Les Corts Valencianes s’encaminen inexorablement cap al debat sobiranista
L’aplicació de la ‘Clàusula Camps’ inclouria l’assumpció d’una DUI?
El reclam del pagament del deute històric, i la millora del finançament encaminen el País Valencià cap a la denúncia de l’espoli fiscal després que les Corts hagin votat en bloc elevar la petició a Espanya. Fins i tot el PP s’hi ha apuntat. De fet, en el govern d’Alberto Fabra, el PP valencià ja havia demanat millores notables en el finançament del que ells anomenen la “Comunidad Valenciana”. Aquest és només el preludi del debat que ve a continuació: l’espoli fiscal, i el qüestionament de la sobirania.
Comparteix
TweetEtiquetes
El deute històric
Amb la consecució del govern d’esquerres, el País Valencià comença a encarar-se cap al debat de l’espoli fiscal. L’Estat espanyol, malgrat vantar-se de les inversions que ha fet al PV, i ser del mateix color durant diverses legislatures que el que regenta les Corts Valencianes, no ha aconseguit convèncer mai ni tant sols els seus. Les punyalades del govern Fabra reclamant als seus millores en el finançament o el desenvolupament del corredor mediterrani, s’han multiplicat amb l’arribada de Ximo Puig (l’alternativa socialista dins el bipartidisme), amb el suport de Compromís i Podemos.
Què reclama a dia d'avui el País Valencià en matèria fiscal?
El document aprovat per unanimitat a les Corts Valencianes demana explícitament una "reforma immediata" del finançament autonòmic (una reclamació molt present en la tradició política autonomista catalana per tal de "disposar d'uns serveis públics fonamentals en exercici de les competències pròpies". El document fa una referència velada a les balances fiscals que sempre han estat negatives, i reclama un deute històric de 12.433 milions d'€, corresponents al període 2002 al 2013 a través d'un "sistema de compensació".
El procés català vist des de la barrera
Malgrat els paral·lelismes que es puguin fer amb el model català, el patró valencià és un xic diferent. La composició sociopolítica del país és una mica diferent i de moment el procés català es mira des de la distància a l’espera de poder-ne traure alguna experiència avantatjosa de profit. Tant és així que sovint es cau en l’animadversió vers els veïns del nord que es ven des de Madrid des d’alguns sectors d’arrel unionista.
La clàusula Camps i la independència
Un dels punts més importants i controvertits de la reforma estatutària que va impulsar la Generalitat Valenciana sota el comandament de Francisco Camps (PP) el 2006, paral·lelament al debat estatutari català fou la inclusió del que s’anomenà la ‘Clàusula Camps’ mitjançant la qual s’establia que el País Valencià incorporaria qualsevol competència constitucional nova que qualsevol altra comunitat (en referència a Catalunya) aconseguís. Si Catalunya finalment desembarca a Ítaca a través d’una DUI, es plantejarà el govern valencià l’assumpció de totes les competències constitucionals, és a dir, la proclamació d’un nou Estat?