Emotiu acte de celebració de la Diada
La celebració, dissenyada per Josep Maria Mestres, s'ha avançat i traslladat a la Plaça de Sant Jaume
43
CarregantBarcelona (ACN).- L'acte institucional de commemoració de la Diada Nacional de Catalunya s'ha celebrat enguany en un nou emplaçament, la Plaça de Sant Jaume, i dos dies abans del que és habitual. La celebració ha tingut lloc aquest dimecres al vespre i s'ha articulat com sempre al voltant de la llengua i la cultura catalanes, enguany especialment centrada en el centenari de la xarxa de biblioteques de Catalunya i també en els 750 anys del naixement del cronista Ramon Muntaner. En l'acte, dissenyat per Josep Maria Mestres i conduit per l'actor Pep Cruz, i han participat Cesc Gelabert, Alba Carmona, Sílvia Bel, Mercè Pons i Rosa Renom, entre altres, amb música de la Banda Municipal de Barcelona i l'Orfeó Català.
El president de la Generalitat, Artur Mas, i la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, han encapçalat la representació institucional de l'acte celebració de la Diada Nacional de Catalunya, al qual també han assistit l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, representants de les diverses forces polítiques catalanes (excepte PP, C's i la CUP), i uns tres-cents convidats, tots asseguts a la plaça.
Enguany l'acte ha estat una creació del director teatral Josep Maria Mestres. Mestres ha dissenyat un espectacle que ha resseguit l'evolució del país a partir del paper que hi han jugat les biblioteques de Catalunya. L'objectiu, fer un homenatge a aquestes institucions culturals amb motiu del centenari de la creació de la xarxa de biblioteques de la Mancomunitat de Catalunya.
La lectura de relats personals de bibliotecaris i bibliotecàries de diversos moments històrics, en la veu dels esmentats actors participants ha estat una de les maneres de recordar, aquesta nit, els cent anys d'història d'aquesta institució.
L'acte, però, també ha recordat altres efemèrides, com els 700 anys de la mort de Ramon Llull, els 150 anys del naixement d'Enric Morera, els 100 del naixement de Neus Català, els 75 anys de l'afusellament del president Lluís Companys i els 20 anys de la mort d'Ovidi Montllor.
A més de les biblioteques, l'acte també s'ha fixat en el 750 aniversari del naixement del cronista Ramon Muntaner. Aquesta efemèride ha centrat el darrer tram de l'espectacle. A partir d'un relat elaborat per l'escriptor Albert Sánchez Piñol, l'artista audiovisual Franc Aleu ha pres com a inspiració les quatre grans Cròniques medievals catalanes, de les quals Ramon Muntaner en va escriure la més llarga, per elaborar un mapeig que repassa la història de Catalunya des de la seva fundació, l'any 988.
Ho ha fet amb la projecció d'un audiovisual a la façana renaixentista del Palau de la Generalitat, símbol de la voluntat d'autogovern del país. El mapeig ha estat acompanyat amb música original composta per Salvador Brotons i interpretada per la Banda Municipal de Barcelona.
Per tancar l'acte, la Banda Municipal de Barcelona i l'Orfeó Català han interpretat l'himne nacional de Catalunya. El públic assistent ha entonat 'Els Segadors', i en culminar, ha arrencat amb crits d'Independència.
En conjunt, han participat en l'acte, amb interpretacions musicals i lectures de textos, l'Orfeó Català dirigit per Josep Vila; la Banda Municipal de Barcelona, dirigida per Salvador Brotons; la Colla Sardanista Mare Nostrum; els ballarins Xavier Bagà, Bebeto Cidra, Marina Cidra, Cesc Gelabert -que ha donat el tret de sortida de la cerimònia- i Glòria Gella.
També els actors Sílvia Bel, Pep Cruz, Vicky Peña , Mercè Pons i Rosa Renom; les cantants Alba Carmona i Ilona Schneider, i el guitarrista Toti Soler (amb Peña, han rememorat l'Homenatge a Teresa', d'Ovidi Montllor).
La imatge de la Diada
La imatge del cartell de la Diada d'enguany és una pintura rupestre de la Roca dels Moros del Cogul, a la comarca de les Garrigues. Datada l'any 5.000 Ac, mostra una escena de dansa. Les pintures del Cogul són una de les primers representacions artístiques de la col·lectivitat a Catalunya i, en aquest cas, dels homes i les dones del Neolític que vivien a la plana de Lleida.
Imprimir
Enviar
Barcelona
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat