Ciudadanos i PP segueixen avalant el franquisme
Ni el partit del ministre franquista Fraga, ni el la ‘regeneració’ democràtica de C’s avalen un document que pretén anul·lar el sumaríssim
S’acosta el 15 d’octubre, el dia què el president Artur Mas ha estat citat a declarar per haver posat les urnes el 9 de novembre. 75 anys abans, l’Estat espanyol portava al paredón un altre president de la Generalitat, Lluís Companys.
Els precedents
Esquerra Republicana de Catalunya, com cada any, demana l’anul·lació del judici sumaríssim que va servir d’excusa al tribunal militar franquista espanyol per afusellar-lo per català. Aquests darrers anys, gràcies a la perseverança de Joan Tardà, el partit de Companys ha recorregut a la justícia argentina, que des de l’altra punta del món intenta fer la feina que hauria hagut de fer el regne d’Espanya a partir del 21 de novembre de 1975.
Incomprensiblement, el Partit Popular encara no ha fet neteja dels càrrecs franquistes, ni tampoc el PSOE. Cap de les dues formacions han demanat mai perdó pel que van fer quan han governat, en el que es podria qualificar com l’escàndol més important de la democràcia a Espanya dels darrers 40 anys. Tot en defensa d’un pacte constitucional “por la transición” a boca de canó que advocava per un procés de “reconciliación” en el que el bàndol derrotat a la Guerra Civil patia una nova i humiliant derrota. Els fills de la gent represaliada de 1936 a 1939 i posterior, van haver-se d’empassar com els franquistes mantenien tots els seus privilegis i nosaltres ens havíem d’acomodar a la ‘seva’ democràcia. És per això que no cal esperar el suport de formacions com el PP o Ciudadanos a segons quines iniciatives de justícia democràtica.
Barcelona demana una reparació en una declaració institucional
L’han signada, a instàncies d’ERC, tots els grups municipals excepte PP i C’s. Cal recordar que Carina Mejías prové del PP i probablement a la seva motxilla s'ha endut gran part de la ideologia d'aquest partit. El text demana que es repari l’honor del president republicà, i que els governs que van contribuir a la seva captura i assassinat participin en un acte de desgreuge al castell de Montjuïc. El ple vol que es considerin "inexistents" les sentències dictades per tribunals franquistes i que es retorni tota la documentació relacionada amb la seva persona a Catalunya.
Notícies relacionades
- López Alegre: comparar la imputació a Mas amb Companys és una ofensa al president màrtir 30.09.2015.
- Junqueras: “Estar imputat per escoltar els ciutadans no inhabilita ningú” 30.09.2015.
- La justícia començarà el procés d''afusellament' polític de Mas just 75 anys després de l'execució de Companys 29.09.2015.