Un panorama cada dia més clar
Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.
Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- La descripció de César Molinas, home de l’establishment gens procliu a les tesis independentistes, ha estat clara i contudent: l’enduriment del discurs i la negativa a cap concessió per part del PP, combinada amb el rebuig de la direcció del PSOE a un pacte fiscal (en un escenari de reforçament del bipartidsme a les enquestes) regala a l’independentisme “cualquier posibilidad de nuevo encaje de Cataluña”; la conseqüència: “esto refuerza mucho la lista única de Mas”. S’aproxima el 27-S a tota màquina i tot i algunes maniobres distracció en forma de cants de sirena de reforma constitucional (en un sentit i en el contrari), cada dia és més evident que la independència és l’únic canvi possible. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.
García-Margallo, José Manuel (ministre espanyol d’Afers Exteriors).
Garantint drets.
Des de que les enitats sobiranistes van començar la companya a les xarxes per facilitar l’exercici del dret de vot als catalans residents a l’estranger, a la qual, darrerament, el Govern s’hi ha afegit intensament, circulava per les xarxes un acudit segons el qual, en fer la sol·licitud de vot per correu, el que calia fer constar era que estava en joc la unitat d’Espanya. Si podia ser, amb l’afegit al final de la frase d’una referència a òrgans sexuals femenins o masculins a manera d’interjecció. Com que la realitat sempre supera la ficció, aquesta setmana hem sabut a través de la denúncia d’Albert Royo, secretari general del DIPLOCAT, que a algun consolat espanyol s’ha exigit als solicitants repetir fins a quatre vegades que Catalunya és Espanya, mentre les notícies sobre la impossibilitat de gestionar el vot es multipliquen arreu. Un estat modèlic en la defensa dels drets dels seus ciutadans.
Lienas, Gemma(escriptora i candidata de Catalunya Sí que es Pot).
Memòria selectiva.
La llista situada a l’esquerra de l’statu quo ha triat número dos per a la circumscripció de Barcelona. Sembla una bona elecció per compensar el perfil excessivament planer, de panxa descordada i mans a la butxaca, de Lluís Rabell. Tal i com s’ha destacat a les xarxes socials, però, hi ha un punt en el qual l’elecció no sembla gaire encertada: el de la coherència. Lienas va ser una de les “supporters” de capçalera de la llista de José Montilla a les eleccions de 2006. Presentar-se ara com a fan d’un procés constituent després de demanar el vot per al PSC-PSOE, pedra angular del sistema, és, sí més no, curiós. Sobretot quan es forma part d’una llista justiciera que ha de demanar comptes per les polítiques de retallades, que, per cert, van començar en temps del president Montilla, un govern amb la presència d’ICV-EUiA!
Marhuenda, Francisco(director de “La Razón”).
Previsions particulars.
Com tothom sap, el nom d’una bona part dels diaris diu exactament el contrari del que són. Mereixen premi especial en aquest sentit, “La Vanguardia”, “El Periódico” i, sobretot, sobretot, “La Razón”. Aquesta setmana el diari que “dirigeix” (per dir alguna cosa) l’ínclit Marhuenda ha llançat una de les seves famoses enquestes elaborades a casa segons la qual fins a un 36% dels catalans afirmen que anirien a la manifestació de la Diada. Se suposa que l’enquesta tenia per objectiu desacreditar la mobilització, però l’efecte ha estat el contrari, en fixar la possible participació en fins a 2,7 milions de persones. Vaja, la mega manifestació de la història europea. Aquest home, realment, és un crac de la comunicació. No podem dir el mateix de la història del país, on ni tan sols ha superat els coneixements exigibles a primer curs, on s’explica la diferència entre el Regne i la Corona d’Aragó.
Nuet, Joan Josep(candidat de Catalunya Sí que es Pot al Parlament).
Coherència massiva.
Una setmana més, l’aliniament de certs indepedentistes teòrics amb la perpetuació de l’autonomisme pràctic continua fent estralls. Aquesta setmana el íder d’EUiA, tocat per la pèrdua d’algun dels referents del partit, ha fet declaracions extrordinàriament coherents. D’una banda, ha denunciat la reforma constitucional de broma que proposa el PSOE i que consisteix a canviar de nom un sistema per deixar-lo exactament igual. També, l’alternativa del PP, clarament encaminada a consolidar legislativament les passes recentralitzadores que ja ha donat de facto. Però alhora, mentre reconeix implícitament que cap reforma constitucional és possible en un horitzó temporal raonable, també ha afirmat que els seus mai votaran una declaració d’independència al Parlament. Conclusió lògica: en el que deriva tot plegat és en la perpetuació de l’statu quo actual de la mà d’Unió, la Caixa i el Grup Grodó. Ells sí que poden estafar Catalunya.
Ros, Àngel(president del PSC).
Efecte 24 hores.
El màxim responsable institucional de la nova línia del PSC compta les seves actuacions públiques per esperpents. Cada dia resulta més grotesc. Parla de l’abandonament de la defensa del dret a decidir com un “pas endavant” i defensa que Catalunya és una nació de la mà de Ciudadanos, un partit creat amb l’objectiu de destruir-la. Aquesta setmana el paper lamentable dels socialistes dependentistes ha tingut moments de traca: a cada proposta, desmentiment central en menys de 24 hores. Titular: el grup d’experts demana un tracte de favor per Catalunya, doncs el portaveu del PSOE corre a afirmar que Catalunya continuarà pels segles dels segles dins la LOFCA; Ros inisteix en un tracte fiscal, “El País” llança a tres columnes un titular de denúncia dels “privilegis fiscals a Cataluña”. És un autèntic festival del dia de la marmota. Proposar aquest escenari permanent per al futur d’un país, realment, és de ximples.
Soler, Albert (director de relacions institucionals del Futbol Club Barcelona).
L’ós que guarda la mel.
Després de conèixer la notícia que el club renunciava a presentar recurs contra la sanció per la presència massiva d’estelades i els crits d’independència a la final de Berlín, aquesta setmana milers d’aficionats hem (literalment) al·lucinat amb la compareixença davant dels mitjans d’Albert Soler com a negociador del FC Barcelona davant la UEFA per resoldre l’afer. Es tracta d’un veterà militant del PSC-PSOE que va dedicar bona part de la seva trajectoria política a lluitar contra el reconeixement de les seleccions catalanes. Tot i que la seva activitat pública en aquest àmbit no és ara tan rellevant, sí ha considerat oportú deixar-se veure en alguns actes organitzats per Societat Civil Catalana. Si ja era un insult a la intel·ligència que la junta del Barça ens expliqués que anava fins al final sense recórrer, ara posa la cirereta al pastís posant la qëstió en mans de l’ultraespanyolisme.
Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del Procés al seu blog Per a bons patricis
Notícies relacionades
- La setmana clau des del 9-N 18.07.2015.
- Cinc anys de camí cap a la llibertat 12.07.2015.
- Ara cal confiança i posar-se a treballar 11.07.2015.
- Via lliure o regressió sense límits 05.07.2015.