directe ! a La República. N. 4126. Dimarts, 18 de maig de 2021 10:37 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

ACTUALITAT fletxa

publicitat

Política doble fletxa

30 de setembre: el X aniversari de l’inici de la desconnexió d’Espanya

El 30 de setembre de 2005, el Parlament de Catalunya aprovava l’Estatut de Catalunya, amb una encaixada de mans entre Maragall i Mas

Comentaris 12  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 9 vots )
carregant Carregant

Lo mal any primer espanyol, aquell 10 de juliol del 2010 en el qual un milió de persones es van identificar i comptar per primera vegada com a independentistes, una manifestació que va provocar una portada de La Vanguardia que probablement va acabar costant el càrrec a José Antich, va tenir el seu origen en la iniciativa que culminava el setembre de 2005.

Maragall, Bargalló, Saura i Mas, varen composar la fotografia de la política catalana de fa deu anys. La situació és avui totalment diferent.
Maragall, Bargalló, Saura i Mas, varen composar la fotografia de la política catalana de fa deu anys. La situació és avui totalment diferent.

Comparteix
   

L’Estatut que es va aprovar damunt el ‘Dragon Khan’

EL primer govern d’entesa d’esquerres va ser una reacció de país contra el peix al cove pujolista, i una incipient rebel·lió -en el fons-, contra l’Estat espanyol. El principal punt que e sportava en el programa conjunt era la reforma de l’Estatut, trenta anys després de la seva aprovació, i amb l’ànim d’actualitzar i renovar la relació entre Catalunya i Espanya, deixant l’horitzó de la plena sobirania tant lluny i tant a prop com un objectiu de país de llarg recorregut. La pressió de la oposició i les diverses maragallades, sumades al ‘Cas Carod’, van dinamitar un govern que va acabar com un ‘Dragon Khan’. Malgrat el desgavell generalitzat, el govern va arribar a donar a llum una proposta d’Estatut que pretenia revolucionar una Espanya a la defensiva després de l’aventura Ibarretxe.

Una revolució des de l’autonomisme

L’Estatut de Catalunya aprovat ara tot just fa deu anys duia una intenció de reforma federal que ni Rodríguez Zapatero ni l’Estat espanyol van tolerar, malgrat el famós “Apoyaré el Estatuto que salga del Parlament de Catalunya”, una sentència que perseguirà el president ZP pels segles dels segles. La revolució posterior que s’intuïa era difícil de preveure en aquell moment concret. Les negociacions per traçar un text que generés el màxim consens (o sigui, que inclogués una CiU post pujolista a la oposició, i generant soroll als mitjans), van allargar-se molts mesos i van desgastar la població.

En aquell moment, el PSC ostentava la presidència de la Generalitat amb els segons millors resultats de la seva història (42 diputats) i amb un Pasqual Maragall que governava amb mà catalanista el darrer PSC que va servir el país, després que el PSC el rescatés l’any 1999 quan el partit albirava un enfonsament. ERC acompanyava amb 23 diputats un govern amb la proposta històrica de la reforma estatutària sota el braç des de feia anys, i l’objectiu ideològic de posar sobre la taula el debat sobiranista des del punt de vista d’influir en el govern socialista català cap a posicions més sobiranistes i aconseguir, de passada, CiU cap aquesta vessant del catalanisme. El tripartit el completava una Iniciativa amb la que costava entendre’s, però que es va avenir al pacte, i al final va ser la formació que més el va reivindicar.

Artur Mas, el tapat que va trair Catalunya, abans de posar-se al capdavant del procés independentista

Artur Mas havia crescut políticament a l’ombra de la CiU de Jordi Pujol. Duran i Lleida buscava ser el relleu del president, com també ho va voler Miquel Roca. Pujol va ser hàbil e prendre la decisió de designar Mas com a Conseller en Cap en el seu darrer govern. Mas va créixer en el poder a la Generalitat, tot agafant experiència, però va haver de fer la travessia del desert per fer la cura d’humilitat que l’ha dut a ser un president controvertit però estimat pel poble. El pacte Mas-ZP va ser el punt més baix de la seva gestió a la oposició. Això era el 21 de gener de 2006. Zapatero va prometre quelcom a un Artur Mas que va accedir a actuar d’esquenes al govern de Catalunya per poder vendre un pacte davant dels catalans com a gestió pel país des de la oposició. La gent no va entendre el mateix, i el famós vídeo de David Madí acabaria d’enfonsar el projecte.

