Romeva, davant el repte més important de la seva vida política
El cap de llista de Junts pel Sí haurà d’ajudar com ningú a apropar posicions entre CDC-ERC i la CUP
12
CarregantGuifré Jordan @enGuifre. - La interpretació dels resultats electorals per part de Junts pel Sí i la CUP és compartida: hi ha un mandat democràtic per tirar la independència endavant. Ara bé, com era de preveure, els fulls de ruta per arribar a la plena sobirania no són idèntics i sobretot, la major dissonància és en la figura de la presidència. I aquí és on Raül Romeva està cridat a jugar un gran paper per aconseguir apropar posicions.
Responsabilitat compartida
Després del 27S, la responsabilitat d’arribar a la independència és compartida, però mentre que Junts pel Sí va dir que Mas seria el seu candidat –Esquerra es va refermar ahir-, la CUP va afirmar en campanya i també el 28S que no permetran la reelecció de l’actual president. Tothom tindrà els seus arguments: Junts pel Sí dirà que una aclaparadora majoria d’independentistes volen que el procés continuï a les mans de Mas, mentre que la CUP reclamarà algú de més consens si hi ha d’haver un govern de concentració poc convuls.
Romeva, el més adient
Convergents i cupaires seran els dos extrems de la negociació, mentre que els republicans hauran d’anar molt amb compte amb els seus moviments, perquè qualsevol moviment que s’allunyi de donar suport a Mas pot ser interpretat com una traïció premeditada i fer-ho saltar tot pels aires. Hauran de ser, doncs, els independents, els que aportin solucions de consens. Gent com Muriel Casals i Carme Forcadell ja van tenir el seu protagonisme l’any passat després del 9N amb una actuació discutible, així que haurà de ser Raül Romeva qui dugui el pes de la negociació, perquè tot i haver estat membre destacat d’Òmnium, fins i tot té un perfil allunyat de la influència de l’ANC o la pròpia Òmnium.
Tothom és imprescindible
La CUP diu que “ningú és imprescindible”, però és indubtable que una fórmula per posar d’acord convergents, republicans i cupaires sí que és imprescindible. Pel nombre d’escons que ha rebut cada formació, cap d’elles és sobrera, però a més per sentit comú, un projecte d’una envergadura com la independència no es farà ni des de l’esquerra ni des de la dreta. Tothom hi haurà de contribuir i s’hi haurà de sentir còmode. I un pacte per difícil o enrevessat que sigui, és necessari per aixecar el vol sobiranista.
Imprimir
Enviar
BCN
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat