Cal guanyar el #27S2015
Mas creu que la decisió del TC "només ens deixa el 27-S com a camí per poder consultar el poble de Catalunya" i considera "impossible dirigir la política catalana de manera solvent" si no es "resol" la qüestió de conèixer l'opinió sobre la independència
Barcelona (ACN).- El president de la Generalitat, Artur Mas, ha aprofitat l'inici de la seva conferència al Cercle d'Economia d'aquest dimecres per reaccionar a la sentència del Tribunal Constitucional (TC) que tomba parcialment la Llei de consultes i el decret de convocatòria per a la consulta inicial del 9-N. Per al president, la decisió del TC demostra que "només ens deixen un camí per poder consultar el poble: en forma de eleccions", defensant així la necessitat del caràcter plebiscitari del 27-S. A més, Artur Mas creu que conèixer l'opinió dels catalans sobre la independència aviat és bàsic. Tant, ha dit, que veu "gairebé impossible dirigir la política catalana de manera solvent" si no es "resol" aquesta qüestió.
Comparteix
TweetEtiquetes
"Si, com avui hem sabut, el Tribunal Constitucional ens diu parcialment no a la Llei de consultes i ens diu no al decret de convocatòria de la consulta del 9-N, vol dir que només ens deixen un camí per poder consultar el poble de Catalunya: en forma d'eleccions". D'aquesta manera ha reaccionat Artur Mas després de conèixer la decisió del TC de declarar inconstitucionals aquestes dues qüestions. I és que, tal i com ha dit, el Govern "hauria preferit consultat el poble d'una altra manera, amb diàleg i consens". Però, segons Mas, "no hi ha voluntat a l'altre costat", en referència a l'Estat, a qui ha acusat de "no voler trobar una via intermitja, sinó intentar que claudiquem" oblidant "les voluntats del poble".
Democràcia contra les intransigències de Madrid
I és per això que creu que davant aquest panorama "només ens queda un camí democràtic i legal per poder fer la consulta que finalment hem de fer". En aquest sentit, Mas també defensa la necessitat del caràcter plebiscitari del 27-S perquè "entre altres coses, és gairebé impossible dirigir la política catalana de manera solvent i convincent si no resolem aquesta qüestió plantejada pel poble, la de la forma de relació entre Catalunya i Espanya per al futur".
"Escèptic" però no "intransigent" amb el diàleg amb l'Estat
Després de la disposició mostrada, de nou, pel president espanyol al diàleg amb la Generalitat feta des del Congrés el passat dimarts, Mas ha volgut deixar clar que el seu Govern sempre està a punt per parlar, perquè "s'acabi com s'acabi aquest procés, es requerirà diàleg". Amb tot, creu que "fins ara el que hi ha hagut és un diàleg de sord", acusant així a l'Estat de no escoltar la part catalana.
"Vam tenir un intent de pacte fiscal amb tots els ets i uts. Un cop superat, els diputats del Parlament de diferents formacions vana anat a Madrid a dir que estaven disposats a parlar de la pregunta i la data si acceptaven que es tingués una solució pactada de referèndum, i la resposta va ser que no hi havia res a parlar. Jo vaig oferir a Rajoy una consulta d'acord amb les lleis catalanes, tolerada per l'Estat, i la resposta van ser querelles. Explicat així, no és un diàleg de sords sinó de sord. Objectivament, hi ha un tancament total a parlar d'aquest tema, un bloc de formigó, i per tant res a consensuar", ha lamentat Mas.
Tot i això, les eleccions al Congrés i al Senat de finals d'any podrien canviar les majories a l'Estat i hi ha la possibilitat de nous escenaris amb noves oportunitats d'acords. És per això que, en ser preguntat al col·loqui per aquesta qüestió, Mas ha volgut ser molt clar en assegurar que ell és "molt escèptic i crec que no passarà". "Crec que ens trobarem amb la mateixa resposta amb diferents intensitats. Però com tothom pot canviar, podria canviar l'Estat i que ens permeti fer una consulta i en tornem a parlar, però no depèn de nosaltres. Depèn de nosaltres mantenir la voluntat de diàleg, però no obligar-los a fer una cosa que no vol fer. Sóc escèptic però no seré intransigent", ha afegit.
D'altra banda, davant la proposta dels socialistes de reformar la Constitució espanyola, Mas ha admès que ha parlat "moltes vegades, amb el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, sobre aquesta qüestió. En aquest sentit, Mas assegura que sempre li planteja si té el suport del PP per tirar-ho endavant i que Sánchez li respon que no, i que també li pregunta de quina manera planteja resoldre el cas català i no li ho ha sabut concretar.
L'escena internacional
Preguntat per quins suports internacionals preveu poder tenir o ha aconseguit quan n'ha parlat amb líders d'altres països, Mas ha reconegut que "nens estem trobant amb un buit internacional sinó amb una no resposta". "No ens diuen que ho oblidem, ens diuen que és un tema que no és seu sinó de l'Estat espanyol. No ens diuen que no som una nació. Entenen què som i la reivindicació democràtica que fem, però ens diuen que són afers interns, perquè posar-se del nostre costat és un conflicte obert amb l'Estat espanyol, i intenten evitar el conflicte; és lògic", ha explicat, tot afegint que "si a Catalunya es fa el 27-S com està planteja, es fan les coses com s'estan fent, per la via del diàleg, amb marcs legals i moviments radicalment democràtic, se'ns acabarà escoltant".
Sense alternativa al projecte sobiranista
Després de la conferència inicial de Mas s'ha obert el torn de col·loqui perquè els empresaris i socis del Cercle poguessin interpel·lar el president de la Generalitat. Moltes de les preguntes que se li han fet han girat entorn del projecte sobiranista, especialment per reclamar diàleg entre institucions i qüestionar la creació d'estructures d'estat abans que hi hagi cap mandat clar de la ciutadania a favor de la independència.
Sobre aquesta darrera qüestió, Mas ha subratllat que a Catalunya li interessa disposar d'una Agència Tributària capaç de recaptar i gestionar tots els impostos encara que no assoleixi la independència. "L'error ha estat no adonar-nos d'això durant 30 anys", ha opinat, fent autocrítica fins i tot de la seva època de conseller d'Economia.
Pel que fa al diàleg ha insistit en què la Generalitat mantindrà en tot moment la porta oberta, tot i que de moment s'hagi trobat amb una "paret de formigó" com a interlocutor. "Si no plantegem aquesta alternativa (projecte sobiranista), l'alternativa real és la dilució absoluta de l'autogovern", ha plantejat. Mas ha afirmat que no hi ha marxa enrere en els plantejament del Govern perquè, ni en termes històrics ni de realitat social del país, no es pot permetre la pèrdua de l'autogovern i de la personalitat pròpia de Catalunya que impulsa el PP amb la recentralització de l'Estat.
Mas també ha recordat que Catalunya ha contribuït històricament a la "democratització, europeïtzació i modernització" d'Espanya i, a canvi, ha reclamat "un projecte propi i singular" que, dins l'Estat, no se li ha concedit. Entre d'altres, el president ha citat els tres estatuts aprovats des del 1932, les propostes de la Mancomunitat a principis del segle XX i les Bases de Manresa del segle XIX. Fins i tot el pacte fiscal que ell mateix va intentar ara fa dos anys, també amb el "no" com a resposta.