Pablo Iglesias no es menjarà els torrons
El líder de Podemos està cada vegada més contra les cordes
La formació que va emergir amb força a les europees -gràcies a la quota de televisió que va obtenir a les tertúlies de la Sexta-, difícilment tornaria a obtenir cinc eurodiputats si se celebressin europees altra vegada. Les enquestes cada vegada els donen menys representació. Les esqueres internes, Tsipras, i la recuperació de PP i PSOE entre les causes.
PP i PSOE es recuperen
La darrera enquesta encarregada per El Diario.es, no porta la bonanova a la formació que lidera Pablo Iglesias. El PP i el PSOE segueixen recuperant terreny, els populars obtindrien ara mateix entre 135/137 diputats, mentre que els de Pedro Sánchez se situarien entre els 118/121. Rajoy apurarà al màxim la convocatòria d’eleccions precisament per intentar potenciar al màxim la recuperació electoral de la seva formació.
Podemos cau en picat
Podemos no surt gens parada. L’enquesta els dóna tant sols una franja d’entre 30/34 escons (un 2,3% menys que al juny), recordem que havien arribat –segons algunes enquestes- a situar-se a finals de l’any passat a la franja dels 70-80 diputats, disputant el segon lloc al PSOE. Les coses tornen a lloc, i Albert Rivera tampoc en pot estar content, malgrat que la seva caiguda és menor (també havia estat inferior el seu creixement). C’s se situaria entre els 18/20 escons.
Teresa Rodríguez i el drama grec
Iglesias podria perdre el control del braç de ferro amb el que està governant el partit. Cada dia apareixen més informacions sobre fraus en els processos de primàries, i la revolta interna va creixent. La caiguda d’Alexis Tsipras no ha ajudat gens. De fet, Teresa Rodríguez, que lidera el front contestatari des de Podemos Andalusia, va criticar la tremolor de cames del líder grec a través d’una piulada a tuiter. Hores després havia de rectificar, suposem que motivada per alguna indicació des de la direcció, que va optat per tapar el fracàs grec dient que Tsipras havia donat una lliçó de democràcia per haver convocat eleccions anticipades per preguntar al poble què li havia semblat la gestió del mandatari.
A Iglesias ja no li serveix girar la truita d’aquesta manera tant barroera per intentar fer veure a la gent el que no és. Tsipras s’ha vist obligat a avançar eleccions –perquè les eleccions s’avancen quan les coses no van bé, com a Catalunya que hi ha factors excepcionals que han provocat aquesta circumstància-, ja que una part important dels diputats del seu partit s’han declarat el rebel·lió i ara han fundat un nou partit. Ni més ni menys. Podemos s’ha volgut identificar en excés amb el líder grec i, com sol passar, la jugada li ha sortit malament. Catalunya va entendre, amb l’inici del procés, que per molt Euskadi, Escòcia o Canadà que existeixi, cap procés polític és igual, i Catalunya és capaç de marcar els seus tempos i estil per sí mateixa. Iglesias paga ara les conseqüències d’haver-se situat al costat de la política fàcil i les promeses que s’esfumen amb el vent quan bufa.
Iglesias no es menjarà els torrons
Si l’enquesta es transforma en realitat, Pablo Iglesias no suportarà la pressió de les expectatives i haurà de plegar. Malgrat 30 escons és una representació notable –fora del bipartidisme- els objectius hauran quedat lluny de complir-se, i ell ja n’és conscient. El termòmetre català tampoc tira, Catalunya Sí que es Pot ha caigut en el vell ‘No’ a tot, però jo ho canviaré tot, i la gent ja se n’ha cansat. Avui hem vist a Iglesias intentant traure pit com un gos espantadís. El cap de files populista diu que sortiran a guanyar les generals, però també ha reconegut que la cosa pinta difícil. La soga política cada vegada el collarà més.