Prou perdre el temps: a votar i a enlairar-nos

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.

19  

( 5 vots )

 Carregant

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.-  L’ANC acabarà avui la consulta interna que ha de tancar d’una vegada per totes l’enèsima polèmica sobre la/s llista/es independentistes a les eleccions del 27-S. Falten menys de tres mesos i arrenca la campanya “Ara és l’hora”, mentre els partits continuen lliurats a la brega. Sigui la llista civil sense polítics, siguin les tres llistes sota una marca, un programa i una campanya comuna, és hora de començar d’una vegada. Tenim moltes coses a explicar: bàsicament, les possibilitats que ens ofereix la República Catalana i el drama que suposa quedar-nos a Espanya. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

---

Etiquetes

bestiari, bestiari del procés

Cardenal, Miguel (president del Consejo Superior de Deporte).
Com tothom, ni més ni menys .
El govern espanyol no només no s’ha acontentat amb pressionar per aconseguir que la UEFA obrís un expedient surrealista contra el FC Barcelona per l’exhibició d’estelades a la final de la Lliga de Campions de Berlín, sinó que ha llançat un dels seus “hooligans”, Miguel Cardenal, a lloar l’amenaça contra un club suposadament espanyol i a exigir que els catalans deixem d’utilitzar l’esport per fer política. Es tracta, en definitiva, que no fem allò que fan exactament totes les nacions del món. Perquè no volen que existim. Entretant, ocupat, ell sí, en el seu activisme polític, el president del CSD s’ha oblidat d’intervenir davant el descarat tracte vexatori rebut per l’Uni Girona de la Federació Espanyola de Bàsquet, qui pretenia obligar el club gironí a jugar la prèvia de les competicions europees tot i haver guanyat la lliga.
 
Carreras, Francesc de (catedràtic de Dret Constitucional).
El pas de rosca definitiu.
El gran líder ha encarregat un estudi de reforma constitucionala un dels fundadors de Ciudadanos, partit que acaba de celebrar els deu anys del seu manifest fundacional (per cert, els de l’esclat de l’independentisme, gràcies per la vostra aportació!). Les possibilitats que sigui implementada algun dia són igual a zero, però val la pena comentar els seus objectius, bàsicament, per a tots aquells que encara pensen que és possible encabir amablement el nostre país dins l’ordenament jurídic que emana graciosament de la metròpoli. La reforma, de caràcter merament tècnic, tindria com a objectius limitar (encara més enllà de la pròpia doctrina del TC dels darrers anys) el sostre competencial de les autonomies, dotar de contingut el concepte constitucional de solidaritat i atorgar més pes legislatiu al Senat. O marxem o acabarem desitjant que no hi hagi reforma.
 
Casamitjana, Magda(presidenta de MES).
Bracejar sobrer .
A rebuf de la publicació de la darrera enquesta pensada per impulsar la dispersió del vot independentista per la via d’una candidatura de confluència de Podemos, ICV-EUiA i Procés Constituent, la nova presidenta del Moviment d’Esquerres (MES), se n’ha desfet en elogis envers la nova força de l’unicornisme federal espanyol. Tot i l’acord amb ERC a més de 70 ajuntaments, els socialistes sortits del PSC han aportat un grau de desorientació notable a un panorama ja prou convuls. L’estirabot de Casamitjana pot respondre a la legítima decisió de reprendre el rumb de l’aliança amb un partit espanyol com Podemos o bé a una estratègia de negociació adreçada a marcar perfil per encarir en millors condicions la seva aliança futurible amb Esquerra. És, doncs, doblement preocupant: per incoherència en el primer cas, per mesquinesa partidista pròpia de la més vella política en el segon.
 
Castañé, Sergi(politòleg).
Història expedientada.
Resulta imprescindible seguir el perfil a twitter d’aquest jove politòleg; aquesta setmana, la seva elaboració pròpia de les dades de la darrera enquesta d’”El Periódico” és d’allò més reveladora: reflecteix una majoria independentista situada entre els 67 i el 72 escons i un percentatge de vot estimat a les tres llistes del 47,5%. És a dir, que ho tenim veritablement a tocar. De la seva tasca, el millor, les dades que creuen el nivell d’estudis dels votants de cada partit, entre el 45,9% de la CUP amb estudis superiors i el 19,3% de Ciudadanos, amb ERC i CDC a continuació de la primera. És a dir, que l’independentisme és directament proporcional al grau de formació: és aquesta una de les claus que expliquen perquè, encara que ens entestem a fer-ho el més malament possible, ara o poc més endavant, acabarem guanyant segur.
 
Colau, Ada(alcaldessa de Barcelona).
Nous conceptes.
Per tal de valorar les polítiques de la nova alcaldessa, tal i com marca la cortesia, caldria esperar encara als cent dies de mandat. Tot i així, hi ha unes quantes qüestions de mètode i d’ètica política que criden l’atenció. I atès que ells ho són tant, d’exigents, potser els podem aplicar el seu mateix raser. En el cantó positiu: les accions, encara que siguin simbòliques, d’aproximació a la gent, en particular, al seu patiment, bones a risc de caure en el pur màrqueting. En el costat fosc, un inexplicable ús del “nepodisme”: vindria a ser l’aplicació de la vella tècnica de col·locació d’amics i familiars a dojo a les institucions: si mes no, un veritable atemptat a l’estètica. Si tenim en compte que ells mateixos defensen partits amb finançament públic, excusar-se en què treballen per a Barcelona en Comú és una mica justet.
 
Coscubiela, Joan(precandidat d’ICV a les eleccions plebiscitàries del 27-S).
Operació 1977.
Ensopegar, una vegada i una altra amb la mateixa pedra. Una de les grans preguntes que es respondran d’aquí al 27-S és: aconseguiran ensarronar una altra generació de catalans amb el miratge federal? Es tracta de repetir el guió de la Transició: si aleshores el PSC va quedar sotmès a un PSOE que prometia canvi, ara un altre sector de l’esquerra catalana vol repetir l’operació amb Podemos. Joan Coscubiela s’ha presentat aquesta setmana com a representant de l’esquerra sobiranista: resulta realment sorprenent que aleshores hagi decidit “confluir” amb un partit que nega explícitament la sobirania de Catalunya, perquè la sotmet a la decisió del Congrés dels Diputats, bandejant el pacte amb Esquerra Republicana o la CUP. L’independentisme haurà de dedicar totes les energies durant els tres mesos que ens manquen a denunciar aquesta impostura.

Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del Procés al seu blog Per a bons patricis 

Notícies relacionades

19 comentaris

Imprimir Enviar