Montoro i Soraya culpen el procés de tots els mals
El ministre d’Hisenda diu que Catalunya podria créixer si la Generalitat “es dediqués al que s’ha de dedicar”
El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, ha afirmat aquest divendres que Catalunya creixeria més del que ho ha fet l'últim any (1,5%) si la Generalitat "es dediqués al que s'ha de dedicar". Amb aquesta acusació, dóna a entendre que l’executiu de Mas no s’ocupa de la crisi ja que està només treballant pel procés de transició nacional. Montoro ha obviat que si el projecte independentista existeix és per ajudar a resoldre els problemes econòmics.
Ara es pengen medalles...
Ha fet aquestes manifestacions en resposta a una pregunta sobre la desviació de dèficit de Catalunya al 2014, en què va registrar un dèficit de 2,58% del PIB, lluny de l'objectiu marcat pel govern espanyol de l'1%. En aquest marc, ha assegurat que les dades demostren que "el gran mercat interior de Catalunya és Espanya" tal com "es posa de manifest en aquesta sortida de la crisi econòmica". És a dir que el discurs de Montoro es basa en què gràcies a Madrid, el Principat tira endavant. Ara bé, mentre ara es pengen medalles, en els mesos més foscos de la crisi cap membre de l’executiu ni de Rajoy ni de Zapatero assumien que la responsabilitat de tot plegat la tenia un model d’Estat caduc des de molts anys enrere.
... i també es miren el CEO
D’altra banda, la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, també s’ha penjat medalles a la roda de premsa després del consell de ministres. Ha vinculat la baixada de l’independentisme a l’últim baròmetre del CEO a l’acció del govern espanyol. Una interpretació que, sobre el terreny, a Catalunya gairebé ningú fa. Per sobre de tot, perquè segons totes les enquestes començant pel CEO, el Partit Popular perdria gran part del suport en unes eleccions al Parlament. Soraya Sáenz de Santamaría demostra haver analitzat només les dades de l’estudi que li convenen, i haver oblidat els baròmetres de fa uns mesos, en què la independència estava a nivells rècord.