Els dríblings falsejants a la democràcia del rei d’Espanya inquieten l’Europarlament
Felip VI es fa el suec tot llençant l’àncora en la defensa de la unitat pàtria
El Cap de l’Estat espanyol ha fet aquest matí un discurs davant el Parlament Europeu en el qual no només ha obviat el plebiscit del 27S, sinó que a més ha menyspreat la llengua catalana tot prenent part a favor de les tesis del govern de La Moncloa, amb la seva aferrissada defensa de la unitat d’Espanya.
El ‘savoir faire’ espanyol ha inquietat l’Europarlament: la unió per davant de la pluralitat
"Europa s'ha construït sobre la voluntat de sumar i no restar, d'unir i no dividir, de saber compartir i ser solidaris” ha etzibat el cap d’Estat espanyol, malgrat que la realitat de les diverses Nacions del continent és força més complexa que això. L’Estat espanyol, no és precisament pas el millor exemple d’aquest savoir faire tant castís.
Tot seguit, el discurs reial ha anat destapant les sorpreses que duia preparades dins el farcell: “La UE pot comptar amb una Espanya unida i orgullosa de la seva diversitat, solidaria i respectuosa de l'Estat de dret". Sembla com si el Cap d’Estat espanyol no hagués obert un diari en els darrers cinc anys, però no és així. Felip VI ha tractat d’obviar deliberadament tot rastre de les recents eleccions plebiscitàries que s’han viscut a Catalunya tapant-se amb una gran bandera d’Espanya que amaga tot el plomall d’un estat que té interposades querelles contra el president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, l’evicepresidenta, Joan Ortega, i Irene Rigau.
Felip VI tracta d’ignorant la cambra europea
Què ha anat a fer realment el rei al Parlament Europeu? Bàsicament es tracta d’una espècie de gira que pretén contrarestar l’acció diplomàtica catalana, ara que és tant important lligar suports exteriors. El discurs que ha pronunciat, però, el monarca avui ha arribat a nivells d’obscenitat quan s’ha referit a la Constitució Espanyola com un gran símbol i un gran referent de les llibertats dels pobles.
Les veus han estat molt diverses durant els darrers dies en referència al 27S i la manca manifesta de sensibilitat del govern espanyol i avui del seu rei. Una jutgessa del Tribunal dels Drets Humans, Renate Weber, qualificava l’altre dia de “venjança política” la imputació d’Artur Mas pels fets del 9N.
L’eurodiputat conservador britànic, Ian Duncan, es preguntava per la qualitat democràtica d’un Estat espanyol que no s’asseu a dialogar: "És hora que es retirin els obstacles, és hora d'una votació com cal. […] no es pot decidir el futur de Catalunya en un tribunal el 15 d'octubre amb el risc que Mas acabi a la presó o no es pugui presentar a les eleccions en 10 anys. […] Quin tipus de democràcia és aquesta?".
‘Dríbling’ a la llibertat dels pobles d’Europa
"La CE protegeix els pobles d'Espanya en l'exercici de les seves diverses cultures i tradicions, llengües i institucions" i "consagra la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític com a valors essencials". Felip VI és capaç de pronunciar aquestes paraules precisament en una cambra on l’Estat que representa s’ha dedicat a reprimir sistemàticament la llengua catalana, aturant cadascuna de les iniciatives que en propugnaven la oficialització. Cal recordar que hi ha llengües menors que la catalana que fa molts anys que són oficials a la UE.
Cap govern del PP ni tampoc del PSOE ha estat capaç de fer res per una llengua que els és llunyana i un veritable entrebanc per el procés d’uniformització peninsular. Ni tant sols un català com és Josep Borrell, quan va ser president de l’Europarlament, va fer cap gest en pro de la llengua del seu poble.