Un fins aviat ple d’esperança

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.

35  

( 9 vots )

 Carregant

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador. Han estat vuitanta setmanes (menys dues, de vacances d’estiu) d’anàlisi a fons dels protagonistes, a favor i a la contra, d’aquesta nostra històrica revolta catalana que va començar a Arenys de Munt. Per part meva, acaben en forma de “Bestiari” aquí i avui. Confio que els lectors habituals m’ho sabreu disculpar. No és definitiu: s’apropen temps d’alta tensió, que intentaré tornar a comentar amb regularitat des del directe!cat a partir del mes desembre. Encara, gairebé segur, els anys més trepidants de la nostra vida. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

---

Etiquetes

bestiari, bestiari del procés

Gabriel, Anna(diputada de la CUP al Parlament de Catalunya).
Temps de reflexió.
La majoria independentista que hem conformat és extraordinàriament transversal. I ha de continuar essent-ho. Aquesta és, des del principi, la raó de la seva grandesa, però també el principal maldecap que genera als qui volen cavalcar-lo. Un llençol molt gran, majoritari, però amb risc permanent de deixar descobert, ara el cap, ara els peus. Com evitar no despenjar ningú i continuar guanyant per a la causa els cent mil vots que arriben any rere any? Aquest és el gran repte. Si segueix Mas, com enganxar al procés els seus refractaris? Si el desplacem, com mantenir dins la causa els qui confien sobretot en ell. Aquest principi, el de no despenjar ningú en aquests divuit mesos claus, ha de ser el gran element rector d’unes negociacions que hem de deixar que avancin sense pressions.
 
Hernández, Enric(director d’El Periódico de Catalunya).
Amagar l’ou.
Oriol Soler, cap de la campanya de Junts pel Sí, ha expressat públicament la seva denúncia sobre el “hooliganisme” extrem de l’encarregat del Grup Planeta a la premsa catalana. Lara continua volent decidir per nosaltres, fins i tot des de l’altre món. La seva valoració del resultat electoral, com no podia ser d’una altra manera, contenia les mateixes dosis de manipulació de la resta dels seus articles de campanya, dedicats a alertar dels desastres derivats de disposar d’un estat propi. Tal i com el dependentisme està entestat a defensar, per comptes de considerar l’èxit brutal de Junts pel Sí, que passa dels 57 diputats amb qui comptaven CDC i ERC al Parlament sortint, als 62 actuals. I, encara més, el de la CUP (de 3 a 10) i en conjunt el de l’independentisme programàtic, que passa dels 24 de 2012 als 72 actuals. Es tracta de continuar emboirant la realitat.
 
Herrera, Joan(co-coordinador general d’ICV).
Víctimes de la indefinició.
Finalment, Iniciativa ha confirmat els pronòstics d’abans de l’estiu i s’ha quedat amb tres diputats al Parlament. Per comptes de mantenir la identitat pròpia dels vells hereus del PSUC, però, ha consumat la seva venda amb armes i bagatges a un Podemos que s’enfila al precipici d’una gran castanya electoral el proper 20 de desembre, a les generals espanyoles on molts ja no votarem. Tot i que molts els feien a les llistes, Joan Herrera i Dolors Camats, avançant els terminis del proper congrés del partit, mig insinuen la seva desaparició de l’escena. Entretant, el col·lega Íñigo Errejón carrega contra la sopa de lletres i el candidat triat per al 27-S. Hi ha molts nervis per una opció errada i la possibilitat que l’única cosa que els importa realment, fer forat a les generals espanyoles, se’ls hagi escapat de les mans.
 
Juan, Jordi(director de continguts de La Vanguardia.com).
Fins i tot ells.
Entre les reaccions al diari comtal cal fer notar la seva. El títol, prou aclaridor: “La desconnexió creix”. Després de ponderar la “insuficiència” de la victòria independentista, que no ens permet encara, de moment, un escac i mat per la via ràpida, passa a afirmar que els independentistes creixem sense aturador i ja som majoria, evolució reflectida a la perfecció en el canvi copernicà experimentat per Convergència. La reflexió ve complementada per dues afirmacions més: que la tendència només podrà ser revertida per un canvi radical en l’opinió pública i els partits espanyols i que aquesta no sembla tenir cap possibilitat de reeixir. La frases final, del tot contundent: “un desierto de ideas que no puede frenar el independentismo”. I això que es tracta d’un alt càrrec del diari comtal. Imagineu-vos.
 
Junqueras, Oriol(president d’Esquerra Republicana de Catalunya).
Feliç com un anís.
Des de l’estiu del 2014, quan la tensió pel desacord entorn al 9-N es va fer ben visible, que al líder d’ERC no se’l veia tan desimbolt. Se sap en la centralitat. Lliure de càrregues. No és ell a qui cal investir president, encara que a cada entrevista l’insinuen la possibilitat. Ha tornat a aquella seguretat i brillantor en les respostes que el van convertir, abans de l’eclosió de David Fernández, en el polític més ben valorat de l’esfera pública catalana. L’abraçada a Mas, a la llotja del Camp Nou, en saber-se la imputació del president, tot un símbol del seu canvi de rol. Conseller en Cap, president del Parlament, cap del Grup Parlamentari de Junts pel Sí? Des d’on sigui, la seva funció serà la de relligar els dos extrems de l’equip independentista que ha de proclamar la plena sobirania del país.
 
Mas, Artur (president en funcions de la Generalitat de Catalunya).
TSJC al rescat.
Tens, nerviós en les compareixences davant dels mitjans, la seva investidura amenaça d’esdevenir el nou culebrot indepe. La possibilitat de repetir d’aquí a finals de 2015 els nou mesos de purgatori entre el novembre i el juliol d’aquest any, farcits de discussions, retrets, amenaces i insults en el camp sobiranista, només de pensar-hi, posa els cabells de punta. Confiem que no serà així. Entretant, Mas ha rebut una onada de solidaritat com a conseqüència de la seva imputació en quatre suposats delictes per l’organització del 9-N. I és que, en els moments de major caïnisme, afortunadament, Espanya sempre ens ajuda. Ara només cal que, en la intimitat, prengui la decisió que més convingui al país. No tinc ni idea de quina ha de ser, però caldrà tenir en compte que ha de ser assumida per ell, perquè si els qui ell ha acompanyat fins ara al vaixell del procés hi baixen ho tindrem pelut.

Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del Procés al seu blog Per a bons patricis 

Notícies relacionades

35 comentaris

Imprimir Enviar