Arrufat: “Podemos necessita mantenir Catalunya quieta per guanyar les eleccions espanyoles”
L’objectiu d’ICV i Podemos és “anul·lar Catalunya com a subjecte polític”
El diputat de la CUP, Quim Arrufat, no s’ha estalviat cap retret a l’hora de descriure l’estratègia de Cavall de Troia del Procés d’Iniciativa i Podemos en una entrevista que ha concedit a la Xarxa. Pel diputat cupaire, aquestes dues formacions tenen com a objectiu principal el “d’anul·lar Catalunya com a subjecte polític i com a font de problemes”.
Iniciativa obre les portes de Catalunya al Cavall de troia
Quim Arrufat creu que la confluència d’esquerres que plantegen tant Iniciativa com Podemos, és l’única que pot disputar la victòria al bloc sobiranista, no pas en número d’escons com a tal, sinó amb una majoria absoluta contrària a la independència sumant els seus diputats als de PSC, PP i Ciudadanos. De Podemos ha dit que “vol guanyar les eleccions espanyoles” i per aquesta raó “necessita mantenir Catalunya quieta”. És aquesta la causa de la seva estratègia personalitzada pel que fa al Principat.
La “llista civil” és un projecte “engrescador”
Pel diputat de la CUP, el principal problema de l’anomenada ‘llista civil’, no és tant la complexitat de la proposta, sinó que a 90 dies de les eleccions es fa materialment difícil de realitzar, per tot el treball a fons que implica al darrera. Tanmateix, Arrufat ha dit que “no podem donar d’entrada un no taxatiu” perquè la proposta “és engrescadora”. El diputat de l’esquerra independentista ha volgut deixar clar, però, que “no hi ha ara mateix cap marc polític on s’estigui discutint aquesta proposta”.
La sociovergència és un pacte de supervivència
Arrufat no s’ha estat d’afegir, en una valoració sobre els pactes que han dut la sociovergència a ajuntaments i diputacions, que són pactes “per tapar-se les vergonyes mútuament”. El cupaire ha volgut remarcar que en la majoria d’aquests pactes, els partits s’hi ha presentat sense cap programa polític i, el pitjor de tot, que “els hi és igual”. Arrufat ha qualificat aquesta dinàmica de pactes com a “festival de la desvergonya”.