De la Declaració de Barcelona a la claudicació a Europa
L’acord que van signar Iniciativa, IU i Syriza el gener deixa les vergonyes dels ecosocialistes al descobert
El gener d’enguany, Iniciativa, IU, Syriza i forces menors d’esquerres, signaven la ‘Declaració de Barcelona’, amb la qual es pretenia posar els fonaments d’una revolució a escala europea contra les polítiques d’austeritat. La bandera l’abrandava Alexis Tsipras, a punt de guanyar unes eleccions gregues. Aquest darrer ha arribat avui a un acord amb l’Eurozona que culmina la renúncia a tots els principis acordats el mes de gener.
Fixar-se massa en d’altres països no és mai massa recomanable. Iniciativa (i també IU i Podemos) han caigut en el parany d’emmirallar-se en d’altres formacions com ara Syriza a Grècia, de les que n’han volgut importar l’esperit populista per implantar-lo aquí. La jugada podia semblar bona, però les realitats de tots dos països són ben diferents, i mentre Joan Herrera i Pablo Iglesias es barallen per veure qui representa millor la Syriza espanyola i qui es fa la foto amb Tsipras, la grega -la veritable-, claudica davant la troica.
Els principis de la Declaració de Barcelona
Mentre els ecosocialistes volen hel·lenitzar el país, se’n van a Gaza o al Sàhara, segueixen deixant la revolució catalana –l’única que veritablement podrien atendre- de banda. El pacte de gener amb Syriza contemplava entre d’altres coses un “Green New Deal”, perquè “som un continent sense petroli, per sort, el que tenim és sol i vent i empresaris i treballadors que poden i volen desenvolupar l’economia verda”.
També es parlava d’una “Conferència Europea sobre Deute”, una proposta de Tsipras, per la reestructuració parcial dels terminis i tipus d’interès del deute de països en problemes” (com Grècia). La idea era la d’aconseguir quitances en el deute. Pels sotasignants de la declaració, la moneda única només es veuria afectada amb una majoria conservadora a Europa que imposés “l’austeritat destructiva”. La Declaració també apuntava a pressionar el BCE per a què concedís crèdits barats a les entitats nacionals.
Grècia cedeix a l’austeritat
Tot això s’ha esfumat amb l’inexplicable claudicació del govern Tsipras davant la troica. El ministre de finances, Ianis Varoufakis ja va plegar passat el referèndum en el qual va sortir el ‘No’ que defensava el govern, perquè era conscient que la idea del primer ministre grec era la de claudicar igualment. Havent guanyat igualment el referèndum, el primer ministre grec, en efecte, ha cedit avui amb un acord al límit als plantejaments de la troica europea fins i tot en condicions una mica pitjors que les que oferien inicialment, i enfonsen el país en el caos. Què ens vindrà a vendre ara la confluència d’esquerres?