El president guanya, el procés també

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.

18  

( 9 vots )

 Carregant

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.-  La històrica decisió de trencar la federació CiU, volguda i planificada, justament entre la formació dels nous ajuntaments i el llançament ahir de la llista del president, té un doble efecte beneficiós per al procés. D’una banda, permet a Mas desfer-se d’una motxilla que llastava de manera crítica la seva credibilitat (la sortida dels consellers d’Unió, una maniobra absurda dels de Duran, encara ha reforçat aquest efecte). Però, a més, és possible que Ciudadanos hagi perdut aquests dies les seves possibilitats de quedar en segona posició a les eleccions plebiscitàries: perquè una Unió autonomista a qui perjudicarà electoralment serà sobretot als partits de Rivera i Alícia Sánchez Camacho (per poc temps). Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

---

Etiquetes

bestiari, bestiari del procés

Levy, Andrea (vice-secretària d'Estudis i Programes del PP espanyol).
Impostura recompensada.
Fa mesos que, modestament, he denunciat la presència d’Andrea Levy a les tertúlies de la ràdio comtal. No per res. És que era l’única representant de partit polític (encara que fos presentada com a advocada) amb presència incombustible. Aquí, cal dir-ho en raó de justícia, la responsabilitat no recau damunt d’ella, que ha buscat legítimament el màxim protagonisme als mitjans, si no de qui l’ha convidat a ella i a ningú més. L’espectacle va fer una passa endavant quan Xavier Sala i Martín la va treure de polleguera fa unes quantes setmanes, demanant-li que reconegués la seva condició de veu de partit. Ella, indignadíssima, va marxar adduint que opinava de manera pròpia. I tan personal devia ser que, de número tres que era al PP català, l’han convertit en responsable d’estudis i programes de la central metropolitana. Quanta independència de criteri!
 
Olòriz, Joan (exidirigent gironí d’ICV).
L’hora de dir sí o no.
Els independentistes d’Uníó han forçat una consulta interna, encara que la confusió de la pregunta hagi aconseguit emboirar el resultat. A Iniciativa, ni això. Però la veritat és que a falta ja de menys de cent dies per al #27s2015 (i cada dia més) ningú podrà defugir definir-se. I qui no ho faci es consumirà a foc lent però inexorable. Després de la marxa d’en Raül Romeva fa uns mesos, ara toca la baixa de qui ha estat durant anys i panys un dels referents principals dels ecosocialistes a terres gironines. Una passa més envers el referèndum plebiscitari del setembre. Perquè la nova política, encara que alguns sectors a dreta i esquerra es resisteixin numantins, passa ara mateix, necessàriament, per la fi de les ambigüitats tant en l’àmbit nacional com en el social, junts i indestriables, més que mai.
 
Rojals, Marta(escriptora i periodista).
Contra el sectarisme que ens corca.
Els seus articles valen gairebé sempre el seu pes en or. A “Independència sí, però amb tu no”, no us la podeu perdre, la Rojals ha expressat amb la seva brillantor de costum allò que pensem milers i milers de catalans compromesos amb la independència del nostre país (més o menys) per damunt de tot. Perquè es tracta d’això. De no deixar a mans dels aprofitats del sistema la construcció del nou país; ni tampoc, dels qui pensen que es pot edificar alguna cosa que valgui la pena sobre la base de l’exclusió d’una part, sigui de dalt o de baix. Com diu ella, amb el retrat més encertat possible de la seva actitud, que “el seu odi per una part és més gran que el desig de llibertat per al tot”. Recuperem la paraula: ge-ne-ro-si-tat (i realisme).
 
Romeva, Raül(exparlamentari europeu d’ICV).
Sang fresca.
La designació de Romeva com a director de la campanya “Ara és l’hora”, reactivada per conduir-nos de dret, en només cent dies, directes al 27-S, és un enorme encert. No només pel seu prestigi i capacitat, sinó per la seva extracció ideològica, que l’habilitarà per lluitar especialment en el combat contra tots aquells que, des de l’esquerra suposadament rupturista però aliada “de facto” amb l’establishment, després de no haver mogut un sol dit per defensar els nostres drets fonamentals davant l’agressió de l’Estat espanyol el passat 9-N, pretenen que el proper 27-S tampoc puguem expressar clarament un mandat democràtic a favor de la creació de la República Catalana, és a dir (per tranquil·litzar els inquiets), un nou estat independent. Caldrà fer-ho a partir d’una campanya ben centrada en la possibilitat única que se’ns ofereix de construir de veritat un nou país.
 
Rull, Josep(secretari general de Convergència Democràtica de Catalunya).
Caixa o faixa.
Duran & Co., estomacats amb contundència per la militància democristiana, com si no hagués passat, es van empescar des de la mateixa nit de l’estimbada l’enèsima estratègia de dilació: ara negociarem els condicionants del full de ruta només amb CDC. I la resposta automàtica del partit, en boca de Josep Rull, no podia ser més hàbil i  contundent. Amb elegància de saló en les formes, però de dret a l’arrel de la qüestió, obligar Unió, abans de negociar cap altra element del camí, a dir d’una punyetera vegada sí o no a la independència, justament, allò que la direcció unionista ha maldat per evitar. Vaja, que Convergència, sense contemplacions, va obligar Duran a menjar-se amb patates la seva pregunta-trunyo, exactament dos dies després de formular-la als soferts militants (que encara queden) a Unió Democràtica.
 
Taleb, Fatima (regidora de Badalona en Comú).
La Badalona neta.
Amb molta diferència, la millor imatge de dissabte passat, dia de la constitució dels nous ajuntaments (sembla que ha passat un mes, després d’una setmana tan intensa!), va ser la de la primera regidora badalonina musulmana i compromesa amb el nou país. Dona, immigrant i sobiranista. No es pot demanar més: el cap de Xavier García Albiol va donar tantes voltes que el seu coll recordava de manera fidedigna el ninot de Michelin. Al fracàs de Plataforma per Catalunya i les campanyes més directament racistes del Partit Popular a molts municipis (amb medalla de mesquinesa i vergonya aliena per als de Badalona, Rubí i Barcelona), cal afegir una autèntica escombrada general arreu del país. El resultat: una sola alcaldia entre el Partido Popular i Ciudadanos de les 948 possibles. Ben bé ja som un altre país.

Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del Procés al seu blog Per a bons patricis 

Notícies relacionades

18 comentaris

Imprimir Enviar