Política Última actualització Dimarts, 6 d'octubre de 2015 17:50 h

El calvari del president

Avui fa setanta-cinc anys es proclamava l’Estat Català, el darrer intent d’esdevenir plenament lliures fins ara

Fa setanta-cinc anys, el president Companys feia un pas endavant i valent i proclamava l’Estat Català, una espècie de DUI de l’època i molt improvisada que va ser esclafada per l’exèrcit espanyol. Sis anys després, el mateix exèrcit, ara amb el jou i les fletxes per bandera i l’esvàstica al cor li feia pagar la gosadia amb la vida

El president Artur Mas es troba imputat per quatre acusacions diferents relatives a la desobediència el 9 de novembre.

La voluntat de l’Estat espanyol és reprimir-lo buscant-ne la inhabilitació i així tornar-se a carregar un símbol, amb el que pretenen intimidar la societat catalana i frustrar el ‘cop d’Estat’ que es pensen que preparem. Sigui Mas o no president, no acaben d’entendre que el procés continuarà igualment i l’únic que aconseguiran és crear un nou màrtir.

El Via Crucis de Companys:

El 6 d’octubre de 1934, el president Lluís Companys proclamava l’Estat Català. Ho feia en suport als obrers revoltats a Astúries, contra l’entrada de la CEDA al govern espanyol, i també per la suspensió de la llei de Contractes de Conreu per anticonstitucional. Sis anys després, un 15 d’octubre a l’alba, seria brutalment afusellat al Castell de Montjuic. Tres quarts de segle ens trobem al mateix punt, però sense la participació de les armes ni dels dictadors, malgrat que algun expert ja ha apuntat que Espanya viatja inexorablement cap a una nova dictadura. Salvant les distàncies, el president Mas afronta els dies previs a la seva declaració davant els jutges negociant la seva continuïtat o no com a president amb la CUP, l’esquerra alternativa. Tothom sap que l’objectiu dels magistrats espanyols, empesos per La Moncloa és la d’acabar suspenent Mas. Potser fins i tot se l’intentarà engarjolar. El 6 d’octubre de 1934, Companys proclamava l’Estat Català, i hores després, ell i el seu govern eren empresonats. L’Estatut i l’autonomia quedaven suspesos indefinidament, unes amenaces que ara també sentim. La pressió que ha de suportar el president, és màxima. Per una banda ha de gestionar amb cura el nou pacte de govern des del lideratge d'una coalició que aplega sectors ideològics ben oposats. A través d'aquesta eina, ha d'intentar aconseguir un pacte suficient que asseguri el camí de la República Catalana, sense tancar les portes del diàleg amb un Estat que el persegueix per enterrar-lo, en aquest cas, políticament. L'as a la màniga del president d'avui respecte el d'ahir, a banda d'un context social més favorable, és que té el suport de la societat catalana que aquesta vegada sí que està esperant amb candeletes la proclamació de la República Catalana a la plaça de Sant Jaume. Mentre l'independentisme en general pugui mantenir això, l'èxit estarà assegurat.

El paper decisiu de la CUP

La Guerra Civil es va perdre, en part, per les lluites internes en el sí del bàndol republicà. Els moviments més esquerranosos van intentar fer la revolució abans de tenir la pàtria on fer-la. El resultat va ser la pèrdua de totes dues oportunitats. Avui tenim una esquerra alternativa independentista que amb el puny de la revolta alçat és alhora conscient de les lliçons de la història i no pensa deixar escapar la oportunitat de fer un país nou i poder construir aquesta justícia social que altrament mai podrà arribar dins l’Estat opressor. Els cupaires segueixen prenent-se el seu temps per començar a prendre decisions definitives, i està previst que dijous marquin les línies mestres del que ha de ser un gran acord per una República Catalana que ens faci a tots més lliures.