Podemos dóna de menjar als coloms
Marc Bertomeu, erigint-se en veu de referència de Podemos a Catalunya, dóna permís a Herrera per anar a llistes, sota les condicions que Iglesias cregui oportunes
Ahir, en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio, la coordinadora general d'Iniciativa, Dolors Camats, deia que la formació ecosocialista tenia la sort de ser un partit "d'estricta obediència catalana". Les eleccions del 27S han demostrat que ho va ser fins que va quedar engolida per Podemos en el conglomerat que va acabar esdevenir CSQEP.
“Alpiste para el pájaro”
Marc Bertomeu, esdevingut la veu de referència de Podemos a Catalunya després de la dimissió per la desfeta del 27S i les desavinences amb Iglesias de Gemma Ubasart, declarava ahir que deixaria que dirigents com Joan Herrera tinguessin la possibilitat de formar part de la candidatura d’Iglesias per les eleccions generals... sempre i quan acceptés les condicions i la línia ideològica de Podemos. La formació que ha servit de Cavall de Troia dels porpres a Catalunya ara ha de demanar permís per presentar-se a les eleccions amb ells.
Iniciativa es deixa privatitzar per Podemos
Iniciativa per Catalunya s’ha venut a canvi de tres diputats i un per EUiA. Joan Herrera i Dolors Camats han estat defensant aferrissadament després del procés participatiu del 9N una entesa amb la formació porpra cedint-los els espais electorals i d’altres prebendes que els pertocaven d’acord amb la seva representació al Parlament. El resultat de tot ha estat el que anunciàvem: 4 diputats. Pel camí, l’ecosocialisme català s’ho ha anat venent tot per un plat de llenties. Iniciativa ha trobat que la única sortida per fer front a l’immens deute que té contret amb els bancs (17 milions), una xifra similar a la d’UDC, podia ser aquesta.
Els plans no han acabat de funcionar. Catalunya no ha fet confiança a Podemos, i Pablo Iglesias n’esperava molt perquè, com en els millors temps del PSOE, ells també creuen que autonomies com les d’Andalusia o Catalunya són les que decanten la victòria final a Espanya. En aquest sentit, P’s ho té molt cru car la desfeta el 27S ha estat molt gran. Amb l’impuls de només 11 diputats (de 13 que tenia ICV), les esperances de prendre la Moncloa ara ja són mínimes. Iniciativa, desapareguda en combat, a més, ja no pinta res i Bertomeu s’ha fet seu l’invent de CSQEP.
Podemos privatitza Iniciativa
“Convertir el grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot en una eina ciutadana, amb instruments com el Parlament Obert", és la prova més fefaent que Podemos (recordin l’eslògan ‘CSQEP és Podem’) s’ha apropiat definitivament del control de la nova formació, i Lluís Franco Rabell és segurament un dels que pinta menys, com es va demostrar en campanya. El discurs ahir de Marc Bertomeu no era gaire consistent però si que resultava franc en quant a la manera de marcar territori.
Iniciativa ha comès un error imperdonable traçant l’aliança amb la formació espanyola. No només ha deixat de ser un partit d’estricta obediència catalana, com defensava Camats, sinó que, a més, ahir vam sentir com l’exdiputada deia que l’aliança amb Podemos no era l’estratègia ideal del seu partit i insinuava que potser es podien veure temptats de fer un gir en el seu discurs nacional, ja que no veien cap majoria espanyola –hi fos qui hi fos- que afavorís la celebració d’un referèndum d’autodeterminació Catalunya.
Ubaasart, una titella més de l’engranatge porpra
La marxa precipitada de Gemma Ubasart no s’explica perquè tingués la intenció de tornar després d’una experiència obertament curta al front del partit del seu amic. Els desastrosos resultats del 27S, i la intrusió dels dirigents espanyolistes en una campanya on precisament calia aixecar ni que fos la Senyera, combinats amb les imposicions d’Iglesias, han fet desistir Gemma Ubasart de seguir al front d’una formació que no ha arribat a controlar gairebé mai.
El regnat de l’amiga de Pablo Iglesias només s’ha allargat vora els 8 mesos, temps suficient per veure d’a prop en què s’ha convertit la formació. Ja només al principi del seu mandat, la mateixa formació que dirigia va haver de sortir a apagar el foc que va crear quan va dir que la campanya del 27S s’havia de basar en l’odi a Mas. La línia l’han seguit, però a ella li va costat tot un seguit de crítiques que la formació matisava, i avui ella nega.
Els cercles, una fòrmula endogàmica alternativa que s'oculta amb la superioritat moral
És freqüent la crítica de les formacions alternatives de nova i de vella fornada cap a les classes dirigents del país on denuncien la xarxa de contactes, d'influències i d'altres ínfules per mantenir-se en el poder amb un bon salari a al butxaca. Exemples com les connexions entre dirigents de BComú i Podemos, des de l'Observatori DESC, les empreses que han assessorat règims sudamericans, etcètera, són exemples que les influències per arribar a una bona posició social també s'utilitzen des de les esquerres a priori més alternatives. Per intentar ocultar aquesta veritat, molts dels seus dirigents tiren de la superioritat moral pròpia d'alguns discursos populistes de l'esquerra alternativa.
Iglesias necessita reforços, i Colau podria oferir-se per fer de tàndem
La desfeta del 27 de setembre no ha passat per alt als líders suprems de Podemos. És per això que, tal i com va assenyalar ahir Bertomeu, no es veu amb la mala idea l’hipotètic salt a la política espanyola d’Ada Colau, que a la seva vegada va dir quan dirigia la PAH que no faria el salt a la política. Dos mesos després el feia a través de la marca ‘Guanyem Barcelona’ que acabaria transformant-se en Barcelona en Comú, i després de posar el seu rostre al logo de les paperetes de la formació, va guanyar les eleccions municipals. Colau va defensar aleshores que BComú era una aposta municipalista, i ara sembla que podria ser alguna cosa més si s’avé a pactar amb Iglesias.
Joan Herrera, desbancat i l’herència del PSUC malbaratada per la mala gestió dels seus reprresentants
Iniciativa ja no serveix més que com a complement per no perdre alguns vots a Podemos. "Si Herrera està disposat a formar part d'aquest full de ruta i de seguir amb els codis ètics i la metodologia d'aquesta candidatura, no tenim problema amb què la gent s'hi apropi, sense importar d'on vénen". El problema és que Iniciativa segueix creient en aquesta estratègia ara ja més per necessitat de tenir algun tipus de representació i cobrir el deute, que per comoditat. Mònica Terribas preguntava ahir a Camats perquè havien tingut tant poca presència en la campanya del seu teòric partit, i en canvi, Pablo Iglesias, venint de Madrid n’havia tingut tanta. Terribas evidenciava que Herrera i Camats han tirat per la borda tot el que significava l’antic PSUC.
ICV ha quedat reduïda a un partit molt petit que menja de la mà de Pablo Iglesias, com un colomí a Plaça Catalunya.