El beneplàcit de Rodríguez Zapatero al nou pacte tripartit, va fer remoure la consciència de l’actual president de Catalunya en funcions. Mentre el primer tripartit moria amb la negativa d’ERC de demanar el ‘Sí’ en referèndum per un Estatut que Espanya aprovava eliminant el concepte ‘Nació’ conjuntament amb d’altres mesures substancioses, Montilla feia el llit al president Maragall i es feia amb el control del PSC. Inexplicablement ERC hi donava suport i conformava el segon tripartit. La política de partits i el frontisme entre CiU i ERC, dos partits amb obediència només a Catalunya, seguia frenant però a la vegada lubricant el procés que havia d’esclatar el 2010. Mas creia que seria president, però el capritx de la història va voler que Mas allargués encara una legislatura més la seva travessia del desert.

Espanya trenca per primer cop la baralla, amb supèrbia i esperant la submissió dels catalans, tal i com els teníem acostumats

La Catalunya que va trobar-se un bon 28 de juny de 2010 una sentència després d’anys esperant la resolució (l’Estatut va referendar-se pels catalans el 18 de juny de 2006, malgrat les ribotades provinents de l’Estat) d’un tribunal Constitucional que havia admès a tràmit recursos d’inconstitucionalitat des del 2007, i a qui se li morien els membres ofegats entre les teranyines de l’òrgan, ja no era la mateixa que va deixar Pujol quan va plegar.

Catalunya no va poder tolerar la gran frustració que van suposar anys de debat sobre un text que després de ser retallat per tot arreu va ser liquidat per un TC que va estar-s’ho pensant una eternitat, acabant tot en un no-res. Massa esforços en va per una Catalunya nova i deslliurada del pes de la influència de Jordi Pujol i del procés de transició espanyola dels anys setanta-vuitanta. Aqui van néixer també les grans manifestacions de les darreres quatre diades, i així hem arribat, en deu anys, a l’actual parlament amb majoria independentista.

Mas agafa les regnes del procés, pacta amb ERC i porta el país cap a un referèndum frustrat i unes eleccions plebiscitàries

Aquell qui va vendre’s el país a canvi d’un possible suport post electoral del govern espanyol, va saber aprendre de l’experiència i va arribar a la presidència de la Generalitat després d’una maduració que el va portar a demanar el pacte fiscal en la seva primera legislatura com a president –amb el suport del PP-, i després el referèndum amb ERC quan Espanya -amb el PP ja al poder- li va girar l’esquena. ERC comprava el canvi de Convergència i el també renovat Oriol Junqueras feia confiança al president i pujava a bord de la nau sobiranista. “Això acabarà bé”, va dir el president aleshores.

El país havia fet un bolc considerable. El 2012, el PSC va fer el pitjor resultat de la seva història amb Pere Navarro (20 diputats), batent el propi rècord de Montilla el 2010 (28 diputats). ERC finalment feia el sorpasso que tant havia anhelat Carod-Rovira i Puigcercós feia gairebé 10 anys, i veia com CiU, a canvi del pacte de suport al govern, li comprava el discurs sobiranista i el situava en l’eix central de la política dels propers anys. L’entrada de la CUP amb David Fernández al capdavant, i el creixement de C’s (a l’altre extrem) va simbolitzar el canvi de paradigma en la política catalana, i l’inici de la revolució dels somriures.

Avui fa deu anys, ningú no s’imaginava que l’independentisme passaria del 15-17% al 47,8% i una majoria absoluta de 72 escons. A Catalunya li ha costat molts esforços i sacrificis posar la dignitat del país per sobre de totes les coses, i buscar finalment la solució a tots els nostres problemes: la independència del regnes d’Espanya. I l’Estatut de Catalunya que el Parlament va aprovar de forma solemne i amb aplaudiments i el Cant dels Segadors, va ser la primera pedra del projecte que Espanya va ajudar després a catapultar a còpia d’uns tribunals que ara carreguen contra un president transformat i erigit com l’home que després d’una evolució ideològica pròpia, va decidir –escortat pel govern, ERC i la CUP i la societat civil-, posar les urnes el 9 de novembre de 2014 per permetre que els catalans decidissin sense coaccions de fora el seu futur. La resta de la història fins ara ja la coneixem.

Què queda de l’Estatut aprovat en referèndum el 2006?

De moment, el cadàver d’aquell Estatut és vigent a Catalunya. L’esperit original del text –d’ànima federalista, com ho era Maragall- ha quedat en la retina dels catalans com el primer cop que Catalunya va enviar al regne d’Espanya i que aquesta va témer. Si ZP hagués respectat aquell text, i de pas hagués complert una de les promeses que va fer, la més important, l’”apoyaré”, potser no haguessin arribat –encara- a la situació actual. La reacció d’un PSC gris i en declivi acatant una sentència –que havien ajudat a forjar- cap a un Estatut en el que també van deixar de creure a través del defensor del Pueblo, d’Alfonso Guerra i del propi Iceta que s’asseia al cantó espanyol en les reunions bilaterals per tractar el text Espanya-Catalunya, va passar a defensar els articles retallats com a objectiu de país d’aleshores endavant. Aqui va morir l’ànima catalanista del partit i, amb aquesta mort, la transversalitat d’una formació que ha quedat reduïda i diluïda en un espanyolisme recalcitrant que ja ni tant sols defensa el dret a decidir i que encara es conformaria, després de tot el que ha passat i hem viscut i, sobretot després de quatre diades multimilionàries, amb les mateixes engrunes d’un cadàver que ells mateixos van amputar.

 





COMENTARIS fletxa taronja

item
#13
Aragoneses Orientales (que hablais en LAPAO o catalanesc), seguid 500 años más haciendo el imbécil (Joan Sales dixit) fletxa VIVA FELIPE VI, REY DE ESPAÑA Y DE TODOS LOS ESPAÑOLES (logicamente en todos los españoles estamos incluidos TODOS los catalanes)
8 d'octubre de 2015, 11.08 h

El contingut d'aquest comentari està ocult perquè ha estat considerat inapropiat pels lectors de directe!cat
Mostra'l


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#12
30 de setembre de 2015, 17.33 h

#11 "Espanya va cap a una dictadura. És massa greu i increïble que portin el president de la Generalitat davant d'un tribunal per haver posat unes urnes, i encara em sembla més feridor per als catalans que justament triïn la data del 15 d'octubre". Així s'expressa a El Món Juan Luis Urraca, el fill del policia que va detenir el president Companys i el va entregar al franquisme l'estiu de 1940.

ELECCIONES AL PARLAMENT DE CATALUNYA 2015

VICTORIA de JxSÍ y CUP... PARLAMENTO mayoritariame... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#11
BEJOTA fletxa bcn
30 de setembre de 2015, 16.24 h

E. 27-S.
CATALANS: 7.571.127

CENS: 5.510.713

VOTANTS: 4.115807

Separatistes: 1.949241

Separatistes: 35% DEL CENS (47,8% DEL VOT
N.B. DESCONEXIÓ DE QUÈ ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#10
Jaume fletxa Barcelona
30 de setembre de 2015, 13.13 h

VICTÒRIA INDEPENDENTISTA: EL ARAGONESES I 'EL FACHA DE VICH' EN COMA PROFUND

El Aragoneses i el fachilla de Vich s'han llevat avui i han visit/sentit que els independentistes han guanyat. I la única neurona que teníen s'ha fos i han entrat en un coma profund (de fet és l'estat habitual).

