Esclata la campanya més decisiva

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.

25  

( 5 vots )

 Carregant

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Dilluns el president Mas convocava finalment les eleccions més esperades de la història de Catalunya. Un part de nou mesos, després de la primera volta de les plebiscitàries el 9-N. Tot i posar-se en greu risc d’accident i a falta d’estudis demoscòpics més enllà del rumor, sembla prou clar a aquestes alçades que l’independentisme els encara més ben preparat que els seus oponents. El caire plebiscitari sembla progressar adequadament jornada a jornada: fa tot l’efecte que acabarà imposant-se cada vegada amb mes força. I el darrer impuls serà determinant. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

---

Etiquetes

bestiari, bestiari del procés

Bartomeu, Josep Maria(president del FC Barcelona).
És lleig enganyar els electors.
Un dels compromisos formals de campanya de l’acabat d’escollir president del FC Barcelona assegurava que el club presentaria batalla en defensa del dret a la llibertat d’expressió dels socis, després de la lamentable sanció rebuda com a conseqüència de l’exhibició d’estelades i crits d’independència a la final de Berlín. La decisió de pagar la sanció a canvi (suposadament) d’una reunió per a una solució diplomàtica és senzillament patètica. Si més no, per dos motius: perquè estableix un precedent d’acceptació i perquè suposa donar per bona la possibilitat de multar dins els estadis comportaments que corresponen a l’exercici dels drets fonamentals. És a dir, que, en entrar als camps de futbol els ciutadans deixen a l’entrada una part de la seva llibertat bàsica. Si pensàveu que el lligam amb Qatar degradava democràticament el club, aquí teniu una nova passa en la mateixa nefasta direcció.
 
Cañas, Jordi(assessor de Ciudadanos al Parlament Europeu).
Intoxicar tant com calgui.
Els papers estan perfectament repartits des d’una posició de radical inferioritat per part de l’independentisme. Els grans mitjans estatals juguen la carta obertament espanyolista, amb l’exhibició de portaveus del PP i de Ciudadanos matí, tarda i nit. Entretant, a Catalunya, les veus històriques de l’establishment treballen a favor de Catalunya Sí que es Pot, els socialistes i Unió. Arreu, el nivell d’intoxicació és senzillament apostoflant. D’aquí el 27-S plouran en allau coses que no hem vist mai. De moment, a les xarxes, el dependentisme emboira tant com pot, suposadament marginat de l’únic mitjà que no controla: TV3. Dijous, en Cañas censurava la proximitat tipogràfica entre la campanya estival de promoció de la cadena i la llista Junts pel Sí. És igual que la primera comencés fins i tot abans de l’existència de la segona. A la veritat, que la bombin. Paciència.
 
Cuixart, Jordi(vicepresident d’Òmnium Cultural).
Energia renovada.
El discurs d’aquest empresari a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona, èpic. El ritme d’inscripcions a la Via Lliure 2015, la mani de la Meridiana de l’Onze de Setembre, superior al de les concentracions dels anys anteriors. Les samarretes, exhaurides al web de l’Assemblea. Tot sembla anar sobre rodes. Torna, desfermada, la força de la gent. Mentre els insults i les amenaces es desborden al pati del davant, milers i milers de catalans fan contagiosa una altra vegada la seva il·lusió als carrers i les places, a facebook i a base de missatges de whatsapp. El país torna a entrar en ebullició. Certament, aconseguir omplir la plaça de Sant Jaume un dia laborable del mes d’agost per celebrar la convocatòria del 27-S demostra que el nervi de la mobilització torna a estar ben greixat. És el moment de donar-ho tot! Perquè, com deia Toni Albà a les xarxes socials, és independència o No-Do.
 
Duran i Lleida, Josep Antoni(president del Comitè de Govern d’Unió).
Vares de mesurar.
La campanya d’Unió avança, de la mà dels de sempre i atacant (abans ho feia des de dins) els de sempre. Es tracta de denunciar l’adveniment d’un nou Tripartit i de posar en qüestió tots els elements possibles de mètode en el procés. Aquesta setmana, amb particular dedicació a la majoria que ens cal per culminar-lo. El raonament, francament justet: Duran considera que 68 diputats no habiliten per iniciar el camí del trencament amb Espanya, però que en canvi 67 sí permeten imposar el manteniment de la dependència a una majoria contrària. El doble missatge queda encara més retratat quan se’ls demana pel projecte de futur: l’enquesta del CIS, que hem conegut aquesta setmana, detalla que només un 24,3% dels suposats espanyols (amb catalans i bascos dins!) és partidari d’augmentar l’autonomia. Aquesta xifra, vés per on, per a en Duran sí és suficient per defensar la reforma constitucional.
 
García Albiol, Xavier(candidat del Partido Popular al Parlament de Catalunya).
Quines no plebiscitàries!
Els mitjans espanyols van llançats. Cada matí, migdia i nit. Les tertúlies de ràdios i televisions tenen només quatre rostres: Andrea Levy, Albert Rivera, Inés Arrimadas o Xavier García Albiol. No existeix ningú més a Catalunya. El que hem de dir els altres (ni Miquel Iceta, pobret) no els interessa absolutament res. Els programes alternen cada dia la presència d’un dels quatre i de vegades aprofiten una pausa del convidat per intercalar algun tall de vídeo o àudio d’un dels tres (per unes hores) absents. El resultat és francament còmic: construeixen unes eleccions no plebiscitàries que són les més plebiscitàries de la història democràtica mundial. I, entretant, vilment comprats i adoctrinats, mitjans internacionals com “The New York Times” o “Le Figaro” es dediquen a oferir informació sobre el “vote on independence” del proper 27-S amb Raül Romeva com a entrevistat.
 
Hernández, Enric(director d’”El Periódico”).
Nervis desfermats cap al ridícul.
El cap d’un dels dos mitjans escrits més importants del país torna a excel·lir aquesta setmana pel seu grau de descentrament. Amb l’estrany comportament de deixar anar a través de les xarxes socials, dades de suposades enquestes de tercers (sense, per tant, cap fonament contrastable) que, en canvi, no s’atreveix a publicar en el diari que dirigeix. Necessita unes vacances de manera urgent. L’enquesta, suposadament procedent de la taula de Pedro Arriola, gran assessor àulic de Mariano Rajoy, deixa el sobiranisme en 62 escons i atorga entre 7 i  10 a Unió. A les poques hores, Nicolás Valle publica també a Twitter els resultats de la mateixa suposada enquesta que li han fet arribar a ell, on la suma de Junts pel Sí i la CUP s’enfila fins els 70-72 escons i el partit de Duran queda entre 0 i 2. Déu n’hi do, quin canvi de continguts, Enric. Aquí hi ha molts, però molts nervis. A flor de pell.

Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del Procés al seu blog Per a bons patricis 

Notícies relacionades

25 comentaris

Imprimir Enviar