Ara cal confiança i posar-se a treballar

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.

18  

( 3 vots )

 Carregant

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.-  Les tres principals forces sobiranistes i les entitats de la societat civil, les que han donat empenta a aquest gran moviment que vivim, han deixat per a la setmana vinent el tancament del gran acord de llista comuna independentista. La solució de consens que permetrà substituir la Consulta que Espanya no ens ha deixat fer. Per davant de les preferències de cadascú (tantes alternatives, gairebé, com catalans hi ha) la millor solució serà la que s’acordi entre tots. I, de seguida, que anem tard, sense retrets ni apel·lacions a allò que ha estat impossible, posar-nos a treballar com un de sol per aconseguir una gran victòria el 27-S. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

---

Etiquetes

bestiari, bestiari del procés

Arrufat, Quim (diputat de la CUP).
Dues voltes cap a la llibertat.
Dimarts, al Parlament, Arrufat posava damunt la taula la resposta de la CUP a l’emplaçament de les entitats al voltant de la creació d’una llista civil apartidista. Curiosament, tal i com un servidor (disculpeu-me l’autocita, poc humil) proposava l’abril de 2014 per substituir la Consulta prohibida del 9-N. Es tracta d’un mecanisme a dues voltes que permet convertir el 27-S en un veritable plebiscit inequívoc i exclusiu sobre la independència, seguit, cap al febrer-març de 2016 (encara amb les eleccions espanyoles pel mig, que socarrimaran definitivament el cartutx federalista desesperat) d’unes eleccions realment constituents, amb motiu de les quals el president Mas i la resta de líders polítics sobiranistes podran retornar en òptimes condicions per definir l’orientació ideològica del nou estat. És una proposta neta, encara que no exempta de riscos i interrogants que caldrà analitzar i preveure a fons.
 
Castellà, Antoni(secretari d’Universitats del Govern de Catalunya).
Salvar un patrimoni del país.
Els independentistes d’Unió, fidels a l’esperit originari del partit que tan bé relata Francesc Canosa en la seva recent història d’UDC (“Entre el sabre i la bomba. Barcelona: A Contravent Editors, 2012), es reagrupen amb èxit notable al voltant de la Plataforma Hereus UDC 1931. L’objectiu, donar suport a la llista civil que potser finalment es farà realitat per concórrer a les eleccions del 27-S. Però, més enllà del gran objectiu del país, es diria que els expedientats i expulsats no renuncien a recuperar el control del patrimoni històric del partit: en el cas que els de Duran pateixin una derrota estrepitosa el dia de les eleccions plebiscitàries i es vegi forçat a abandonar el vaixell, aquest mantenir-se agrupats els permetrà tornar triomfants per prendre possessió d’una Unió que pot jugar un paper determinant com a gran marca del centre-dreta català a la nova República.
 
Demesmaeker, Mark(eurodiputat flamenc del N-VA).
Passem comptes.
El president de l’Eurocambra, Martin Schulz, un socialista procedent del món de la cultura, és segurament un dels polítics europeus més decebedors dels darrers anys. Aquests dies l’hem vist fent declaracions absolutament improcedents (per coactives), fins i tot mentre diumenge passat els electors grecs encara votaven. El diputat flamenc li ha retret al ple, aquesta setmana, el seu incompliment de la promesa de normalitzar la presència del català a la cambra europea. Les raons són tan evidents que no caldria esmentar-les: som la tretzena llengua de la UE amb deu milions de parlants, però no tenim estat. Més ben dit: tenim un estat que, tal i com ha destacat un informe de l’Institut d’Estudis Catalans presentat també aquesta setmana, treballa activament per fer recular la nostra llengua als nivells previs a la seva consideració pública com a llengua oficial.
 
Duran i LLeida, Josep Antoni(president del Comitè de Govern d’Unió).
El que calgui.
A la vegada que els mitjans espanyolistes reconeixien que poderoses empreses de l’IBEX-35 i els fons reservats del Govern espanyol han procurat darrerament fins a un milió d’euros per finançar les activitats anti-independentistes de Societat Civil Catalana, aquesta setmana els mateixos mitjans han fet públic la promesa de la vicepresidenta de donar carta blanca a la nova Unió, una vegada ha renegat dels seus principis bàsics fundacionals per posar-se al servei del manteniment de la unitat d’Espanya. En concret, cito textual, “Han prometido recursos ilimitados para que Unió pueda plantar batalla a Mas y su partido”. De fet, el Partit Popular, sense líder i camí de la castanya electoral més gran de la seva història, ja busca refugi en la vella marca democristiana, mentre les enquestes apunten al fet que els de Duran tindran molt serioses dificultats per obtenir representació el 27-S.
 
Fachín, Albano-Dante(candidat de Podemos a Catalunya).
Ofensiva contra els mitjans del país.
Contra els límitadíssims braços del sobiranisme, tu, dispara primer i després pregunta. És el que periodistes com Jordi Évole o candidats suposadament comunitaris com Fachín o Joan Coscubiela deuen pensar. Són gent mooolt valenta. Producte de la platocràcia, no tenen cap problema a agafar impuls mitjançant programes i presentadors que, directament, menyspreen la pluralitat. Capaços d’organitzar debats sobre el procés català cada dissabte amb representants del 15% dels votants del país, que sumen una alcaldia de 948. Si voleu llegir com algú els posa a lloc amb molta més gràcia que un servidor, no us podeu perdre aquesta espectacular allissada de la Marta Rojals. El dia que els mitjans públics de Catalunya palesin la meitat del sectarisme d’aquells en els quals ells mateixos treballen o avalen amb la seva contínua presència, potser podrem acceptar-los alguna mena de lliçó.
 
García, Esperanza (advocada).
Mentir recompensat.
Naturalment, totes les opinions són respectables. Totes, de fet, encara que en graus molt diferents, contenen algun substrat de veritat. Als opinadors, però, si és que no d’ètica professional, cal exigir-los un mínim de rigor metodològic. No es pot anar als mitjans a mentir descarnadament. Com tots sabeu, els partits ara independentistes (que en 2011, de fet, algun encara no ho era formalment) van obtenir un 38% dels vots a les anteriors eleccions municipals; aquest 24-M, s’han enfilat fins el 46%. Tot i així, en el curs del darrer “PuntCat” a TV3, l’Esperanza García no va tenir cap mena recança a dir que el sobiranisme havia baixat. De la mà de l’exconseller Espadaler, a més, va reblar el clau insistint en el seu caràcter residual a l’àrea de Barcelona. Perquè, com tots sabeu, els nous alcaldes independentistes de Badalona i Sabadell són un holograma.

Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del Procés al seu blog Per a bons patricis 

Notícies relacionades

18 comentaris

Imprimir Enviar