Espanya invocarà la catàstrofe ! directe!cat

Política

Última actualització Diumenge, 9 d'agost de 2015 05:00 h

Espanya invocarà la catàstrofe

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.

( 7 vots )

Carregant

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- A mesura que les setmanes vagin demostrant la força dels independentistes els nervis al cantó fosc de la força aniran en augment. La mobilització de la Diada a la Meridiana (el primer dia de campanya!) guanya, en aquest sentit, un valor encara més important. A continuació, cal preveure-ho, Espanya esclatarà en una campanya brutal de la por. No només perquè volen desanimar i atemorir una part dels nostres, sinó, sobretot, perquè saben que si volen tenir alguna oportunitat de guanyar han de cridar desesperadament a la mobilització dels seus. Esmolem, doncs, els nostres arguments! Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.

Comparteix

URL curta

Etiquetes

bestiari, bestiari del procés

Junqueras, Oriol(president d’Esquerra Republicana).
Llançat a explicar què volem.
La nit de la convocatòria electoral, el líder d’ERC, desencadenat, recuperava el seu millor discurs sobre la necessitat de la independència. Argumentari sòlid contra la campanya de la por en matèria de pensions, moneda i deute. Amb una invitació, als qui encara s’enganyen amb la reforma impossible d’Espanya, a afegir-se al procés constituent a partir del 28-S. L’inici formal i definitiu de la cursa, combinat amb la fi de l’infernal debat divisiu sobre les llistes, ha de permetre els principals lideratges del sobiranisme concentrar-se a donar tota la versemblança possible al nostre projecte d’alliberament. Finalment, s’ha acabat parlar entre nosaltres mateixos i comença el moment de sortir al carrer i posar a rodar una immensa vola de neu que ha de ser de gran calibre a la Meridiana i ha de portar tots i cadascun dels votants del 9-N davant l’urna del 27-S amb una de les dues paperetes del sí a la mà.

Mas, Artur (president de la Generalitat de Catalunya).
Moment històric.
Encara que l’expressió estigui molt gastada, cal recordar-la, aquí, una altra volta. L’estampa de la signatura del president, amb tres dones al darrere (la presidenta del Parlament, la vicepresidenta i la consellera de Governació), passa a la història. Dilluns vàrem viure, probablement, la convocatòria de les darreres eleccions autonòmiques d’aquesta fase de la nostra història política. Seran, les més importants que mai s’hagin celebrat al nostre país. Més fins i tot que aquelles de la gran il·lusió de l’abril de 1931. El president Mas, que no sabem del cert si ho continuarà essent (dependrà del grau de majoria de Junts pel Sí i de les condicions que tercers puguin fer valdre arribat el cas de formar govern), es guanya ben segur, si el 27-S l’independentisme obté la victòria, el lloc d’honor a la història d’haver estat el president capaç de portar el país a les portes de la llibertat plena.

Mena, Joan(exdiputat d’Esquerra Unida i Alternativa).
A coberta en ple naufragi.
L’invent Catalunya Sí que es Pot s’enfonsa per moments. Les vies d’aigua són notables i el cubell massa petit. Encara que la Galdón torni als mitjans a correcuita procedent de les platges de Copacabana (i sigui tan ximple de vantar-s’hi), cada dia que passa, la sensació que l’invent va a menys creix i creix. Les enquestes més serioses apunten a un descens inexorable de la força central de l’artefacte, Podemos. La creació de Junts pel Sí ha suposat també un cop de primer ordre: de poder (com a Barcelona) combatre per la victòria, a lluitar només per superar Ciudadanos, a anys llum de la llista guanyadora. I què dir del serial de la tria de lideratge. Hi ha qui, com ara Joan Mena, a la vista d’expectatives tan funestes, recorre a l’argumentari de campanya (tots contra Mas) de fa un mes. I ja no serveix. Perquè CSQEP ha topat amb l’iceberg.

Pastor, Ana(ministra espanyola de Foment).
Rematar la feina.
Encara que els mitjans de l’establishment (i, sorprenentment, també algunes peces dels Telenotícies) s’hagin esforçat per oferir als catalanets la imatge contrària, el cert és que les xifres d’inversió en infraestructures dels darrers pressupostos del Govern espanyol tornen a ser d’autèntic drama. Se situen, pràcticament, a la meitat de la contribució del nostre país al PIB de l’Estat. No és que contravinguin l’esperit de cap disposició addicional de cap estatutet, és que esbudellen el sentit comú. El territori que produeix el 42% de les noves afiliacions a la Seguretat Social és novament castigat amb la manca d’eines per fomentar el creixement. I, a sobre, encara que no us ho cregueu, el pressupost torna a donar una empenta a la construcció de més quilòmetres d’AVE. Realment, la manca d’escrúpols, sempre a major glòria de la capital del Regne, sembla no tenir límits.

Rabell, Lluís(candidat de Catalunya Sí que es Pot).
No es podia.
El sector partidari d’esperar pels segles dels segles l’exercici del dret a decidir, en versió quan el PP vulgui o quan hi hagi majoria per reformar la Constitució (que vindria a ser el mateix) ha coincidit aquesta setmana en una mateixa afirmació: si no hem pogut fer un referèndum, molt menys farem la independència. És un argument vàlid per al desestiment del 9-N, però que perd qualsevol fonament des de l’acord pel full de ruta del passat 30 de març (molt més rellevant del que s’ha reconegut fins ara), on s’esmenta explícitament que els avenços en la desconnexió s’aniran esglaonant sense tenir en compte la seva aprovació legal o no per part de les institucions i poders de l’Estat espanyol. Disposarem, doncs, d’una nova legalitat. No vàrem poder fer un referèndum perquè encara acatàvem la legislació espanyola. Però, a parir del 27-S, amb un mandat democràtic ferm, crearem la nostra i farem via.

Sáenz de Santamaría, Soraya(vicepresidenta del Govern espanyol).
Rostre descomunal.
La vicepresidenta de la metròpoli, en la seva reacció preventiva a la convocatòria electoral catalana ha excel·lit en el seu habitual exercici de desvegonya, en exigir al president de la Generalitat “neutralitat” en l’organització dels comicis. A veure, estem parlant de l’Estat que està destinant recursos ingents, a través de la policia, els serveis secrets i les entitats afectes, a combatre el procés sobiranista. Estem parlant del govern que utilitza els fiscals per assolir els seus objectius polítics, amagar la corrupció o protegir els interessos del cap de l’Estat; del partit que té un exmilitant com a president del Tribunal Constitucional. Més encara, del govern i del partit que va fabricar un informe policial fals per acusar de corrupció el president de la Generalitat en plena campanya electoral. Que la senyora Sáenz de Santamaría demani neutralitat en processos electorals seria equivalent a veure Jack l’esbudellador exigir pau i germanor a les seves víctimes.

Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del Procés al seu blog Per a bons patricis