
Toni Comín: El sector predominant del PSC prefereix entendre’s amb un unionista de dretes que amb un socialdemòcrata independentista
Quedem a casa seva, a tocar de la plaça que duu el nom del seu pare: Alfons Carles Comín i Ros. Toni Comín fa poc que és independentista i així ho assumeix.
Gerard Sesé @gerardsese .- La seva hiperactivitat política fa que dormi poc. Ell és la cara visible del sector del PSC descontent amb el tarannà unionista del partit. M’explica que a pesar de tenir la carrera de filosofia i ciències polítiques, la seva veritable vocació és la música. Actualment és professor de ciències socials a ESADE (Universitat Ramon Llull), membre de la Fundació Alfonso Comín i del Centre d'Estudis Cristianisme i Justícia. És creador d’opinió pública a diferents mitjans de comunicació on col·labora.. Va ser parlamentari per Ciutadans pel Canvi entre el 2006 i el 2010 i militant del PSC entre el 2011 i el 2014. El 5 de març d’aquell any va anunciar la seva baixa del partit. L'11 de desembre de 2013 ja havia impulsat l'associació Socialisme, Catalunya i Llibertat que actualment s’ha apropat a ERC. Analitzem la situació política i reflexionem sobre el futur.
Com valores els resultats d’Esquerra en aquestes eleccions municipals?
Bons. És cert que venia d’uns resultats dolents del 2011 i, comparant-los, obligatòriament havia de sortir content. Amb dades objectives es doblen vots, l’únic partit que ho pot dir, i queda empatat amb el PSC com a segona força municipal a Catalunya, el que resulta inaudit. Sobretot, a nivell estratègic, els resultats a l’àrea metropolitana són molt bons i donen sentit al discurs d’Oriol Junqueras: que l’àrea metropolitana ha de ser un actiu molt important per al procés. Mai no hi havia tingut tants regidors: és la segona força en nombre de regidors. Ha entrat a ciutats on mai no hi havia tingut representació. S’està aconseguint que una part del país es cregui que els principals beneficiaris de la independència seran les classes populars.
I com valores els resultats del PSC?
Es confirma la seva decadència. Tot i això, han aguantat millor del que jo hagués previst. Aguanten frec a frec amb Esquerra com a segona força. Dues patacades més com aquestes i desapareixeran. El vot del PSC per sota dels 40 anys és poc i per sota dels 25 encara menys.
Les municipals han servit per veure l’inici de la fi del PSC, doncs?
Demogràficament té un votant que es pot preveure que anirà a la baixa. Dit això, s’ha de dir que ha aguantat a Hospitalet, Cornellà i l’excepció: Núria Parlón, que ha pujat. I me n’alegro molt que a Santa Coloma hagi guanyat ella, ja que em sembla el referent més vàlid que té el PSC avui, amb diferència, i que a més pot tenir un paper constructiu pel què fa al procés .
Els joves de centre esquerra han marxat del PSC per anar a Esquerra? És així de senzill?
Em poso una mica en la figura de politòleg repel·lent (riem). On emmarquem el “vot jove”?
Per sota dels trenta?
Hauríem de veure quants d’aquests joves per sota dels 30 s’identifiquen amb la socialdemocràcia, amb una esquerra transversal, amb vocació de govern i majoritària. Amb això em refereixo a aquell partit que, per la banda esquerra, pugui ser interlocutor amb l’esquerra alternativa més utòpica i, per la banda dreta, amb els sectors més del centre liberal. Jo no sé si el vot jove per sota dels 30 està aquí o estan molt emocionats els uns amb les CUP i els altres amb el Rivera...
Esquerra i PSC només es diferencien en l’eix Nacional?
La resta de l'entrevista en aquest enllaç