Política Última actualització Dilluns, 19 d'octubre de 2015 08:20 h

O'Reilly desautoritza les amenaces d'expulsió de Catalunya de la CE procedents d'Europa

Advertir Catalunya amb l'expulsió de la UE "no és el posicionament oficial de la institució", assegura l aDefensora del Poble Europeu en una carta als eurodiputats

Brussel·les (ACN).- La Defensora del Poble Europeu, Emily O'Reilly, adverteix que "qualsevol declaració dels membres de les institucions comunitàries" sobre la independència de Catalunya només "reflecteix la seva opinió personal i no el posicionament oficial". En una carta a eurodiputats catalans a què ha tingut accés l'ACN, el cap de gabinet d'O'Really assegura que "els Tractats no preveuen cap procediment davant d'una potencial secessió de part d'un territori d'un estat membre" i que, per tant, les advertències de Brussel·les que una Catalunya independent quedaria fora de la UE i hauria de tornar a demanar l'ingrés són només una "opinió personal i no el posicionament oficial de la institució".

La Comissió Europea no farà un dictamen jurídic analitzant les conseqüències d'una secessió mentre el govern espanyol no li ho demani oficialment. Però els seus portaveus avisen sovint que "si una part d'un estat membre deixa de formar-ne part perquè esdevé independent, els Tractats ja no s'aplicarien al seu territori, es convertiria en un país tercer i hauria de demanar l'ingrés a la UE". "Aquest és el posicionament que l'executiu comunitari ha mantingut des del 2004, des que el va establir l'aleshores president Romano Prodi ", va insistir en plena campanya electoral del 27-S Margaritis Schinas, portaveu de Jean-Claude Juncker. La Defensora del Poble Europeu, però, nega que es tracti del "posicionament oficial de la institució" i ho limita a una "opinió personal".
 
En una carta de resposta a Ramon Tremosa (CDC), Josep Maria Terricabras i Ernest Maragall (ERC-NeCat), Ernest Urtasun (ICV) i Francesc Gambús (UDC), el cap de gabinet d'O'Reilly, Aidan O'Sullivan, defensa que "qualsevol declaració efectuada per membres de les institucions comunitàries sobre les conseqüències d'una potencial declaració d'independència de Catalunya reflecteix la seva opinió personal i no el posicionament oficial de la institució". Després d'haver-ho "discutit amb els serveis legals" del Defensor del Poble Europeu, recorda que "els Tractats no preveuen cap procediment davant d'una potencial secessió de part d'un territori d'un estat membre".
Els eurodiputats catalans havien denunciat a la Defensora del Poble Europeu l'escàndol per la suposada manipulació d'una resposta de Juncker sobre Catalunya, a només cinc dies de les eleccions. "Ja sigui un cas d'error humà o algun altre tipus d'interferència al més alt nivell, aquest fet hauria de ser de gran preocupació", havien lamentat. Tremosa, Terricabras, Maragall, Urtasun i Gambús li havien demanat una reunió, també per fer-li arribar les queixes de "desenes de milers de ciutadans catalans que viuen a la UE i que no van poder votar el 27-S" per culpa de la "mala pràctica de l'administració espanyola i la reconeguda manca d'esforç del govern espanyol per resoldre aquest problema".
 
"Al corrent de l'escàndol"
 
La irlandesa O'Reilly els denega, "de moment", l'entrevista i no veu "motius suficients per obrir una investigació" sobre les seves queixes. El seu cap de gabinet al·lega que el dret de vot dels catalans a l'estranger "sembla ser una qüestió estatal, fora del mandat" del Defensor del Poble Europeu. O'Reilly reconeix "estar al corrent" de la doble resposta de Juncker sobre la independència, però demana als eurodiputats que abans dirigeixin la seva protesta a la pròpia Comissió Europea. O'Really "vol sempre mantenir fortes relacions amb els eurodiputats" i s'ofereix a "contactar els estats membres afectats per discutir" el que calgui, afegeix.
 
Tremosa, Terricabras, Maragall, Urtasun i Gambús responen a O'Reilly, en una segona carta, que les explicacions que els ha donat Juncker són "molt insuficients". "Afegir un paràgraf sencer, fent servir una redacció que clarament no és el vocabulari que s'acostuma a fer servir a Brussel·les, no ens sembla que sigui un error humà, sinó una manipulació seriosa que pretén influir en una elecció política crítica", insisteixen, reiterant-li la seva petició de reunir-se amb ella. La resposta de la Comissió Europea a una pregunta parlamentària del PP incorporava, en la seva versió en castellà, un paràgraf que adverteix que en cas de DUI la UE "respectarà les funcions essencials de l'Estat, especialment les que tenen com a objectiu garantir la seva integritat territorial", i alerta que "la determinació d'un estat membre està únicament establerta pel dret constitucional nacional i no per una decisió d'un Parlament autonòmic contraria a la Constitució". Juncker, segons van admetre els seus portaveus, mai no va validar aquest paràgraf, i només va autoritzar la versió en anglès de la resposta, que es limita a recordar que "a la Comissió no li correspon expressar una opinió sobre qüestions d'organització interna relacionades amb els procediments constitucionals d'un estat membre".
 
Creat el 1995, el Defensor del Poble Europeu s'encarrega d'investigar les reclamacions sobre una mala gestió de les institucions, organismes, oficines i agències de la UE. L'elegeix el Parlament Europeu per un període renovable de cinc anys (O'Reilly, periodista i ex Defensora del Poble d'Irlanda, va ser elegida el 3 de juliol del 2013 i reelegida el 16 de desembre del 2014), però és un organisme imparcial que no rep instruccions de cap govern ni institució. Intenta sempre arribar a una solució amistosa, però quan no és possible pot emetre recomanacions a la institució afectada i, si no s'accepten, presentar un informe especial a l'Euocambra perquè prengui mesures.