Via lliure o regressió sense límits

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.

14  

( 4 vots )

 Carregant

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.-  Cada setmana la realitat ens ofereix indicis en un sentit i en un altre. Ara, un nou estudi dels economistes Modest Guinjoan i Xavier Cuadras ha mostrat l’accelerada internacionalització de l’economia catalana en els darrers trenta anys i la reducció de la dependència del mercat espanyol, que fa cada dia més limitat l’efecte d’un boicot (d’altra banda, ja iniciat) en cas d’independència; en sentit contrari, l’entrada en vigor de l’anomenada Llei Mordassa (la Llei de Seguretat Ciutadana), palesa una vegada més el que podem esperar de la dependència: limitació de drets civils a cada generació, a cada urpada de la dreta nacionalista espanyola. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

---

Etiquetes

bestiari, bestiari del procés

Duran i LLeida, Josep Antoni(president del Comitè de Govern d’Unió).
Història expedientada.
L’epitafi podria dir: foren capaços de sobreviure a l’espasa i a la bomba, però el Pont Aeri els va matar. Fer un repàs a la trajectòria històrica d’Unió (farcida d’heroisme en la defensa de la sobirania de Catalunya, en temps tan difícils com la Guerra Civil o el franquisme) posa els pèls de punta, particularment, si es compara amb el punt de crisi al qual l’ha portat 35 anys de lideratge de Duran. Tot i les enquestes inflades, el cert és que el partit, tocat seriosament de mort, es debat entre restar fora del futur Parlament o quedar-se només al grup mixt, amb una representació testimonial. Embogida, però, la direcció actual opta per la pràctica d’expulsions massives. Una autèntica llàstima que una marca, abans, de tant prestigi, hagi estat prostituïda per líders que l’han posat al servei dels poderosos.
 
Iglesias, Pablo(secretari general de Podemos).
Sucursalisme en brut .
Podemos ha aprofitat la setmana per embastar el format de primàries que ha de conduir el seu líder a encapçalar la candidatura del partit a les eleccions generals. Ha decidit també que les seves llistes a Catalunya, també el 27-S, concorreran amb Podemos com a marca, seguida d’un guió i el que els desgraciats que els facin de comparsa hi vulguin afegir. Es tracta d’una humiliació en tota regla a ICV, que traslladarà a l’opinió pública una imatge letal d’absorció. Joan Herrera i Dolors Camats hauran lliurat en pocs mesos gairebé vuit dècades d’història independent de la vella formació dels comunistes catalans. La rendició va entrar en fase definitiva el dia que van afirmar que estaven disposats a fer el que fos per confluir amb Podemos, una manera ben curiosa de negociar la seva relació/submissió.
 
Junqueras, Oriol(president d’Esquerra Republicana).
Cop de timó .
El líder d’ERC, després d’un període massa llarg d’incompareixença, ha tornat aquesta setmana per obrir la possibilitat que sigui una sola llista transversal, sense polítics, nodrida per la societat civil, la que representi tot l’independentisme el proper 27-S. Evidentment, no es tracta de l’opció ideal, però arribats al punt d’autodestrucció on som, potser és l’única que ens permetrà deixar de barallar-nos d’una punyetera vegada. Aquest gir de campanya ha estat compatible (difícilment compatible) amb un article brillant, publicat a quatre mans amb David Fernández, en el qual els dos líders catalans més ben valorats reforcen la idea que és impossible aplicar autèntiques polítiques d’esquerra des de l’autonomisme i que el país no serà lliure si tota la seva gent no pot gaudir d’una vida digna.
 
Mas, Artur (president de la Generalitat de Catalunya).
Bastint el front exterior .
A l’espera que, després de la seva oferta de fa uns dies a les entitats sobiranistes, es clarifiqui el panorama, el president ha reprès amb energia aquesta setmana el seu accent més fort:  la batalla internacional pel procés. L’exitós viatge a Brussel·les, amb intervenció sobtada de l’ambaixador espanyol incomodant manifestament el govern belga, ha estat una passa important en aquesta tasca lenta però constant per difondre davant del món el nostre dret a existir. També, la trobada al Palau de la Generalitat amb la cònsol americana, una diplomàtica que coneix bé el nostre plet nacional i que pot jugar un paper important en el moment decisiu a l’hora de decidir la primera potència mundial a intervenir en favor d’una negociació sobre la independència. Una victòria sobiranista el 28-S canviarà radicalment la situació i la tenim a les nostres mans.
 
Munté, Neus(vicepresidenta de la Generalitat de Catalunya).
Entrar en matèria .
La nova veu del Govern català va explicar dimarts, després del primer Consell Executiu del primer Govern en solitari de CDC, el contingut del memorial de greuges que porta per títol “'Crònica d'una ofensiva premeditada” i que consisteix en un recull exhaustiu de les accions del Govern espanyol en contra de l’autonomia del país i del benestar dels seus ciutadans. És exactament això: mentre a les xarxes socials milers d’activistes consagren el seu dia a dessagnar-se, almenys, amb bon criteri, el Govern de la Generalitat ha decidit començar a explicar perquè mantenir la dependència resultarà un drama insostenible per al nostre futur i farà directament inviable, fins a portar-los en molts casos a l’exili, el dels nostres fills. Mentre les baralletes per les llistes es perpetuen, algú surt de casa per intentar convèncer.
 
Nart, Javier(europarlamentari de Ciudadanos).
Exemple de regeneració.
La notícia va saltar fa mesos, però aquest dilluns tornava a la palestra, arran de la compareixença de l’europarlamentari de Ciudadanos davant la Comissió contra el frau i la corrupció al Parlament.  Com tothom sap, després d’hores ingents de plató, de valor econòmic incalculable (això es pot considerar finançament), dedicades a promocionar-lo, el partit taronja representa la regeneració democràtica. Però tal i com va demostrar el cas Cañas, sovint, els més exigents amb la rectitud dels altres acostumen a tenir gat amagat. I resulta que el fosc (de passat entre mercenari i espieta) Javier Nart, assot de la corrupció dels altres, entre 1997 i 2010 va defraudar el fisc espanyol en no declarar l’existència d’un compte a nom seu en un banc suís. Ep, però ja sabeu, el frau d’en Pujol retrata tot el sobiranisme mentre el d’ells és només “peccata minuta”. La impostura dels seus plantejaments, però, acabarà per surar.

Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del Procés al seu blog Per a bons patricis 

Notícies relacionades

14 comentaris

Imprimir Enviar