La frontera del 72%

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.

80  

( 4 vots )

 Carregant

Necessitem activar-nos i només ens queden poc més de setanta dies, amb les vacances a l’endemig. Cal que l’1,9 milions de catalans que van acudir a les urnes del 9-N per votar Sí-Sí tornen a fer-ho gairebé un any més tard. Si és així tindrem la victòria molt a prop. Fins i tot, amb un augment de la participació proper als cinc punts respecte a les eleccions de novembre de 2012 (al voltant d’un 72%), el 50% dels vots vàlids emesos se situarà encara per sota dels dos milions de vots. És el nostre repte, però cal que ens buidem com mai. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

---

Etiquetes

bestiari, bestiari del procés

Juliana, Enric(periodista).
Nervis a l’establishment.
Des de les pàgines de “La Vanguardia”, Juliana reaccionava amb alarma dimecres a l’acord estratègic de les dues primeres forces del sobiranisme a Catalunya. Mentre el president de Freixenet apel·lava a la calamitat que suposaria la independència, els mitjans conservadors de l’statu quo s’abraonaven a sembrar dubtes sobre la viabilitat de l’aposta independentista. Més hàbil, Juliana deixava caure la possibilitat que dos milions de catalans decideixin sobre la voluntat de 5,2 d’electors possibles. Si és així, serà perquè el dependentisme ha estat incapaç de mobilitzar els seus. Sembla lògic pensar, doncs, que d’aquí al 27-S l’espanyolisme intentarà portar la qüestió al punt d’ebullició, a fi d’aconseguir una participació el més alta possible a les eleccions. Treure la pols a l’argument de la necessitat d’una majoria reforçada només serveix per demostrar que la por els envaeix novament.
 
Llobet, Montserrat (delegada del Departament d'Ensenyament a Barcelona).
Un paper clau.
En el marc del procés que se segueix contra el president i dues conselleres, el TSJC l'ha cridat aquesta setmana a declarar, en relació a l'organització del procés participatiu del 9-N. Diumenge havíem d'obrir portes i dijous em va trucar. Un servidor era coordinador de procés i ell, director del centre, havia assumit l'encàrrec de preparar l'Institut per a la votació. Vàrem discutir si convenia permetre a una televisió gravar l'arribada de les urnes i la conclusió fou que no: que millor no fer-ne gaire publicitat. Divendres al vespre era amb tota la família, muntant taules i ordinadors. El dia D, la seva implicació va ser total i decisiva per a l'èxit de la jornada. També, la de molts altres professors que s'hi van oferir i van col·laborar abans i durant. Sí, sense el directors i molts altres professionals del Departament el 9-N no hauria estat possible. Mil gràcies.
 
Llonch, Pau(activista de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca).
Apropiar-se una causa justa.
A falta que Procés Constituent doni el sí definitiu (el que els suposarà llançar-se per la finestra), la candidatura de confluència entre ICV, EUiA i Podemos va camí de consolidar-se. Aquesta setmana han donat a conèixer el seu nom: “Catalunya, sí que es pot”, que manlleva una expressió pròpia de la PAH, amb el propòsit (a falta de candidat) d’introduir en el subconscient dels votants la figura de la nova alcaldessa de Barcelona. Una Colau, per cert, que no sembla entusiasmada amb la idea d’implicar-se en la campanya del 27-S. L’associació anti-desnonaments, però, en la qual treballa (com en Pau Llonch) gent vinculada a altres àmbits ideològics i partidaris s’ha vist obligada a fer públic un comunicat amb una dura crítica a la patrimonialització del moviment per part de Podemos i els seus. De vegades, la nova política no ho sembla gens.
 
Rajoy, Mariano(president del govern espanyol).
Com un pop en un garatge.
Pèssimament informat de la situació de Catalunya, també ara, en temps de la “Levy connection”, Mariano Rajoy ha fet una nova passa en l’habitual espiral d’amenaces de l’espanyolisme. La veritat és que, arribats a aquest punt, ens rellisquen molt. L’anunci de llista unitària i la força del trident que l’encapçalarà a Barcelona, si més no, ha provocat una reacció en tromba dels mitjans madrilenys i el president Rajoy no ha volgut quedar enrere. És molt probable que d’aquí a les eleccions espanyoles, necessitat d’un rentat d’imatge per assegurar-se la victòria electoral, prengui la primera gran decisió irreversible contra les institucions catalanes. Tot plegat, mentre la inhabilitació de Mas es troba a la recambra i les noves mesures de control directe dels Cossos de Seguretat intentaran evitar una resposta sòlida des de Catalunya. S’apropen temps de gosadia i de resistència.
 
Romeva, Raül(candidat de la Llista pel Sí).
La millor elecció possible.
L’aposta de les entitats sobiranistes, CDC i ERC per l’ex-europarlamentari ecosocialista és d’una gran intel·ligència estratègica. Està clar que, havent decidit preservar el paper capdavanter d’Artur Mas, el principal perill de la llista transversal independentista és que la campanya no sigui un veritable plebiscit sobre la independència, sinó sobre la seva persona i les seves polítiques. Romeva, amb la seva trajectòria en el món del pacifisme i l’ecologisme (d’altra banda, ben segur, incòmoda per a algun segment de l’independentisme més militarista, que també n’hi ha) pot esdevenir un autèntic tallafocs al discurs de l’esquerra dependentista a Catalunya. Si aconseguim que el 27-S es voti sí o no a la independència tindrem moltes més oportunitats de guanyar. I a sobre, ponderat i bona persona: qualsevol que llegeixi la seva carta de comiat d’Iniciativa podrà apreciar-ho.
 
Tardà, Joan(diputat d’Esquerra Republicana al Congreso).
Discrepància raonable.
Segons sembla, el Consell Nacional d’Esquerra va viure la nit de dimarts una pesada digestió de l’acord amb CDC. Uns quants dels 34 intervinents van mostrar-se crítics amb l’acord i Joan Tardà va apel·lar al paper de camàlic, marca de la casa en la història del partit. Novament, Esquerra passa per l’adreçador d’un altre, en aquest cas, després que tot plegat hagués quedat a un pam del precipici. La compensació a una llista que salva el futur del president, sembla raure en un compromís, molt més potent, que el 28-S començarem a caminar a bon ritme i sense mirar enrere ni a ponent cap a la independència. Només l’èxit podrà tapar les veus contràries: de moment, però, el cert és que, probablement, a Junqueras li ha nascut un sector crític dins el seu partit.

Notícies relacionades

80 comentaris

Imprimir Enviar