Si, Aragoneses: l'has cagat. I has perdut. I si fachilla de Vich; l'has cagat i has perdut. I tot i que m'hagués agradat que els de JxSI haguessin tret més escons i que junts amb la CUP haguessin fet ma... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#9
30 de setembre de 2015, 12.24 h

#7 PALINURO
#8

El gobierno ha hecho a Mas presidente al llevarlo ante los tribunales. Porque es el gobierno. La acusación proviene de la Fiscalía general, pues los fiscales catalanes se negaron a ella. Es el gobierno el que quiere poner fuera de juego a Mas porque ve en él el peligro. Con eso, fuerza una reacción obligada en el campo independentista por consideraciones de estrategia de los viejos maestros de la guerra: defiende todo lo que el enemigo ataca y ataca todo lo que el enemigo d... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#8
30 de setembre de 2015, 12.13 h

EL EX JUGADOR FRANCES DEL BARÇA PETIT, DENUNCIA A LA BBC EL RACISMO Y EL NAZIONALISMO EXISTENTE EN EL CLUB BLAUGRANA.

"El nacionalismo catalan esta muy cerca del racismo"
http://www.marca.com/2015/09/26/futbol/1443261083.html?cid=GEN35403


Politics and nationalism was too much for me in the dressing room. I was so happy to join Barcelona but I just wanted to concentrate on football. Every day I was dealing with things I wasn't supposed to do. As soon as I arrived people said 'don't try to le... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#7
30 de setembre de 2015, 12.11 h

EL EX JUGADOR FRANCES DEL BARÇA PETIT, DENUNCIA A LA BBC EL RACISMO Y EL NAZIONALISMO EXISTENTE EN EL CLUB BLAUGRANA.

"El nacionalismo catalan esta muy cerca del racismo"
http://www.marca.com/2015/09/26/futbol/1443261083.html?cid=GEN35403


Politics and nationalism was too much for me in the dressing room. I was so happy to join Barcelona but I just wanted to concentrate on football. Every day I was dealing with things I wasn't supposed to do. As soon as I arrived people said 'don't try to le... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#6
Camilo Camelo Camello fletxa Ayayaylolailolailòpolis , Caspañistan Inferior
30 de setembre de 2015, 11.01 h




#4 El nazi Anacleto CAGARRONESES, cuando escribe la palabra "nazi", el ojete le empieza a vibrar a una frecuencia de 9 000 megaherzios, y. . .


. . . (adivinad qué más le pasa . . . )

. . .

EL CULO SE LE HACE . . . P E S I C O L A A A ! ! ! ! ! !



Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#5
Synera fletxa Barcelona
30 de setembre de 2015, 10.49 h

Espanya està acabada

L'estat enderrocat a CAT

Hem d'escombrar-lo.

La merda quan abans es ventili millor


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#4
Aragoneses orientales (que hablais en LAPAo o catalanesc), seguid 500 años mas haciendo el imbecil (joan Sales dixit fletxa VIVA FELIPE VI, REY DE ESPAÑA Y DE TODOS LOS ESPAÑOLES (logicamente en todos los españoles estamos incluidos TODOS los catalanes).
30 de setembre de 2015, 10.14 h

GRACIAS MAD MASS.

GRACIAS POR HUNDIR A CDC,
GRACIAS POR NO REPETIR COMO PRESIDENTE
GRACIAS POR DAR UN IMPULSO ENORME A CIUTADANS.
GRACIAS POR FRACTURAR CATALUÑA.
GRACIAS POR RADICALIZAR EL SEPARATISMO DANDO ALAS A LA ERC Y LA CUP
GRACIAS Y

ADIOOOOOOOOOOOOOOOOooooOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS.

ADIOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 10
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

5 10 20 tots


publicitat



COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat


















EDITORIAL fletxa

Del Directe a La República

Després de més d'onze anys d'incansable feina al directe!cat, en aquell llunyà abril de 2007, amb quasi 100.000 entrades registrades i milions de pàgines vistes, ha arribat l'hora de fer un pas ferm i endavant que converteixi ... Llegir-ne més

BLOGS enquestes

Joan Lladonet Joan Lladonet
Enderrocat el mite de la solidaritat
Ramon Boixet Ramon Boixet
Déu i la Constitució de Suïssa
Guillem Valls Sala Guillem Valls Sala
O Junts o campi qui pugui!

#xocdetrens fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.