
Soraya Sáenz sobrepassada per la ràbia
El govern espanyol haurà d’assumir en la propera legislatura una nova revolta: la del País Valencià
El president del País Valencià, basculant encara entre la Comunitat Valenciana i el País Valencià ho ha dit molt clar avui en la Diada del PV: "Sense autonomia financera no hi ha autonomia política". A La Moncloa ja s’estiren els cabells només intuir un nou conflicte, i a la vicepresidenta li ha durat poc l’alegria de la ballaruca.
Aquesta setmana el directe!cat explicava com el País Valencià havia iniciat, sense gairebé adonar-se’n el camí de l’emancipació a través del discurs de la sagnia fiscal. Avui, en la Diada del País Valencià, el president socialista de la Generalitat, Ximo Puig, ha fet una crida a la unitat dels valencians en el seu discurs institucional on ha remarcat per sobre de tot la voluntat de tirar cap a un nou acord financer amb l’Estat, amb contundència. "No volem ser més que ningú però no acceptem que se'ns tracti com si no fórem ningú. El temps de les falses ofrenes s'ha acabat”, ha dit.
Espanya, molt irritada
Aquesta és l’estucada final que ha deixat atònita aquest migdia la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz, que feia la seva compareixença setmanal després de la conferència d’ahir de la CUP en la qual els anticapitalistes estenien la mà a Junts pel Sí a trobar un acord que faci viable el pacte de govern i el camí cap a l’anhelada República. Precisament avui Antonio Baños remarcava que seria un fracàs si el país hagués de viatjar cap a unes noves eleccions anticipades. Soraya Sáenz s'ha mostrat seca i contundent com sempre, i s'ha hagut de mossegar la llengua en diverses ocasions de la seva intervenció. Malgrat el discurs de la recuperació econòmica, el debat territorial segueix essent el problema real a resoldre.
El País Valencià escanyat per l’Estat, però lluny de la ruptura catalana
El president valencià ha dit que els valencians "no podem exercir els mateixos drets que la resta d'espanyols i espanyoles com a conseqüència d'un finançament injust i discriminatori, resultat d'un model desigual". Poc a poc es va identificant el culpable real (més enllà de la gestió nefasta de la pròpia autonomia per part dels governs precedents del PP), que no és altre que l’Estat espanyol. Puig assenyalava que “això passa perquè donin resposta als problemes dels valencians”
La impotència, l’únic sentiment que regna ara mateix a Madrid
Si la CUP i Junts pel Sí s’entenen, malgrat les intoxicacions internes, però també externes, s’iniciarà un procés de descomposició de l’Estat espanyol, tal i com el coneixem ara, a través d’una ruptura total amb aquest règim polític que ha estat escanyant les il·lusions de tots els ciutadans durant dècades. La proposta de la CUP és total i avui Jordi Turull semblava disposat a comprar la majoria de plantejaments de base.
Espanya crida a la reflexió al president Mas
Com ha explicat abans el directe!cat, l’Estat espanyol encara no ha entès que Artur Mas no és l’interlocutor del procés. De moment només n’és el braç executor. El comandament d’aquest el té el poble, que s’ha pronunciat repetidament sobre què és el que vol, i ara ha decidit que vol construir una nova legalitat que empari la nova República Catalana. “Disculpin les molèsties, estem treballant en la creació d’un nou Estat”, deia ahir Anna Gabriel en l’esperada conferència de la CUP. Sáenz creu que no es pot implantar el programa d’una minoria, concretament dels 300.000 vots que van votar la CUP. Ara resultarà que Artur Mas, el gran diable català, és el mal menor. Potser a l’Estat no li interessa tant com es pensa carregar-se el símbol.
El govern espanyol no veu per on li cauen els gols
Amb la pre-entesa entre JxSí i la CUP, i l’acceleració del procés català, si es concreta un acord de govern final, el País Valencià i també Euskadi seran els propers maldecaps. I darrera ja es van preparant les Illes Balears. Una Espanya sense el seu motor principal, i un País Basc i una Navarra que s’han tancat hermèticament –evidentment- a qualsevol retall al seu concert fiscal, serà ingestionable i ingovernable. El gran elefant caurà sobre el seu propi cementiri i l’Estat explotarà –políticament. Europa hauria de començar-se a preocupar més que pel problema català, per una segona ràfega d’Estats post ‘imperi’, com van ser les independències de les exrepúbliques soviètiques.
Notícies relacionades
- Les Corts Valencianes s’encaminen inexorablement cap al debat sobiranista 07.10.2015.
- Acció Cultural demana a Ximo Puig que faci tornar TV3 al País Valencià 02.10.2015.
- La Plataforma per la llengua envia 10.000 packs d’emergència a Ximo Puig 23.06.2015.
- Nervis al PP pel possible acord independentista 09.10.2015.