Pablo Iglesias es treu de sobre IU i Equo

Podemos es repensa la seva aposta per les confluències

9  

( 3 vots )

 Carregant

Pablo Iglesias ja fa dies que li prepara el llit a Alberto Garzón per treure-se’l de sobre com a candidat de sortida per Madrid a les eleccions generals. Però això no és tot, la formació porpra també s’està desfent dels seus aliats d’Equo enviant-los a posicions de no sortida. Iglesias vol assegurar-se que té d’electes només els seus.

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

---

Etiquetes

Alberto Garzó, eleccions generals, Equo, IU, Izquierda Unida, Pablo Iglesias, Podemos

Les expectatives electorals de Podemos ja no són tan altes com semblava fa uns mesos i la llista d’espera per formar part de les seves candidatures té masses voluntaris. Podemos, que havia fet una clara aposta per les confluències amb altres partits, demostrada a Catalunya, però també a altres regions de l’Estat ara que no li sobren els llocs ja no li fan tanta gràcia les plataformes multipartit.

Iglesias blinda els llocs de sortida amb els seus
 
A Catalunya no li va tan bé com esperava i a la resta d’Espanya tot sembla indicar que la marea lila no arribarà. És per això que Pablo Iglesias està movent perquè tots els llocs de sortida de les candidatures on participa la seva formació siguin per a gent del seu estricte cercle de confiança. Per això, després de Pablo Iglesias que encapçalarà la llista, hi haurà Íñigo Errejón, secretari de política i responsable electoral del partit, Carolina Bescansa, secretaria d’Anàlisi Polític i Social, Rafael Mayoral, responsable de Moviments Socials, la secretària de coordinació de les àrees del partit, Irene Montero, i el Secretari de Participació Interna, Luis Alegre, a més de Tània Sánchez. Un equip que podria cabre-hi perfectament en els 6 o 7 escons que la formació confia treure a Madrid tranquil·lament.

La més vella de les polítiques
 
Pablo Iglesias proposa a Alberto Garzón (IU) que se’n vagi a fer de candidat per Màlaga, i al candidat d’Equo, Juantxo López de Urald, el vol de número dos per Guipúzcoa, sense possibilitats de sortida. Tot plegat evidencia que l’estratègia de l’obertura, la transversalitat i la confluència podria haver estat només estètica ja que alhora de la veritat Iglesias esta recorrent a les estratègies de la més vella política.
 

Notícies relacionades

9 comentaris

Imprimir Enviar