyol. Diferents dirigents del PP han marcat la línia estratègica contra l’emergència a les enquestes de Ciudadanos com un segon Podemos, ara al flanc dret de l’electorat. Cal citar sempre els de Rivera en català: “Siutatangs”, són “Siutatangs”, un partit regionalista sense projecte nacional espanyol. Hi ha molt de justícia poètica en el fet que desqualifiquen Rivera per català. Justícia o nassos, no sé. Per celebrar-ho, Ciudadanos ha respost suprimint la versió catalana del seu web, en un nou acte d’amor pel bilingüisme. Al Parlament, a fi d’evitar els talls de veu subtitulats als informatius de les televisions espanyoles, el líder lerrouxista ha optat per emprar gairebé de forma exclusiva, per primera vegada, el castellà. Un país així que estigmatitza per raons d’origen i de llengua, sí que sí, és un país al qual vénen moltes ganes de federar-se.
 
Junqueras, Oriol(president d’Esquerra Republicana).
Fent l’Àrea Metropolitana.
La presència del líder d’ERC als platós de Telecinco la nit de dissabte va servir per comprovar com va recuperant el seu millor to. Junqueras, discutit i discutible en alguns moments del regat en curt estratègic dels darrers mesos, va fer, a les Espanyes, d’autèntic home d’estat:  impertèrrit ell, fent perdre els nervis als adversaris, va entomar totes i cadascuna de les crítiques relacionades amb l’etapa Pujol i la neteja que cal dur a terme per fer una intel·ligent defensa de l’aspiració del país a constituir-se en un nou estat. Va defensar en la seva justa mesura l’acció d’Artur Mas. I és que les relacions amb el president semblen reconduir-se poc a poc, encara que el retard de la convocatòria de les plebiscitàries fins el 27-S hagi desviat l’atenció cap a les municipals que s’apropen.

Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del Procés al seu blog Per a bons patricis 

 

---

Notícies relacionades