Pactes municipals: “Campi qui pugui”
El “full de ruta” cap a la independència no ha estat una prioritat en els pactes municipals, les relacions personal i la clau local han provocat i provocaran pactes de tot color i per a tots els gustos
7
CarregantMalgrat que des de CiU han volgut carregar contra algunes decisions d’ERC en alguns ajuntaments que deixen fora de l’alcaldia als nacionalistes, la veritat és que cada ajuntament ha estat un “pati particular”. Veurem acords de tots colors, sociovergència, tripartits d’esquerra i quatripartits i tota mena de pactes encara molt més enrevessats, l’aposta de l’ANC per fomentar pactes independentistes no sempre s’han tingut en compte, i el full de ruta no ha estat l’element clau dels pactes, les situacions particular i locals han estat clau. No val ara buscar culpables, ha passat el que es preveia, pactes de tots contra tots en funció de decisions locals.
Els pactes municipals mostren el bo i pitjor de les relacions personals
Ningú pot culpar als altres, els acords ja signats i els que veurem en els propers dies ens demostren el fracàs de la proposta de recomanació de l’ANC per prioritzar pactes que fomentin el procés cap a la independència. Cadascú ha pactat com ha pogut i com ha volgut i el proper dissabte veurem de tot, pactes de tots colors en una mostra clara de com es decideixen les coses.
Esperem que a les Diputacions, peça clau del procés, els acord respectin l’acord del full de ruta
Podem entendre que els acords municipals tinguin un component de pacte en clau local, ara bé costa d’entendre que a les Diputacions passi el mateix, costa d’entendre les paraules de Mercè Conesa(CiU) apostant per un acord a la Diputació de Barcelona amb ERC i afegint el PSC, partit contrari al procés independentista. Amb que quedem? Pactes de país o pactes de sociovergència per a debilitar ERC?
Imprimir
Enviar
BCN
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat