Per a ells som una broma
Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.
Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.-L’axioma és: el vot dependentista de “l’extraradi” es mobilitzarà i aturarà tot això. Crec que no. La falta d’oferta concreta, el garbuix d’idees contradictòries del cantó espanyolista és tan confús, el nivell d’amenaça tan exagerat, que difícilment esperonarà el vot de les persones políticament menys interessades. De fet, s’ho mereixen. Amb l’omnipresència dels líders espanyols en campanya només demostren una cosa: per a ells Catalunya és una broma. Fins i tot, quan són a un pam de perdre-la. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.
Arrimadas, Inés(candidata de Ciudadanos al Parlament de Catalunya).
Elemental, estimada Watson.
Justeta. Molt Justeta. El contrast amb l’Anna Gabriel, al seu costat, durant el debat de candidats celebrat a 8aldia d’en Cuní no pot ser més sagnant. Solidesa contra tòpic polític. Deixant, a més, en un intent inversemblant de centrament, tot el camí lliure a la seva dreta a García Albiol. El moment culminant, quan afirma molt seriosa que una Catalunya independent sortiria d’Espanya. Benvinguda a Catalunya! Justament d’això es tracta. La decisió de prioritzar el creixement a Espanya, amb l’aposta d’Albert Rivera com a candidat, afegida a la pèrdua d’empenta que es detecta arreu, ha fet que les enquestes els facin recular clarament respecte al que apuntaven abans de l’estiu, aleshores, clarament per sobre dels vint diputats. Així que només juguen ja pel premi de consolació d’arribar segons a la meta.
Bonet, Neus(degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya).
Cecs i muts.
La panòplia d’arguments surrealistes al voltant de la Diada ha estat de traca. Que si ens apropiem la festa, que si la Via Lliure és un acte de campanya d’una de les candidatures. Incapaços de convocar la seva manifestació per evitar el ridícul de l’any passat, han decidit emprar l’estat en la seva lluita de partit. L’actitud surrealista de la Junta Electoral ha arribat al punt de dictaminar no només quin espai de temps compensatori pels “perjudicis provocats per l’emissió de la manifestació” (sic) correspon a altres partits (?) sinó també a deixar en les seves mans el mateix format de la informació. Envoltat en la polèmica de fa setmanes pels atacs a la CCMA, el Col·legi de Periodistes ha trigat un món a reaccionar. Afortunadament, al final, ho ha fet, amb una denúncia imprescindible a Estrasburg.
Bosch, Josep Ramon(president de Societat Civil Catalana).
Nivell de campanya.
Fa mesos que l’activitat de Societat Civil Catalana no és la que era. És com si el premi rebut del Parlament Europeu a instàncies del PP, ara en perill, hagués estat el seu punt culminant. El president es troba en una situació cada vegada més precària. La seva vinculació amb l’extrema dreta ha quedat al descobert des de fa mesos. Ara, per acabar-ho d’adobar, gràcies a la querella contra ell que ha impulsat l’associació Drets, hem sabut que Bosch fa tres anys que utilitza un perfil anònim de facebook per insultar com un covard els independentistes. En el capítol de l’amenaça l’havíem vist actuar a cara descoberta des del seu compte de twitter. Ara, a més, coneixem més detalls sobre un tipus de comportament que en qualsevol societat civilitzada hauria de portar-lo a abandonar qualsevol responsabilitat de relleu públic.
Carbonés, Esteve (guia de muntanya).
Nervis a flor de pell.
Travessar la frontera imposada i patir vexacions per utilitzar el català. Un cas entre tants, massa, als quals ens té acostumats la policia espanyola que emmordassa. Les notícies d’excessos de les “forces de l’ordre” de la metròpoli aniran a més a la colònia. Calma. Cal evitar per tots els mitjans fer-los el regal incaut de caure en les seves provocacions. Des de fa temps, però particularment darrerament, el ministre més ultra, Jorge Fernández Díaz, envia milers d’agents a Catalunya. Milers d’agents que constaten dia a dia com marxem. Milers d’agents la missió dels quals és fer-nos-ho difícil. Parlem clar, el govern espanyol vol incidents. Unes gotes pútrides de violència per aigualir el procés. No caiguem mai en el seu parany. Resistir i denunciar. Explicar-ho a tothom. No donar-los excuses i no acceptar cap abús.
Costas, Anton (president del Cercle d’Economia).
Arguments per votar sí.
Un dels cenacles més abocat a la lluita per la tercera via ha consensuat, després de molts dies de debat intern, un document que tomba en bona mesura la línia argumental de la proposta presentada inicialment pel seu president. Sí, rebutja l’aplicació de mesures unilaterals, discuteix la validesa plebiscitària de les eleccions i argumenta en favor de canvis a Espanya fins i tot en cas de derrota independentista el 27-S. Alhora, però, obra una esquerda important en l’argumentari federalista, que permet aproximar aquest segment a les llistes del Sí: si els independentistes guanyen caldrà que el Govern espanyol s’avingui a negociar un referèndum legal i vinculant sobre la qüestió. Així que aquells qui creuen honestament en un pacte amb Espanya, ja saben quina és l’única via real per aconseguir-lo: votar independència.
Fàbrega, Jordi(alcalde de Sant Pere de Torelló).
És l’hora dels valents.
El recordareu, a poc que en féu memòria, com un dels pioners de les Consultes de 2009-2010 a Osona. És un dels centenars de milers de catalans, potser milions, ho comprovarem el dia 27-S, que ha fet el trànsit des del federalisme a l’independentisme. Us recomano veure’l a 13tv defensant, contra cinc energúmens, el dret dels catalans a triar el seu propi destí. És un exemple del que hem de fer aquests set dies que ens queden. Fins al darrer alè. Potser sense triar objectius tan difícils, cada conversa amb la gent del nostre entorn, com diu l’Assemblea aquests dies, adreçada a explicar, a ajudar, a animar. Hem d’aprofitar totes les oportunitats, perquè no en tornarem a tenir una altra com aquesta. Ens ho hem posat molt difícil nosaltres mateixos, però mai l’adversari s’haurà equivocat tant i durant tant de temps.
Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del Procés al seu blog Per a bons patricis
Notícies relacionades
- Un problema ex-intern 13.09.2015.
- Projecte sòlid contra simple obstrucció 12.09.2015.
- Observarem sempre la llei... de la República Catalana 06.09.2015.
- La broma s’ha acabat 05.09.2015.