Josep Miró i Ardèvol ja disposa d'un partit propi per a concórrer a les eleccions: Democràcia Social
Va ser donat d'alta ahir al ministeri de l'Interior espanyol · Es dirigirà a l'electorat ultracatòlic que tant es podria sentir atret per les propostes d'Unió com del PP
El president d'E-Cristians i exconseller d'Agricultura de la Generalitat per CiU, Josep Miró i Ardèvol, ja té registrat al Ministeri de l'Interior espanyol un partit polític propi per a poder concórrer a les properes eleccions al Parlament -previstes per a final de novembre- o per a les municipals del 2011: Democràcia Social. Segons que ha sabut directe!cat, Democràcia Social va ser donat d'alta ahir al registre estatal de partits, amb l'advocat Joan López Masoliver com a president i l'empresari Ignacio Garcia Rafanell com a vicepresident -ambdós, vocals d'E-Cristians. Democràcia Social era, des de l'abril, una plataforma política que pretenia influir en els partits tradicionals. Des d'ara, doncs, ha esdevingut un nou partit que competirà directament amb l'electorat més cristià de CiU i PP.
L'associació Democràcia Social va néixer a l'abril amb l'ànim de promoure 'l'honestedat' dels polítics i els valors socialcrisitians, prenia com a base la defensa de la família com a columna vertebral de la societat i defensava un sistema de valors basat en el matrimoni, la paternitat, la filiació i el sentit de l'esforç.A l'acte fundacional de l'entitat hi van assistir, com a convidats, Josep Antoni Duran i Lleida (UDC), Germà Gordó (CDC) i Jorge Fernández Díaz (PP), entre d'altres.
Miró i Ardèvol va explicar llavors que encara no havien decidit ben bé quin seria el seu futur, si funcionar com a associació d'electors, esdevenir un partit amb voluntat de concórrer a les urnes o bé adherir-se a un partit que ja disposi de representació parlamentària.
Entre els promotors inicials de l'associació Democràcia Social s'hi trobaven Josep Lagares, director general de Metalquimia i vicepresident de la Fundació Príncep de Girona
El nou partit té com a domicili social els baixos del número 16 del carrer
Josep Miró i Ardèvol, enginyer agrícola, va començar la seva activitat política amb la reconstitució de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) el 1963. Va ser empresonat el 1969, jutjat per associació il·lícita pel TOP el 1971 i posteriorment absolt.
Membre fundador de Unió del Centre de Catalunya (UCC) fins a la seva integració a CDC (1978-1980), va ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona entre 1979 i 1984, any a partir del qual va passar a ser conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, càrrec que ostentaria fins el 1989. Deu anys més tard, el 1999, va tornar a ser regidor a Barcelona, fins el 2002.
Aquell mateix any va ser quan va fundar E-Cristians, portal ultracatòlic que s'oposa frontalment al matrimoni entre homosexuals.
En plens Jocs Olímpics de Barcelona'92, havia ostentat el càrrec de president del Comitè Olímpic de Catalunya (1990-1994). El juliol del 2008 es va donar de baixa de CDC per 'incompatibilitats' entre les seves creences i l'afiliació al partit.
Bernat Ferrer
Notícies relacionades
- Miro i Ardèvol es dóna de baixa de CDC per "incompatibilitats" entre les seves creences i l'afiliació al partit 08.07.2008.
- E-Cristians respon als ateus amb una campanya que defensa l'existència de Déu als autobusos de Barcelona 18.01.2009.
- El metge avortista Santiago Barambio denuncia el president d'E-cristians, Josep Miró Ardèvol, per calúmnies i injúries 28.04.2008.
- 5.000 catalans defensen el matrimoni tradicional i es mostren en contra l'avortament 28.01.2008.