Jordi Sànchez: "Si tenim majoria de vots i escons, segurament el 2016 serà l’any de la independència"
'Amb Junts pel Sí s’ha recuperat el feeling entre Mas i Junqueras'. 'Fins l’11S escoltarem i veurem les absurditats més grans que puguem imaginar'
Gerard Sesé - @gerardsese - Quedem a la seu del’ANC després de la roda de premsa d’aquest dimarts. En Jordi Sánchez no para: tot just a l’acabar, diferents periodistes volen parlar amb ell. Li sona el telèfon un parell de vegades i atén a una televisió. A mitja entrevista hem de parar un moment ja que ha de respondre whatsapps amb urgència i, a més, rep una trucada d’una ràdio recordant que a les dues de la tarda entrarà en directe. ‘Quin estrès!’ li dic amb cara d’incredulitat i un mig somriure. Fa que sí amb el cap mentre confirma per telèfon que a les dues estarà a punt. Tot i així, en comptes de veure’l esgotat, se’l veu amb més energia que mai, content i il·lusionat amb la tasca que li ofereix el càrrec que ostenta: ser el president de l’ANC, la principal entitat sobiranista del país. Comencem!
Justament avui fa exactament 3 mesos que ets president de l’ANC. Acaben els 100 dies de cortesia. Com ho portes?
Ho valoro positivament. És una oportunitat que agraeixo la que em van donar, tan els socis primer com el secretariat després, per a poder contribuir, juntament amb la resta de gent de l’assemblea, a fer que aquest procés acabi i acabi bé, o sigui, construint un nou país, un nou Estat. Fer que Catalunya esdevingui un Estat independent és una oportunitat impagable i és un moment de molta intensitat i, evidentment, toca fer equilibris amb la família, els amics... tot esperant que això culmini com tots pensem que serà. És una dedicació molt gran però amb ungran retorn: vas coneixent gent arreu del territori que està suportant el pes de la mobilització i això també és una gran oportunitat perquè coneixes també les cares imprescindibles del procés. Una cosa és veure en Junqueras, en Mas en David Fernàndez, les cares visibles, però una altra és conèixer la gent de Torroella de Montgrí, de La Cellera, de Tortosa, de Montgat… la gent que realment fa indispensable la seva aportació perquè aquest procés hagi arribat on estem i, això, m’ho permet el fet de ser president de l’ANC i és un gran què.
Vacances, aquest any, res de res…
Poquetes i no me’n queixo. Seran les no-vacances més ben invertides si tot això acaba com estem convençuts que culminarà amb un 11S multitudinari i massiu i amb un 27S amb unes eleccions on l’independentisme guanyarà democràticament la majoria d’escons del parlament per a iniciar aquest procés per a la construcció d’un nou país.
Vas ser elegit a l’ANC com a home de consens. Per tant, vas ser l’home que va permetre que en Mas i en Junqueras acabessin entenent-se?
Ho dic sense falsa modèstia. El paper que qualsevol ha pogut jugar en unes converses en facilitar uns espais de trobada ha estat important. Tothom ha sigut important però els autèntics protagonistes són els que han accedit a fer l’acord. Per tant, el paper d’en Mas i en Junqueras i la seva generositat per permetre arribar a aquest acords, ha estat fonamental... i també la d’en David Fernàndez en tant que representant de la CUP a les converses. El fet que la CUP no s’hi acabés sumant no treu la importància de que es va produir en el marc d’un debat enormement civilitzat, un debat constructiu.
Però La pregunta punyent és: sense l’ANC hi hagués hagut acord entre Mas i Junqueras?
En aquest enllaç la resta de l'entrevista