CiU proposa al Congrés que l'Estat espanyol demani el reconeixement del català a la UE
Promovent una modificació del reglament lingüístic aprofitant que s'ha de canviar per l'entrada de Croàcia
12
Carregant
El grup parlamentari de CiU al Congrés espanyol ha registrat una proposició no de Llei on reclama a l'Estat espanyol que promogui una modificació del reglament lingüístic de la UE per incloure-hi 'amb rang de llengües de l'Estat' el català, el basc i el gallec. La presència del català com a llengua oficial de la UE depèn del govern espanyol, perquè són els estats afectats els que han de demanar-ho, com va fer Irlanda al 2007 amb el gaèlic. L'adhesió de Croàcia a la UE prevista per al 2011 obligarà a reobrir el reglament comunitari sobre llengües per afegir el serbocroat als 23 idiomes que ja són oficials. Aquesta seria una bona oportunitat perquè l'Estat espanyol demanés també la incorporació del català, i del basc i el gallec.
La proposta reclama a l'Estat espanyol que impulsi la reforma del reglament de Llengües perquè es garanteixi 'la plenitud de drets lingüístics dels ciutadans europeus catalanoparlants, vascoparlants i galaicoparlants, i demana també al govern espanyol que 'implementi amb caràcter immediat' l'acord del 27 d'abril del 2009 entre l'Estat i el Tribunal de Justícia de la UE per permetre l'ús de les seves llengües cooficials en la correspondència amb els ciutadans espanyols i els residents a l'Estat.
A més, CiU insta el govern espanyol a vetllar per 'l'estricte compliment' dels terminis de resposta establerts en la comunicació entre la Representació Permanent de l'Estat a la UE (REPER) i les institucions i organismes comunitaris.
Drets reconeguts, però que s'incompleixen
CiU recorda que l'11 de desembre de 1990 es va aprovar la 'resolució Reding' sobre llengües a la Comunitat Europea que apostava per reforçar des de les institucions europees la comunicació en català cap als ciutadans, però que més enllà d'aquest gest inicial, fins el 2005 no es va reconèixer el dret dels catalanoparlants a dirigir-se i ser respostos per les institucions europees en la seva llengua.
Per fer-ho possible es van signar un conjunt d'acords però el 6 de maig del 2010 un informe fet per Horitzó Europa va constatar que no es compleixen i que les respostes sol·licitades triguen més dels 15 dies de termini establerts al Codi de Bona Conducta Administrativa de la UE.
Per tant, segons CiU, 'la millor manera de garantir la plenitud dels drets dels ciutadans catalanoparlants es afrontar la revisió i modificació del Reglament' que es produeix cada vegada que es produeix una ampliació de la UE i s'ha de reconèixer oficialment les llengües dels nous estats membres.
Al 2007 Irlanda va promoure una modificació per aconseguir que l'irlandès fos llengua oficial, un precedent que es pot utilitzar ara per fer el mateix amb el català, el basc i el gallec.
Notícies relacionades
- Tremosa demana utilitzar el català de forma excepcional a l'Eurocambra 24.03.2010.
- Junqueras desmenteix que Madrid defensi el català a Europa 18.03.2010.
- Junqueras demana a la UE que el Govern espanyol compleixi els acords per l’ús del català 03.03.2010.
- Els eurodiputats catalans treballaran plegats per millorar la presència del català a la UE 24.02.2010.
- Bernat Joan culpa l'Estat espanyol dels incompliments de les institucions europees cap al català 06.05.2010.
- Les institucions europees no responen en català les cartes dels ciutadans tot i que així es va aprovar el 2005 06.05.2010.
Imprimir
Enviar
Sabadell
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat