directe ! a La República. N. 4126. Divendres, 19 d'abril de 2024 12:32 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

ACTUALITAT fletxa

publicitat

Política doble fletxa

Nou atac contra el català

El Suprem anul•la l'ús preferent del català a les diputacions de Lleida i Girona

Comentaris 31  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 7 vots )
carregant Carregant

El Tribunal Suprem ha confirmat les dues sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que el 2013 van anul·lar l'ús preferent de la llengua catalana a les diputacions de Lleida i Girona, segons informa l’ACN. El març de fa dos anys el TSJC va anul·lar part dels reglaments lingüístics de les corporacions en estimar parcialment un recurs contenciós-administratiu presentat per Convivencia Cívica Catalana, impedint que el català sigui llengua "preferent" en aquestes dues administracions i també que els ciutadans hagin d'explicitar la seva opció lingüística mitjançant un petició formal expressa.
En les dues sentències, la Sala Contenciosa-administrativa, el TSJC va fer servir jurisprudència com ara la sentència del Tribunal Constitucional (TC) contra l'Estatut de l'any 2010 o bé la sentència contra el reglament lingüístic de l'Ajuntament de Barcelona i que va anar en la mateixa línia que les dues que ara s'han fet avalat sobre aquestes dues diputacions. El TSJC, així, determinava que la posició de les dues llengües oficials és de "paritat jurídica" als poders públics de Catalunya.
 
El tribunal català determinava que les administracions estan obligades a respectar l'elecció de llengua que faci el ciutadà, "de manera que queden en una posició de disponibilitat lingüística". A més, afegia que la jurisprudència constitucional admet la qualificació del català com a llengua d'ús normal a les administracions "mentre no comporti imposició", i que la Sala Contenciosa-administrativa del TSJC considera que la configuració del català com a llengua pròpia i d'ús normal "no afecta ni exclou el castellà com a llengua igualment oficial".
 
En el cas de la Diputació de Lleida, s'han anul·lat els articles 2, en el que es diu que el català ha de ser llengua d'ús preferent en aquesta administració, el 5.2, el 5.3, el 7, el 8 i el 14. Entre d'altres, s'anul·la el que fa referència al que el ciutadà hagi d'explicitar la seva opció lingüística mitjançant una petició formal expressa. Aquests articles fan referència a l'expedició preferent de documents o testimoniatges d'expedients en català i occità aranès així com també les comunicacions i notificacions adreçades a persones físiques i jurídiques residents en els àmbits català i aranès. També a l'obligació de fer només impresos bilingües quan alguna circumstància especial ho recomani i que en aquests el text en català o aranès figuri sempre de forma preferent, i que el personal de la Diputació empri el català en les comunicacions administratives orals. Finalment també s'anul·la que les disposicions de la Diputació es publiquin només en català o aranès.
 
Pel que fa a la Diputació de Girona, també s'ha anul·lat l'article 2 que estableix el català com a llengua d'ús preferent, així com els articles 5.2, 6.1, 6.2, 7 i 13. Entre d'altres qüestions, aquests articles establien que l'expedient de documents es farà en català o bé en català i castellà si el sol·licitant ho demana; que els impresos s'han d'oferir en la versió catalana, mentre que les versions en castellà es posaran a disposició sempre que els interessats ho demanin; que només es faran impresos bilingües quan alguna circumstància especial ho requereixi; que el personal de la diputació farà servir el català en les comunicacions administratives orals, llevat que l'administrat demani ser atès en castellà; o bé que les disposicions de la diputació s'han de publicar en català.
 
D'aquesta manera, el TSJC va estimar parcialment els recursos presentats per l'entitat Convivencia Cívica Catalana (CCC).
 
Les dues diputacions van recórrer les sentències davant del Suprem per un suposat defecte formal, al·legant que CCC no està legitimada per impugnar els reglaments lingüístics. Però el Suprem sí que considera que l'entitat pot presentar aquests recursos i, per tant, dóna validesa a les sentències del TSJC, sense entrar al fons de l'assumpte.
 



COMENTARIS fletxa taronja

item
#31
20 de maig de 2015, 09.15 h

Quiero una Supreme de Franco, Arriba España y su constitucion del terrorista Fraga el criminal


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#30
Jaume fletxa Barcelona (Barcelonès)
19 de maig de 2015, 21.29 h

Tribunal mercenari que cobra del que mana. Un tribujnal autènticament espanyol.- Què se'n pot esperar? Quie defensi els seus,


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#29
bejota fletxa ban
19 de maig de 2015, 18.42 h

368 empresarios (el 50% del PIB de Cataluña) se pronuncian contra el independentismo de Artur Mas.
Apoyan el estudio elaborado por el ?think-tank? Europa Liberal que explica los perjuicios de la separación con España.

N.B. PER A COMPETIR A CATALUNYA,PER AQUEST ORDRE:ENGLISH ,CASTELLANO (57% DE LA POBLACIÓ) I CATALÁ.LA REST ,SÓN XIMPLERIES.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#28
bejota fletxa ban
19 de maig de 2015, 18.42 h

368 empresarios (el 50% del PIB de Cataluña) se pronuncian contra el independentismo de Artur Mas.
Apoyan el estudio elaborado por el ?think-tank? Europa Liberal que explica los perjuicios de la separación con España.

N.B. PER A COMPETIR A CATALUNYA,PER AQUEST ORDRE:ENGLISH ,CASTELLANO (57% DE LA POBLACIÓ) I CATALÁ.LA REST ,SÓN XIMPLERIES.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 6
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#27
19 de maig de 2015, 17.59 h

Posem-nos al cap de que comença a ser hora de desobeïr els dictats provinents de Madrit. Es hora de començar a defensar-nos de tanta injusticies i agressions.
Votant independentistes acabarem les agressions !


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#26
|| || ★ || || PAÏSOS CATALANS : DE SALSES A GUARDAMAR, DE FRAGA A MAÓ, UNA SOLA LLENGUA, UNA SOLA NACIÓ . . . . . . || || ★ || || fletxa ningú no podrà parar la independència d'un poble que està fart de xuleries pedants, de franquisme caspós, d'incompetència generalitzada i de CORRUPCIÓ, que són les MARQUES DISTINTIVES de l'estat espanyol.
19 de maig de 2015, 12.22 h

#15
#17
#19
#21

Vet aquí exemples molt il.lustratius de la baixa condició intel.lectual dels PANCASTELLANISTES com l'Aragoneses , la Micaela Romualda i el POBRE bejota.


Aquestes cagarel.les d'escrits que ens envien, sense altra estructura lògica que el simple reguitzell d'afirmacions gratuïtes, són importants documents que el dia de demà els historiadors usaran per demostrar la mala fe, la INCOMPETÈNCIA i resumint, el CRETINISME dels adeptes la "unidaz de ePPanñia" . . .


Que segu... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#25
19 de maig de 2015, 11.43 h

NEBRIJA i QUEVEDO EL SEGLE XVII, PENSAVEN EN POCS ANYS ELIMINAR EL CATALÀ, 400 ANYS DESPRÉS RESSISTIM ELS EMBATS DEL GENOCIDI LINGÜÍSTIC ESPANYOL, i VENCEREM, PER INSTAURAR LA DEMOCRÀCIA CATALANA QUE ÉS LA UNIVERSAL. NO UNA BOLA,, UNA FALÒRNIA NEOFRANQUISTA.


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#24
19 de maig de 2015, 11.43 h

NEBRIJA i QUEVEDO EL SEGLE XVII, PENSAVEN EN POCS ANYS ELIMINAR EL CATALÀ, 400 ANYS DESPRÉS RESSISTIM ELS EMBATS DEL GENOCIDI LINGÜÍSTIC ESPANYOL, i VENCEREM, PER INSTAURAR LA DEMOCRÀCIA CATALANA QUE ÉS LA UNIVERSAL. NO UNA BOLA,, UNA FALÒRNIA NEOFRANQUISTA.


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#23
18 de maig de 2015, 23.19 h


Realment els catalans estèm fets de ACER, per que aquestes estivades que rebem de espanya, solament es poden aguantar em una voluntat de ACER.
El que ens a fet grans i únics em aquesta península ibèrica , malgrat tot.


Valora aquest comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#22
Vicenç Ramoneda i Ullar fletxa Sentmenat - República de Catalunya
18 de maig de 2015, 20.29 h

L’alcaldable de CiU per Badalona, Falcó acusa Albiol d’enviar treballadors de l’Ajuntament a repartir tiquets del dinar per omplir els mítings.

Per altra banda, Falcó ha assenyalat que de Badalona “només” han marxat 100 romanesos. “A més, a l’obra pública han arribat romanesos d’empreses subcontractades”, ha afegit.


PS: Això no es un frau? Es l'estil típic del PP. Mira que n'hi ha pocs que se'n salvin. I la Camatxa encara diu que en vol molts com aquest.


Valora aquest comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

5 10 20 tots


publicitat



COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat






















EDITORIAL fletxa

Del Directe a La República

Després de més d'onze anys d'incansable feina al directe!cat, en aquell llunyà abril de 2007, amb quasi 100.000 entrades registrades i milions de pàgines vistes, ha arribat l'hora de fer un pas ferm i endavant que converteixi ... Llegir-ne més

#xocdetrens fletxa






giny

giny

BLOGS enquestes

Joan Lladonet Joan Lladonet
Implants i implantació de musulmans

logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.