Política Última actualització Diumenge, 26 d'abril de 2015 05:00 h

Espanya, la “repera patatera”

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Uns quants periodistes internacionals han manifestat la seva vergonya davant l’acusació, llançada des de la premsa espanyola, que les entrevistes al president Mas són concertades a cop de talonari. El ridícul que provoquen aquestes mena mentides s’afegeix al descrèdit de la democràcia espanyola a ulls del món: l’espectacle d’un alt càrrec del Ministeri d’Hisenda vantant-se de la capacitat políticament desestabilitzadora de la informació fiscal que controla és d’autèntica monarquia bananera. D’un país de qualitat democràtica ínfima, on el partit del Govern utilitza descaradament els instruments de l’Estat en benefici propi. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.

Guillot, Jordi(senador d’ICV-EUiA).
Elefants tan graciosos.
La renovació no passa per ell. El temps avança, la nova política ve. Ho diu el seu currículum: amb 23 anys va ser escollit secretari general de la Federació de Sanitat de CC.OO i, amb 24, regidor de l’Hospitalet de Llobregat. I amb 60, “voilà”, aquí el tenim, com un campió. Regeneració democràtica a topet. Des del seu blog ens recorda que TV3 és molt dolenta perquè els seus professionals són com els de TVE i que no tenen dret a criticar els blocs electorals perquè estan lliurats al procés. És més, que manipulen, perquè no expliquen que aquest repartiment dels temps l’imposa la Junta Electoral. Vaja, que sembla que aquella actua per les seves pistoles: sense aplicar cap llei en vigor susceptible de reforma per part dels mateixos partits polítics. Jordi, saps què, no t’ofenguis, portes 37 anys a la cadira i la teva vida política ja ha superat la durada del franquisme. Deixa pas.
 
Iceta, Miquel(primer secretari del PSC).
Indicis del naufragi.
El Partit dels Socialistes presentarà pràcticament dues-centes llistes municipals menys que en 2011, i es quedarà en 528 candidatures (superant de poc el Partido Popular), tot i que venia de perdre un altre centenar de la convocatòria anterior. Es tracta d’un fet sorprenent, perquè, com tothom sap, és el partit que ens ha de portar en safata la gran solució federal. A pesar de que la presència als mitjans de la seva claca d’opinadors continua esponerosa, es tracta, amb diferència, del partit que perdrà més representació. Si, en el terreny unionista, la caiguda de llistes socialistes i d’ICV podria venir compensada per l’aparició de les vinculades al fenomen Podemos i al creixement de Ciudadanos, entretant, la suma de les de CiU, ERC i la CUP experimenta un creixement de gairebé 259 candidatures. I és que aquí també és evident, doncs (com l’adveniment de l’unicornisme federal), que el procés s’està desinflant.
 
Preston, Paul (hispanista britànic).
Institucions públiques al servei d’entitats privades.
És una gran notícia que l’arxiu personal de l’historiador Paul Preston, amb una de les mirades més suggeridores sobre la Guerra Civil, sigui acollit i conservat a Catalunya. Per desgràcia, però, les incògnites al voltant del procés a través del qual ha acabat a l’Arxiu del Poblet són intrigants i excessives. Hi ha hagut alguna contraprestació de diner públic a canvi? Un regidor barceloní escrivia aquesta setmana un article sorprenent sobre el cas, en el qual es consideraven com a centres arxivístics de referència per a la història catalana del segle XX dos monestirs, a banda de l’Arxiu Nacional. Un país ben curiós, el nostre, en el qual els càrrecs públics d’institucions dotades d’arxius propis i potents treballen a major glòria de centres de naturalesa privada i criden a engrandir la rebequeria de senectut d’un polític sense visió d’estat.
 
Sánchez, Pedro(secretari general del PSOE).
Tres dies a la bombolla.
Què li hauran explicat aquests tres dies de visita a Catalunya al bo de Pedro Sánchez? Les cruels conclusions dels darrers episodis setmanals de l’abraçada federal, en només dos pinzellades, senzillament de traca: primer, que, si no es tanca el Senat, el líder socialista és partidari de portar-lo a Barcelona; vaja, que aquella andròmina o us la quedeu vosaltres o la llancem a les escombraries. Deliciós. Molt engrescador. Quina orgia de poder cap a Catalunya! Suficient per convèncer l’independentista més recalcitrant. I per si encara teníeu dubtes, el gran José Luis Rodríguez Zapatero visitava Tortosa per proposar-nos recuperar l’Estatutet del 2006, el del ribot, amb l’avís que és el màxim d’autogovern al qual podem aspirar, perquè ho diu ell. I a Can PSC continua el dia de la marmota.
 
Viver Pi-Sunyer, Carles (comissionat per a la Transició Nacional del Govern de Catalunya).
Temps de tornar a desobeir.
Quan abans, cal (re)començar a passar olímpicament de les disposicions del Tribunal Constitucional espanyol. Milers i milers de catalans esperem, amb candeletes, que la Carina Mejías (per inspiració de Jordi Cañas) ens digui colpistes. El Govern espanyol ha iniciat els tràmits per a anul·lar el decret de nomenament del jurista Viver Pi-Sunyer: la Generalitat, per boca del seu portaveu, ja ha anunciat que el procés de construcció d’estructures d’estat continuarà, alhora que acatarà la decisió de l’alt tribunal. Tal i com ens tenen acostumats, que sí però que no. Ara, no hi ha funcionaris en els quals escudar-se: correspon explicar clarament al Govern d’Espanya que ja ha començat el temps de la desconnexió, del desacatament colonial. Beneït cop (de puny damunt la taula, quines ganes) d’Estat propi!
 
Virgós, Alejandro (candidat del Partido Popular a Cassà de la Selva).
Préstecs humans de caràcter temporal.
El partit del govern espanyol pateix a Catalunya un autèntic daltabaix. La nefasta gestió combinada amb la patètica actitud immoral dels seus responsables, està portant a una ensorrada mítica: el 24-M, allà on la seva nova marca blanca o llistes d’extrema dreta presentin candidats, la representació del Partido Popular s’enfonsarà. Durant la confecció de les llistes ha estat, doncs, una obsessió evitar una davallada en el nombre de candidatures que oferís, d’entrada, un panorama depressiu. Així, la formació només presenta quinze llistes menys que el 2011, quan es van desvetllar un munt de casos (com el més, conegut, de la Vilella Baixa) on ningú del lloc coneixia els candidats populars. Han començat, doncs, a aparèixer els noms de candidats “cuneros” com el d’aquest militant popular resident a Pontevedra, que ocupa el número 16 a la llista de Cassà de la Selva.

Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del Procés al seu blog Per a bons patricis 
 

---

Notícies relacionades