Encara no ha dimitit el director del MACBA?
Els professionals de la gestió cultural, en "total desacord" amb la cancel•lació de 'La bèstia i el sobirà'. El col•lectiu lamenta que el fet "posa en evidència" les "dificultats" per "preservar la llibertat d'expressió" en l'àmbit creatiu
Barcelona (ACN).- La Junta Directiva de l'Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC) s'ha mostrat en "total desacord" amb la cancel·lació de l'exposició 'La Bèstia i el Sobirà' que s'havia d'inaugurar aquesta setmana al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba). Després de subratllar les "dificultats" per "preservar la llibertat d'expressió" en l'àmbit creatiu que al seu parer evidencien fets com aquest, la junta recorda que la generació del pensament crític i la creació artística "responen a la pluralitat de pensament i a la llibertat d'expressió" i subratlla que els equipaments culturals "han de mantenir-se com a espais de debat, de llibertat d'expressió i de reflexió".
Qui paga, mana i censuraLa Fundació MACBA i el MACBA són dues institucions jurídicament independents que formen el Consorci MACBA juntament amb l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Cultura, i és l’òrgan de govern del Museu d’Art Contemporani de Barcelona. La fundació està presidida per Leopoldo Rodés i té de vicepresident a Javier de Godó, tots dos reconeguts monàrquics, Rodés, alhora, és vicepresident del MACBA. En les vocalies del patronat també hi ha una nodrida representació de la “societat civil” que representa la flor i nata monàrquica i unionista de les elits catalanes i la presidenta d’honor és la reina Sofia. La composició d’aquest patronat podria explicar la suspensió de l’exposició 'La bèstia i el sobirà', fet que posa Barcelona en pedestal de la censura artística.
Els experts contra la censura, però no critiquen el director del Macba
A parer del col·lectiu, el fet posa en evidència les dificultats per preservar la llibertat d'expressió en l'àmbit creatiu, artístic i tècnic, "especialment quan es creuen amb la delicada línia que separa l'art i la política". Els gestors culturals afegeixen que la generació del pensament crític i la creació artística responen a la pluralitat de pensament i a la llibertat d'expressió. En aquest sentit indiquen que "sotmetre l'art a lògiques de directrius polítiques o institucionals és reduir-ne i limitar-ne la seva condició".
També defensen l'art com a espai per a l'anàlisi de la societat que "ha de poder vehicular" discursos crítics al voltant de la realitat més quotidiana. Alhora afegeixen que la direcció d'un centre d'art "ha de poder mantenir el seu posicionament institucional, però ha de permetre i garantir la llibertat d'acció del seu comissariat per evitar punts de vista parcials".