
Benedito aprova que el Barça cedeixi el Camp Nou per a la consulta i força els altres candidats a comprometre's
Ferrer, Ingla i Rosell havien optat per esquivar la pregunta · Benedito els interpel·la i llavors s'hi mostren favorables
Només el candidat a la presidència del FC Barcelona a les eleccions de diumenge Agustí Benedito es va pronunciar ahir a la nit de bones a primeres a favor de la decisió de l'última junta de Joan Laporta de cedir el Camp Nou a Barcelona Decideix perquè hi instal·li un col·legi electoral durant la consulta independentista de l'abril vinent. Els altres tres candidats -Jaume Ferrer, Marc Ingla i Alexandre Sandro Rosell- van optar per esquivar la pregunta durant el debat a quatre bandes que TV3 va organitzar ahir a la nit (escolteu-lo a Catalunya Ràdio).
Benedito va ser qui va obrir foc, responent sense embuts a la pregunta del moderador, afirmant que 'em sembla bé l'oferiment [de cedir el Camp Nou a Barcelona Decideix]'.La resta de candidats, durant aquesta primera ronda de respostes, va optar per fer cas omís de la pregunta, motiu pel qual Benedito es va veure obligat a interpel·lar-los i forçar-los a pronunciar-se (a partir del 01:20:02 de la gravació de Catalunya Ràdio).
Arran d'aquesta interpel·lació directa, Ferrer digué que també era partidari de la decisió ('Em sembla bé'); Ingla va exposar que 'ja està fet, a partir de dilluns comença una nova vida del club. Hauria de tenir millor informació i a partir d'això decidiria, però en principi hi seria favorable', mentre que Rosell s'hi va acabar referint amb l'argument que 'tot el que sigui una decisió democràtica, benvingut sigui'.
Dret a l'autodeterminació
L'última junta de Joan Laporta abans de deixar la presidència del club ha decidit avui de donar suport a la consulta sobre la independència que tindrà lloc a Barcelona el 10 d'abril de l'any vinent i de cedir el Camp Nou perquè en sigui un dels col·legis electorals. El club ha argumentat que 'el dret a l’autodeterminació és un dret humà fonamental reconegut per l’ONU en l’article primer de la seva Carta de Drets Civils i Polítics de 1966, signada i ratificada per l’Estat Espanyol.'