Arrufat escalfa la xarxa titllant de “fans” de Mas els votants de Junts Pel Sí
L’exdiputat de la CUP Quim Arrufat ha escalfat la xarxa amb un comentari que molts han interpretat com a prepotent i mancat de respecte vers els votants de Junts Pel Sí.
“L'oferta que farà la CUP té molt més recorregut que seguir girant entorn a un president i els seus fans. Així que calma amb els hooligans”, ha estat el comentari d’Arrufat motiu de polèmica. El comentari d’Arrufat també es pot interpretat pels nervis dins la CUP davant una negociació de transcendència màxima pel país. Algunes preguntes que sorgeixen arrel del comentari d’Arrufat és qui de la CUP farà la proposta que parla l’exdiputat, quan i on es farà l’assemblea per validar la proposta i els termes de la negociació?.
La diversitat d’opinió dins la CUP, un factor a tenir en compteLa CUP ha passat de 126.425 vots el 2012 als més de 336.375 d’enguany, fet que ha augmentat la diversitat d’opinió entre els seus votants, alguns dels quals miren amb recel la possibilitat que es pugui torpedinar el procés amb segons quines decisions, i no en volen ser corresponsables.
Cotarelo, la pedra a la sabata
El professor Ramon Cotarelo, intel·lectual de referència per molts votants de la CUP, que fins i tot va estar a punt d’anar a les llistes de la formació CUP però que va haver de desistir per qüestions administratives, feia la següent reflexió dimarts al seu blog:“La CUP anuncia que el plebiscit no s'ha guanyat, que res de DUI i que no donarà suport a la investidura de Mas. O sigui, una revolució dins de la revolució. Passa amb freqüència. Tota aliança o coincidència política, sobretot si és d'esquerra, sol venir acompanyada de controvèrsies de caràcter tàctic, estratègic i fins teòric. És el tèrmit de la unitat de l'esquerra a tot arreu. Suposo que la CUP, en aquest cas, té poderoses raons per interposar un veto rotund amb conseqüències estratègiques fàcilment imaginables. Però no les veig. La investidura de Mas no implica necessàriament un vot de confiança al seu hipotètic programa i, en canvi, demostra desconfiança cap a algú que, almenys en la qüestió nacional, no la mereix, sinó tot el contrari. L'aportació de Mas al procés independentista a un cost personal que està per determinar, ha estat i és essencial. I a això s'afegeix el criteri que imposar-se a la majoria per la força dels nombres (encara que siguin paradoxalment menors, però necessaris) i no de la raó no és acceptable”.