Fent voltes i més voltes a la pista

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.

20  

( 5 vots )

 Carregant

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.-  Marejats. Perduts en la introspecció. A falta de tres mesos justos, per comptes d’enlairar-nos, ens donem voltes a nosaltres mateixos i no parem de perdre combustible. De moment, l’únic turbo que s’engega és el del “hooliganisme” i el de l’exclusió dels independentistes que pensen diferent. Perdem un temps preciós i mostrem la pitjor cara possible de cara enfora, davant d’aquells a qui teòricament hauríem de convèncer. Enlairem-nos aviat o prendrem mal. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

---

Etiquetes

bestiari, bestiari del procés

Arrimadas, Inés(diputada de Ciutadans al Parlament de Catalunya).
A menys, i espera.
A desgrat d’ells, Catalunya és una nació i no tenir-la com a prioritat els passarà factura. Albert Rivera ha decidit fer les Espanyes i ens deixa la diputada Arrimadas, una candidata monolingüe incapaç de connectar fins i tot amb una certa part de l’electorat natural de Ciudadanos. L’aventura en solitari d’Unió i els primers compromisos de governabilitat a les institucions autonòmiques i municipals espanyoles posen damunt la taula els primers signes d’erosió en les expectatives electorals del partit. Dels més de vint diputats de les enquestes anteriors a les municipals a una xifra sensiblement inferior. De fet, segons el darrer baròmetre d’”El Periódico” la suma del PSC, PPC i Ciudadanos s’ensorraria dels 48 actuals a uns futurs 33-36 escons, ni tan sols compensada per l’entrada d’UDC; la de la dreta espanyolista de populars i neolerrouxistes, en solitari, dels 28 als 25-27.
 
Duran i Lleida, Josep Antoni(president del comitè de govern d’Unió Democràtica).
Directe a les roques.
La setmana, després de l’entrevista entre Duran i Mas a Palau, ha anat cristal·litzant el definitiu trencament entre convergents i unionistes. Tot i els moviments anteriors que apuntaven a una fugida d’estudi, el de la Franja ha manifestat que es veu amb força per presentar-se, bé el 27-S, bé a les eleccions generals que s’esperen immediatament a continuació. Sí, és tota una alegria per als qui creiem que la castanya d’UDC en solitari ha de ser personal i intransferible. Duran ha de deixar clara quina és la seva herència de més de tres dècades de control del vell partit demòcrata-cristià: una organització trinxada per dins i irrellevant al país. 6 o 7 escons segons el darrer baròmetre d’EPC. Veure Duran al grup mixt del Parlament Constituent serà un gaudi difícilment superable.
 
Galdón, Gemma(membre del Consejo Ciudadano de Podemos).
Aterra, si us plau.
L’emissora comtal no perd pistonada. Al dia següent de l’enquesta del GESOP, la que, com acabem de comprovar a les municipals, multiplica sempre per dos el dependentisme i divideix sovint per la meitat algunes de les forces sobiranistes, a Can Basté apareix a la tertúlia la precària Gemma Galdón. Ja sabeu, precària en idees, que no en compte corrent.  Parla del full de ruta pre-acordat el 14 de gener com d’un impossible per a, acte seguit, amb suprema impostura, afirmar que el Parlament espanyol pot autoritzar a Catalunya un referèndum sobre la independència. Galdón, baixa, aterra, que justament això és el que Tribunal Constitucional ha negat explícitament en les seves darreres sentències. Així que ara cal una reforma del text sagrat i per dur-la a terme només fa falta que hi donin suport un 410,7% dels catalans. Tot molt viable.
 
Iglesias, Pablo(secretari general de Podemos).
Nova política des de la caverna.
Després de l’èxit relatiu a les municipals, allà on Podem ha confluït amb altres forces amb més arrelament històric i social, Iglesias referma ara la seva estratègia per concórrer en solitari a les generals espanyoles. A Catalunya l’escenari serà segurament prou diferent: cal confluir per evitar una victòria esclatant de l’independentisme. De fet, per frustrar-la val pràcticament tot. Aquesta setmana no ha dubtat a basar els seus atacs contra el president de la Generalitat en la intoxicació electoral fabricada pel Ministerio del Interior de Fernández Díaz i publicada per “El Mundo” de Pedro J. Ramírez. La difamació com a eina de construcció del discurs polític. L’enfangament del camp, però, no aproxima  Podem, precisament, a la nova política, sinó que l’equipara a les tàctiques més quinquis del vell bipartidisme. Cal que ERC i la CUP s’hi posen les piles per despullar-ho.
 
Luna, Maria de los Llanos de (delegada del Govern espanyol a Catalunya).
Majoria petonera.
Ocupada fins ara, bàsicament, a perseguir ajuntaments que es declaraven sobirans, pagaven els seus impostos a través de l’hisenda catalana o no penjaven l’estanquera, sembla que el darrer èxit de la delegada del govern espanyol a Catalunya ha estat el de posar tota la carn a la graella en l’organització de massives jures de bandera de civils a la caserna del Bruc, a Barcelona, com la que tindrà lloc aquest matí. Els mitjans espanyolistes, curulls d’orgull no nacionalista, han donat compte de la descomunal mobilització obtinguda enguany: 600 persones! Més que a Madrid! Senzillament espectacular. No sé perquè ens entretenim a ponderar manifestacions, cadenes humanes o V; la gentada que és capaç de treure al carrer l’espanyolisme a Catalunya és cada vegada més impressionant. 600 persones, “apostoflant”.
 
Mas, Artur (president la Generalitat).
Turbo masista.
El president Mas ha comès un error notable, si analitzem el pas des del punt de vista dels interessos generals. Quan tot era preparat per llançar la seva candidatura i les tres llistes sortir al carrer, acomboiades per una potent campanya de suport de la societat civil impulsada per l’ANC i l’Òmnium, ha decidit tornar a obrir en les entitats un debat irresoluble. Senzillament, és impossible que les organitzacions creades per fer campanya transversal es decanten per cap partit o lideratge individual. L’entrevista de dilluns a TV3 va servir per remarcar l’error del moviment tàctic: més de la meitat del temps dedicat a parlar d’ell i del seu paper. Entretant, milions de catalans (a favor o en contra) esperen que comenci d’una vegada per totes el debat sobre la independència. Perquè si volem unes eleccions plebiscitàries només hi ha una manera d’aconseguir-ho: parlar dels pros i els contres de la independència.

Notícies relacionades

20 comentaris

Imprimir Enviar