La setmana clau des del 9-N

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.

8  

( 2 vots )

 Carregant

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.-  I al final, la clarificació. Fos o no la millor fórmula electoral (això, de fet, mai no ho sabrem) el cert és que l’única sortida a l’atzucac on érem ha estat l’acord generós per una llista transversal impulsada des de les grans entitats del sobiranisme i acordada amb Convergència  i Esquerra. Amb la CUP, a banda, ocupant un espai creixent de coherència. D’aquí al dilluns s’aniran desgranant, a poc a poc, els seus components. En tot cas, amb el 27-S a la volta de la cantonada, cal deixar quan abans de parlar de llistes i candidats i centrar-nos en el missatge (i en la Meridiana): per dignitat, cal un nou país que només podrem construir amb la independència. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

---

Etiquetes

bestiari, bestiari del procés

Camats, Dolors(co-coordinadora d’ICV).
Mal humor evident.
La primera reacció a l’acord entre convergents i republicans mostra quin serà el “frame” on els ecosocialistes voldran situar el debat d’aquí al 27-S. Titllar les CUP de “cavall de Troia de la dreta catalana” mostra exactament de què volen parlar a partir d’ara. Ha estat allò que se’n diu sortir en tromba. Naturalment, si el sobiranisme vol remarcar l’excepcionalitat, el caràcter plebiscitari de les properes eleccions ha de reservar un paper modest als polítics i alhora ha de ser capaç de conformar una llista electoral d’una transversalitat a prova de qualsevol examen. Només amb una candidatura de tints clarament esquerrans serà possible evitar que els adversaris plantegin una campanya centrada en la figura de Mas i les retallades dutes a terme pels darrers governs (per cert, els primers, amb ICV a la cadira).
 
Coscubiela, Joan(candidat d’ICV al Parlament de Catalunya).
Memòria selectiva.
L’home fort de la candidatura d’Iniciativa sotmesa a Podemos, serà el fins ara brillant diputat ecosocialista al Congreso espanyol. La seva ràbia davant la configuració de la llista transversal de l’independentisme, amb dos persones de matriu PSUC en els tres primers llocs de la candidatura (més que a la seva pròpia llista!), ha provocat molts estirabots a les xarxes. Els retrets exhaustius a l’època més fosca de l’austeritat convergent obliden, però, que fou un govern amb els seus qui va començar a aplicar les retallades que els poders econòmics exigien a Catalunya. Francament, a la vista dels seus nervis, semblaria adient que la llista transversal portés per nom “Independència en Comú”: els crits d’en Coscu podrien escoltar-se d’aquí a la Castellana.
 
Duran i Lleida, Josep Antoni(president del Comitè de Govern d'Unió).
Infantilisme argumental.
Fins ara, el seu argument per al no es basava en la impossibilitat de convèncer el món de la nostra ànsia de llibertat. En la inviabilitat del projecte. A la pràctica, en la indignitat de qui (encara que ho amagui) es recolza en l'estat repressor per afirmar que l'única sortida és la submissió.  Però aquesta setmana, Duran, potser per pura desesperació, ha fet una passa més en l'absurd: diu que hem de donar un any i mig a Espanya per canviar d'actitud. Com si no en fes cinc que va començar el procés (al Passeig de Gràcia de Barcelona, aquell 10 de juliol de 2010) i els nostres veïns no haguessin manifestat per activa i per passiva la seva nul·la voluntat de canviar de posició. Un Dia de la marmota permanent que ens acabi matant com a poble. I no, abans desapareixerà ell de la vida pública.
 
Forcadell, Carme(número 2 de la Candidatura pel Sí).
Retorn clau.
De la mà de Raül Romeva i Muriel Casals, el retorn de la Carme Forcadell per la via de la llista transversal de l’independentisme representa una sòlida aposta per perfils no només civils, sinó també esquerrans. Com diu amb tan d’encert l’Empar Moliner, a la Catalunya autonòmica actual, depauperada per l’exacció colonial a la qual és sotmesa sense pietat, per més que el dependentisme d’esquerres no vulgui acceptar-ho, “pertànyer a Espanya només permet fer polítiques de dretes”. L’expresidenta de l’ANC torna amb força per jugar un paper important en la credibilitat de l’aposta independentista. Gent capaç de mobilitzar entre un i dos milions de persones cada any, ha de ser capaç de portar la mateixa quantitat de gent a les urnes el proper 27-S. I si és així, tindrem la victòria a tocar de dits.
 
Guindos, Luis de (ministre espanyol d'Economia).
Castanya europea.
Mentre exigia el retorn del deute a Grècia tot i ser el país més subvencionat de la història de la Unió; mentre es dedicava a alliçonar els altres membres sobre l'eficàcia de les suposades reformes que en realitat no ha fet; mentre es vantava d'una austeritat que ha carregat per la via de manca d'inversió sobre les esquenes dels de sempre, és a dir, dels ciutadans dels Països Catalans; mentre esdevenia el primer país multat de la història de la UE en haver-se certificat la presentació de dades falses sobre l'estat de fallida de la Generalitat valenciana governada pels populars; mentre tot això passava,la candidatura espanyola a la presidència de l'Eurogrup amb Luis de Guindos, naufragava estrepitosament. Francament, tot bastant lògic.
 
Iceta, Miquel(primer secretari del PSC).
Miratge increïble.
La darrera enquesta publicada a eldiario.es sobre les eleccions generals espanyoles remarca el reforçament del bipartidisme després de superar els seus moments més crítics. PP i PSOE tornarien a situar-se en valors que superen o, si més, no s'aproximarien (cadascú) al 30% dels vots. El bloqueig a qualsevol reforma federalitzant de la Constitució és ja una evidència palmària. I, encara, si com a avalador es reclama la presència de Ciudadanos, potser és raonable la temença que l’única reforma possible busqui consolidar una nova tisorada a l'autonomia.  Per si algú dubtava de les intencions del PSOE, l'amic Pedro Sánchez ha invocat l'acció del partit en defensa de la unitat d'Espanya a Catalunya i la presidenta andalusa a refermat que no és negociable. Així són els qui ens han de salvar de les urpes del nacionalisme espanyol. Tot dit amb permís del catedràtic Xavier Arbós.

Notícies relacionades

8 comentaris

Imprimir Enviar