Economia Última actualització Dilluns, 20 de juliol de 2015 13:40 h

El cost de ser català dins d'Espanya

Un estudi demostra que un català té un 8,5% menys de paritat de poder adquisitiu que la mitjana de l’estat i un 30% menys que un extremeny.

Un estudi del Departament d'Economia que analitza per primer cop la capacitat de compra de les autonomies indica que un català té un 8,5% menys de paritat adquisitiva que la mitjana de l'Estat i fins prop d'un 30% menys que un extremeny. Segons informa l’ACN, les  xifres indiquen que per comprar béns per un valor de 100, un extremeny ha de gastar poc més de 80 euros, mentre que un català necessita més de 108,5 euros. Segons l'estudi, la comunitat de Madrid és el primer contribuent i l'últim receptor en poder adquisitiu i Cataluna és el tercer contribuent de l'estat i el penúltim receptor. 

Amb els mateixos diners què es pot comprar a les diferents autonomies

Per primera vegada l'estat espanyol Catalunya fa un estudi comparatiu on es calcula la paritat de poder adquisitiu o la capacitat de compra que té cada ciutadà en un determinat territori en relació amb un ciutadà d'un altre territori.

Els autors de l'estudi han assenyalat que aquesta capacitat de compra el que mesura és el nombre de coses que un ciutadà pot comprar en un territori amb uns determinats diners i ho compara amb el que pot comprar amb els mateixos diners amb una altra autonomia.

El govern espanyol amaga el cap sota l’ala

Tot i que les dades existeixen, el govern espanyol no dóna instruccions a l'INE perquè faci el càlcul d'aquest component essencial per observar la capacitat de compra dels ciutadans. ''De moment, és un tabú entrar a estudiar la paritat del poder adquisitiu'', ha reblat el conseller.

Després de fer aquest estudi, que ha costat a l'entorn de 18.000 euros, el Departament assegura que el seu impacte en el model de finançament encara empitjora més la recepció de recursos de les comunitats autònomes que més contribueixen en la via d'ingressos.

Autonomies de segona

Una de les conclusions de l'estudi assenyala que Madrid, Balears i Catalunya són els tres primer territoris en aportació de recursos per aquest ordre i un cop aplicat el model de finançament per recursos rebuts passen a ocupar els llocs 12è, 9è i 10è respectivament. Però la novetat de l'estudi, al tenir en compte la capacitat de compra, és que aquestes comunitats encara empitjoren més la seva posició i passen a ser les autonomies número 15, 11 i 14 en recursos rebuts.

 “No es pot seguir dient que tots som iguals”

El titular d'Economia, després d'observar el resultat d'aquest estudi no es pot seguir dient que ''tots som iguals'' i que viure en una determinada autonomia penalitza més que viure en un altre i aquesta és una ''anomalia'' que s'ha de tenir en compte al negociar el model de finançament.

Pel conseller Mas-Colell, el resultat d'aquest estudi s'hauria de tenir en compte en la negociació del nou model de finançament que ja està caducat des de l'1 de gener del 2014. La proposta catalana inclourà entre el plec de documentació el resultat d'aquest estudi i també defensarà que es tingui en compte la capacitat de compra a l'hora de trobar la fórmula de repartiment de recursos entre les autonomies.

El conseller ha reclamat que aquesta negociació del nou model de finançament no s'abordi fins que passin les cites electorals de Catalunya i de l'estat espanyol.
 
Mas-Colell burxa Cifuentes

Mas-Colell ha dit que si es té en compte la capacitat de compra, Madrid i Catalunya passen de ser els contribuents 1 i 3 a rebre recursos en la posició 15 i 14, els últims sense tenir en compte les comunitats forals. El conseller ha proposat un acord amb la comunitat de Madrid per negociar el nou model de finançament.
El conseller d'Economia ha defensat que vist aquest efecte perniciós, seria convenient que la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, i Catalunya ''parlem a veure que tenim en comú'' de cara a negociar el sistema actual de model de finançament perquè tracta ''inadequadament'' a les comunitats que més contribueixen.

De moment, però, el Departament d'Economia no ha fet arribar el contingut de l'estudi a la comunitat de Madrid i s'ha limitat a ''convidar'' a les autoritats autonòmiques no només de Madrid sinó de la resta d'autonomies a visitar el portal del Departament de Mas-Colell on està penjat el contingut de l'estudi.