Una altra oportunitat per iniciar la desconnexió

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.

20  

( 14 vots )

 Carregant

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Mà a mà, la “Justícia” espanyola (oxímoron) i el ministre més ultra del Govern veí ens ha ofert aquesta setmana una nova oportunitat de tastar quin és el futur que ens espera si acceptem la submissió. L’atac per terra, mar i aire contra la immersió lingüística al sistema escolar català intenta blindar una minoria de bloqueig, esberlar la convivència i, sobretot, suposa un atac sense precedents a la nostra capacitat d’autogovern. A través de l’ús espuri i abusiu d’un poder judicial que aplica directrius polítiques, ben aviat, el país perdrà la capacitat de decidir sobre el seu model educatiu. Només hi ha una manera d’evitar-ho i tots sabem quina és. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

---

Etiquetes

bestiari, bestiari del procés

Qui carrega amb l’espoli.
Fins i tot el BBVA, l’entitat que fa espots amb castellers mentre envia al carrer milers de treballadors catalans, ha hagut de reconèixer aquesta setmana que el sistema de finançament en vigor penalitza el nostre país de manera dramàticaen matèries com l’educació o la sanitat públiques i que el problema (principal) no són les prioritats del Govern (d’aquest ni dels tripartits anteriors) sinó la manca de recursos que es deriva d’un repartiment dels recursos de l’Estat concebut amb dos objectiu: escanyar Catalunya i mantenir els interessos patrimonials i econòmics de l’establishment espanyol. A la sessió de control al president, Mas i Junqueras en van fer esment en la seva intervenció. Ben fet: hem de tornar a activar la doble campanya que ha d’explicar el país que farem amb els nostres recursos, però també les conseqüències de romandre a Espanya.
 
Mejías, Carina(candidata de Ciudadanos a l’Ajuntament de Barcelona).
Demòcrates de tota la vida.
La veterana exdiputada del Partido Popular que fa ara de veu de Ciudadanos a la capital ha demostrat el seu tarannà feixistoide. Parlant en nom de tots els barcelonins, considera que no es poden convocar a la ciutat manifestacions de part, afirmació que portaria a demanar “eradicar” (el terme, literal, és seu) el 99,9% de les manifestacions i actes que s’hi convoquen i que, amb tota legitimitat, van adreçats a qui exactament dona la gana als seus convocants. La concentració del vot autonomista en el “hooliganisme” neolerrouxista és una gran notícia per a l’independentisme: qualsevol persona amb dos dits de front no pot més que posar-se les mans al cap davant manifestacions tan surrealistes. De fet, vista la darrera part de la compareixença, tot semblava indicar que ella mateixa se sabia dins un autèntic jardí.
 
Piqué, Josep (exministre del Partido Popular).
Res a negociar.
L’home de José María Aznar a Catalunya ha comparegut envoltat dels nacionalistes espanyols Joaquim Coll i Carme Chacón per presentar un curs d’estiu super científic, equànime i moderat que la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) organitzarà a Santander del 22 al 24 de juliol, juntament amb l’espanyolíssima Fundació Boscà, sota el títol "Dilemes de la cohesió territorial a Espanya". La seva recepta: que ha de passar el cicle electoral per veure com queden repartides les peces damunt del taulell i que, abans de començar a parlar de res, hem de començar per renunciar a la independència, simplement, perquè a ells els incomoda la nostra aspiració política. Vaja, que ens volen agenollats i que allò que en democràcia tot és possible era només un recurs dialèctic per a quan ens sabien minoria.
 
Roglan, Joaquim (periodista).
Matonisme al servei de l’establishment.
El senyor comte està histèric. Aquesta setmana hem vist als Godó fer una nova passa en la seva degradació moral. No em refereixo a l’eloqüent imatge de centenars de diaris, en bona part finançats amb diner públic, encara relligats, llançats tal qual a un contenidor. No. Parlem de l’espectacle lamentable, al detritus d’un article amb pseudo-arguments “ad hominem”, farcit d’insults i menyspreu, encarregat a un fidel procurador com si visquéssim en temps de vassallatge feudal. De pinxo de barri. El delicte de l’afectada, l’Empar Moliner, haver gosat fer sàtira del diari arran de l’escandalosa presentació de la darrera enquesta comtal. Arribats al punt repulsiu al qual han situat “La Vanguardia”, construir un país millor inclou també ignorar fins a la ruïna definitiva un diari que constitueix un autèntic insult a la decència. Uns quants ja no el volem, és literal, ni que ens el regalin.
 
Santamaría, Sergio (parlamentari del PP a Catalunya).
Gent per civilitzar.
Els darrers dies de precampanya hem presenciat una patètica recrudescència dels comportaments més obertament xenòfobs de la dreta espanyolista al nostre país. Des del candidat popular a Salt parlant de zones del nostre país que ja pertanyen a una altra civilització, criminalitzant globalment a tot aquell que no pensi i no senti com ell (sigui català, magribí, xinès o sudamericà), a una candidata del mateix partit a l’Arboç parlant a les xarxes socials del fet d’una parella interracial com quelcom del que cal avergonyir-se. Lamentablement, cal esperar que aquest recurs populista, consistent a atacar els qui són diferents aprofitant la inseguretat i el patiment de la gent del carrer, tindrà un predicament excessiu aquests dies. Un nou país com el que volem construir ha d’integrar qui vulgui i, alhora, fer un cordó sanitari i desmuntar d’arrel els “arguments” dels energúmens.
 
Wert, José Ignacio (ministre espanyol d’Educació i Cultura).
La darrera agressió.
L’atac sense treva del Govern espanyol contra el model educatiu, valgui la redundància, té l’extraordinari valor de la pedagogia més efectiva. Ens assenyala la porta de sortida d’aquesta Espanya excloent amb una claredat que només poden negar raons sentimentals. Diu a les clares que romandre-hi condueix directament a la nostra desaparició com a comunitat nacional, amb els nostres valors, la nostra cultura i la nostra llengua. Hem de parlar claríssim a tothom del que suposa quedar-nos a Espanya en tots els ordres. El ministre Wert ens ajuda a explicar que acceptar la submissió significa haver d’acceptar una fuetada terrible de l’extrema dreta cada vegada que, alternativament, accedeixi al poder. Per a nosaltres és un autèntic suïcidi. És ben igual quines siguin les majories i els consensos socials a Catalunya sobre cap matèria: seguir depenent de Madrid significa garantir-nos una agressió periòdica. Fins que ens matin.

Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del Procés al seu blog Per a bons patricis 

Notícies relacionades

20 comentaris

Imprimir Enviar