El fiasco de la coalició ‘Grup Godó i Unió’, segons J.B Culla
L’historiador desemmascara la "coalició de facto” d'Unió amb el Grup Godó, i assanyala el suport mediàtic desproporcionat que ha rebut la candidatura fracassada d’Espadaler per part del grup de comunicació
Avui Duran i Lleida fa el ploricó en la seva carta setmanal per la desfeta d’Unió a les eleccions del 27-S i denuncia “actituds escandaloses de mitjans de comunicació que han alterat o tapat la veu d'Unió”. Joan B Culla, en un article a El País titulat “Destrempada irreversible”, fa notar que Unió, malgrat la semblança del seu logotip amb la píndola de la Viagra, no ha aconseguit aixecar la cotització a les urnes per raons molt diferents a les que esgrimeix Duran, malgrat el suport del Grup Godó.
El misteri dels anuncis d’UnióEl directe!cat ja va advertir del “misteri dels anuncis d'Unió”, que amb un deute de prop de 20 milions i unes perspectives electorals pírriques, com s’ha confirmat, no escatimava en publicitat i s’anunciava a diari a La Vanguardia i també a El Periódico. També fèiem notar que en condicions normals qualssevol entitat financera hauria tancat l’aixeta a Unió, i preguntàvem: qui paga la publicitat i la campanya d’Unió?
B Culla aporta llum a la qüestió
L’historiador assegura que després de la separació de CDC, Unió “va establir una coalició de facto amb el Grup Godó” que ha donat al partit de Duran “un suport quantitatiu i qualitatiu sense cap mena de proporció amb la força que li atribuïen les enquestes ni, encara menys, amb els cent mil vots finalment obtinguts". I alerta que “l'estèril 2,5% de vots captat per Unió és exactament el percentatge que li ha faltat al camp independentista per superar el simbòlic 50%. I potser al Madrid del poder hi ha qui vulgui agrair-li a Duran aquest últim servei”.
La coalició ‘Grup Godó i Unió’ extraparlamentària in aeternum
Segons B Culla “el fiasco” d'Unió no es deu ni a l'escassetat de mitjans materials, ni a la falta de temps per donar a conèixer la seva oferta, sinó a “l’obsolescència del seu discurs electoral” com l’ús constant del tòpic “gastat, suat i innocu” del seny, per brandar l’espantall d’un nou tripartit, o les crides als “convergents de tota la vida” a votar Unió, col·lectiu aquest que, segons Culla, ja no existeix.
L’historiador també argumenta en qualssevol sistema democràtic Duran ja hauria dimitit de forma fulminant i afegeix que en comptes d'això, Duran posarà a disposició de si mateix el seu càrrec el proper 17 d’octubre. Amb tot, conclou que “si UDC arriba a presentar-se sola a les generals, patirà un altre daltabaix encara pitjor”.
Notícies relacionades
- El misteri dels anuncis d'Unió 29.07.2015.
- Unió té pànic a l’”enquesta prohibida” del directe!cat 25.09.2015.
- La traïció de Duran a l'acord de l’Estatut al descobert 30.09.2015.