Duran tanca la porta a l'independentisme i es decantaria per pactar amb el PSC
Veu un "error polític" no haver-se pogut entendre amb el PSC
El secretari general de Convergència i Unió (CiU) i president del Comitè de Govern d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC), Josep Antoni Duran i Lleida, ha remarcat aquest dimarts, en una conferència al Cercle Financer de la Caixa, que la federació nacionalista 'no és independentista' i que 's'equivocaria' si es presentés 'com a alternativa a qui legítimament' en proposa la independència. Per contra, ha advocat per la 'centralitat', perquè creu que és el que dóna 'sentit' a la federació. Duran i Lleida creu un 'error polític' que CiU i PSC 'no hagin pogut entendre's per als grans i nous reptes de Catalunya'. De fet, creu que avui ERC i ICV-EUiA 'tenen un valor afegit i un pes en la política catalana que mai no haurien d'haver tingut'.
El candidat de CiU a les eleccions generals ha pronunciat aquest dimarts una conferència al Cercle Financer de la Caixa sota el títol de 'Centralitat, estabilitat i pacte: garantia de futur i de progrés'. I la conferència ha girat a l'entorn d'aquests tres conceptes. Per Duran, 'sense centralitat, estabilitat i pacte no es poden garantir ni el futur ni el progrés', i a més, creu que 'la política ha d'inspirar confiança'. Duran creu que ara a Catalunya la política 'no la inspira' i ha alertat de la 'pèrdua de l'autoestima'. 'Sense caure en l'ateisme que significaria la negació de l'existència de Catalunya', ha assegurat, 'sí que pren força un cert agnosticisme respecte al futur'.Duran i Lleida, que s'ha declarat 'optimista', ha alertat que la centralitat 'no és un valor que domina el debat polític' ni a Catalunya ni a l'estat. En aquest sentit, ha lamentat les actituds del PP i el PSOE, a nivell espanyol, i, pel que fa a Catalunya, assegura que 'té l'esquerra més antiquada, no més antiga, d'Europa'. Davant d'aquesta situació, Duran i Lleida ha defensat 'la necessitat de l'existència de la federació' de CiU, 'i sobretot la seva centralitat'. 'CiU té sentit a partir de la seva centralitat en tots els àmbits, en l'econòmic, en el social i en el nacional'.
El líder d'Unió ha remarcat que 'si un dia CiU deixés de representar-la, deixaria de ser CiU' i que 'més que mai, al país, a la societat, a Catalunya, ens interessa un centre fort i capaç d'apartar, sempre per les vies democràtiques, els extrems dels centres de decisions polítiques del país'. Duran ha afegit que una força política 'ha d'estar en condicions de pactar, si no amb tots, sí amb diversos dels seus adversaris' i considera que CiU 'no pot ignorar aquesta necessitat'.
En aquest sentit, Duran ha assegurat que 'l'error polític d'aquest país ha estat que CiU i els socialistes no hagin pogut entendre's per als grans i nous reptes de Catalunya'. De fet, Duran creu que actualment ERC i ICV-EUiA tenen 'un valor afegit un pes en la política catalana que mai no haurien d'haver tingut'. El dirigent de la federació creu que 'els pactes i les aliances s'han de construir a partir del respecte al veredicte de les urnes', perquè 'el fet que els resultats de les urnes no tinguin projecció en la composició del govern és una de les causes de la desafecció de la ciutadania envers la política'.
Duran espera que CiU, després de les eleccions generals, pugui ser 'molt condicionant de l'estabilitat política espanyola' i ha defensat que 'allí on hi hagi interessos per defensar en nom de Catalunya i per a Catalunya allà hem de ser-hi nosaltres, i amb la màxima força política possible'. Duran creu que l'estat espanyol 'no és el passat' i creu que a Madrid 's'hi ha de ser'. El candidat de CiU ha recordat que la federació 'no té cap porta tancada' a la possibilitat d'entrar a formar part del govern espanyol, tot i que tampoc han decidit 'obrir-la'. Duran creu que 'caldrà veure què diuen les urnes i decidir després'.
A més de defensar la centralitat de CiU, Duran ha volgut llençar un missatge clar: 'Convergència i Unió no és independentista'. Una afirmació que fa després que alguns dirigents de CDC, com Felip Puig o Oriol Pujol, s'hagin declarat obertament independentistes i que Artur Mas hagi iniciat el projecte de 'refundació del catalanisme'. Duran s'ha mostrat 'respectuós' amb la idea de la independència, que creu una 'causa noble', però 'CiU no és independentista, no és que no ho sigui en Duran, és que no ho és CiU'. A més, ha afegit que no li agrada l'estat actual, però que treballa 'per canviar-la des de les institucions'.
El secretari general de CiU ha reconegut que la federació té independentistes 'i ens voten persones que democràticament defensen la independència'. 'És bo que ho facin, perquè hem resultat manifestament més útils nosaltres en el terreny nacional que no pas els que instrumentalitzen la independència com a proposta tacticista'.
Duran ha afegit que 'tot i garantir més que els independentistes el progrés nacional de Catalunya, CiU no es presenta com a alternativa a qui legítimament proposa la independència per a Catalunya'. A més, ha alertat que 'si ho féssim, que no ho fem i no ho farem, ens equivocaríem'. Per contra, ha situat el diàleg i el pacte com la seva via 'per progressar nacionalment'. A més, ha alertat que 'tothom sap, o hauria de saber, que qualsevol observador de la realitat espanyola pot arribar a la conclusió que la independència de Catalunya no es produirà com a conseqüència d'un procés amistós amb l'altra part'. En aquest sentit, creu que 'no és positiu' que des del Govern es projecti 'conflicte' amb la proposta d'ERC d'un referèndum pel 2014.
Mas, Pujol i Roca, amb Duran
Josep Antoni Duran i Lleida ha rebut el suport de la plana major de la federació nacionalista, amb Artur Mas al capdavant. També hi ha assistit l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, el cap de files de CiU a l'Ajuntament de Barcelona Xavier Trias, i l'exdirigent de CDC Miquel Roca, que ha presentat el conferenciant. També s'hi ha pogut veure dirigents actuals d'UDC, com el secretari general Josep Maria Pelegrí, la portaveu Joana Ortega o el diputat al Congrés Josep Sánchez Llibre.
Per part de la Caixa, hi ha assistit Isidre Fainé i Joan Maria Nin, mentre que també hi ha hagut representants de la societat civil, com ara el president de la PIMEC, Josep González, el conseller delegat d'Abertir, Salvador Alemany, i el president de la Cambra de Comerç, Miquel Valls.