Un pacte de la casta per fer fora la casta: tot torna a lloc

Lluís Franco Rabell demana un front comú de les esquerres tradicionals més Podemos per fer fora el PP

9  

( 7 vots )

 Carregant

Del discurs contra la casta i el bipartidisme de les eleccions al Parlament europeu del primer semestre de 2014 que proferia per les televisions i en molts mítings Pablo Iglesias a l’agost de 2015, ha passat un any i uns mesos. Cronològicament és molt poc temps, però ha estat un temps suficient com per veure un gir radical d’aleshores ençà en l’estratègia de l’esquerra populista espanyolista. Bona part de l’ecosocialisme català hi ha picat.

Iglesias encarna l'esperit revolucionari que més agrada a les elits estatals

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

---

Etiquetes

ICV, Podemos, rabell

El marc mental torna a ser Espanya

Iniciativa s’ha deixat entabanar una vegada més pels cants de sirena que provenen de la Meseta. La revolució espanyola de González o Zapatero que implica capgirar-ho tot per tornar on érem. Aquest és missatge que avui es després de les paraules de Pablo Iglesias. L’objectiu ja no és derrocar la casta (PP-PSOE), ara és un “tots contra el PP”. Podemos veu cada dia més llunyana l’aspiració de governar Espanya, ja que el bipartidisme ha reaccionat a temps i ha començat a reduir els temps de presència de què gaudia fins fa quatre dies Pablo Iglesias als canals de televisió espanyols.

El “tots contra el PP” implica que Podemos contempla com a possible un pacte amb el PSOE - com de fet ja ha anat succeint en molts territoris del regne- llevat d’excepcions comptades com el cas de Teresa Rodríguez a Andalusia. Això no ha deixat d’atraure a l’esquerra tradicional com és IU o a Catalunya ICV que portava mig any pidolant un pacte. El discurs resultant d’aquesta confluència d’esquerres a Catalunya, ha estat l’assumpció del discurs i el marc mental de Podemos per part de la resta de partits integrants d’aquesta coalició (ICV i Equo). En aquesta concepció, el referent i l’objectiu principal seran les eleccions generals espanyoles previstes per finals d’any. En aquest sentit, les decisives eleccions al Parlament de Catalunya, només són una baula de la llarga cadena que ens arrossega des de Madrid, una espècie de pas previ.

Apoyaré... cuando pueda

ICV n’és conscient, però Franco Rabell segueix propagant el discurs estàndard de la formació pel qual Artur Mas és el dimoni i les referències a Grècia i Alexis Tsipras han desaparegut totalment. La confluència d’esquerres tracta la ciutadania de rucs i simplifica el relat demanant que no fem president a Mas, perquè és el rei de les retallades i frisa per seguir-ne fent –obviament que el sentit de la candidatura independentista és un altre i molt més ampli-, mentre ens ven que hem d’esperar a allò que és realment important: les eleccions generals, perquè ara sí que segur que sí, ho canviaran tot. El famós “apoyaré” de Zapatero.

L’estratègia de Podemos passa per bloquejar el procés independentista i guanyar temps per quan ells siguin presidents o bé es puguin aliar amb el PSOE i canviar-ho tot. Aquesta utopia, la de canviar el regne d’Espanya, que passa per convèncer Ciudadanos i el mateix Partit Popular, podria trigar –si algun dia es produeix- dècades a succeït. Mentrestant, amb aquest error històric garrafal, qui en sortirà perdent seran, una vegada més, els ciutadans de Catalunya, que hauran abocat les il·lusions de tota una generació en una nova revolta espanyola de 360 graus. Davant d’aquesta situació, queda molt clar que l’única solució per tenir opcions d’arreglar tots els problemes de caire social i econòmic pels qual passa Catalunya és la independència.

9 comentaris

Imprimir Enviar