Segons les enquestes cal un esforç per assegurar la majoria en escons i vots
Amb totes les enquestes publicades fins ara, les llistes del ‘Sí’ obtindrien una mitjana de 72 escons
27
( 9 vots )
CarregantLa llista de Junts pel Sí i la CUP haurien de sumar plegades per aconseguir que guanyi el ‘Sí’ a la independència en aquestes eleccions substitutòries del referèndum. Segons l’enquesta de les enquestes, el càlcul mig dóna 63 escons a la llista de Romeva i 9 a la de Baños.
Comparteix
TweetEtiquetes
Aquest dissabte (5h matí) l'enquesta prohibida del directe!cat
Malgrat que gràcies a la denuncia feta pel directe!cat respecta a la no publicació de les anomenades enquestes andorranes, aquestes finalment arribaran a corre cuita aquest divendres, el directe!cat publicarà aquest dissabte la seva enquesta. Serà a l’edició del nostre mitjà de les 5 del mati, i augurem una gran aproximació al resultat definitiu del 27S.
72-47-16, les mides de la independència
L’unionisme es quedaria lluny de la majoria absoluta. Ciudadanos, PSC i PP sumarien 47 escons mentre que Catalunya Sí que es Pot en sumaria 15 i Unió podria aconseguir un representant. De fet, la formació de Duran i Lleida té una forquilla d’entre 0 i 3, en virtut també de la llei d’Hondt.
Si aquest és el resultat que es dóna la nit del 27 de setembre, a l’independentisme només li caldrà saber si també ha superat el llindar del 50% dels vots per posar una marxa més o no al procés. Aquesta és una de les condicions que ha posat la CUP a Junts pel Sí. La formació alternativa ha reiterat en diverses ocasions que si se supera el 50% ells farien la Declaració Unilateral d’Independència el mateix 28 de setembre, sense més dilacions.
El principal escull, la presidència
Un dels desavantatges d’una victòria de JxSí sense majoria absoluta, és que la CUP podria ‘posar el fre’ a l’hora de conformar el govern de transició cap a la independència. La candidatura que encapçala Antonio Baños també ha subratllat a cada míting i a cada entrevista que no estan predisposats a investir Artur Mas. Davant d’aquesta dicotomia, Junts pel Sí només té dues opcions: o bé fer una segona votació d’investidura on el president ja es triaria per majoria simple, o bé substituir el candidat Mas per Raül Romeva. Aquesta darrera opció seria ben vista per la CUP-Crida Constituent.
Unió Democràtica podria torpedinar el procés
Les enquestes que donen una possibilitat més alta de representació a Unió (5 diputats), els treuen de la coalició independentista, ja que el target del partit que encapçala Ramon Espadaler és el nacionalisme ultraconservador de l’antiga CiU. Tanmateix es preveu difícil que Unió Democràtica superi la barrera de la representativitat. Segons aquesta mitjana, Ramon Espadaler podria ser l’únic diputat del seu partit a l’hemicicle, la qual cosa seria un ridícul històric i la demostració que l’aposta de trencament de la federació i el rumb al no-res del partit de Duran i Lleida ha estat clarament un fracàs
Inés Arrimadas, favorita per ser la cap de l’oposició
El lerrouxisme seria protagonista en el que hauria de ser el darrer Parlament autonòmic. Com va passar a la dècada dels anys trenta, la formació nascuda des de l’objectiu d’acabar amb el català a les institucions, Ciudadanos, prendria un protagonisme especial, ja que Inés Arrimadas esdevindria la Cap de l’Oposició. Aquesta seria una bona carta de presentació per a la formació d’Albert Rivera que després de fer la campanya electoral a la seva deixeble, intentaria impulsar-se al Congreso.
Catalunya expulsa Espanya del seu Parlament
El resultat del PSC i el PP és bastant trist. Els ànims a can socialista han millorat després de la marxa de Pere Navarro, però les expectatives són baixes igualment. Malgrat el sobreesforç que el partit ha fet per rebre visites de dirigents socialistes d’arreu d’Espanya, el poc compromís d’aquests amb el missatge del PSC els ha fet un flac favor. En les darreres hores Pedro Sánchez ha reiterat que de reconèixer que Catalunya és una Nació i té dret a l’autodeterminació, res de res. El PP, amb l’aposta desesperada de García Albiol, va front al naufragi amb una certa dignitat, malgrat que quedaran lluny dels resultats que va obtenir Alícia Sánchez-Camacho el 2012. Tanmateix, Albio superarà la barrera dels deu diputats i estarà en un frec a frec amb el PSC i CSQEP.
Lluís Franco Rabell, perdut en l’horitzó
Les previsions per la formació que lidera Franco Rabell a Catalunya, són molt baixes tenint en compte que fa més de mig any les enquestes donaven una trentena de diputats al que havia de ser ‘Catalunya en Comú’. Un cop materialitzada la coalició, la idea de portar el gran cap, Pablo Iglesias, que ha reconegut que no s’havia adaptat al registre polític català, ha estat contraproduent. El discurs etnicista que probablement pugui funcionar en algunes regions d’Espanya, és del tot inaplicable a Catalunya, i CSQEP ho ha acusat en les enquestes. La indefinició per bandera en un moment en el qual la gent reclama compromís, és un mal negoci. 15 escons és una xifra gairebé tant baixa com la que ha ostentat ICV (13) al Parlament fins ara Deixar de banda Catalunya en un moment tan important ha estat un mal negoci.
Imprimir
Enviar
Barcelona
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat