La CUP dribla qualssevol responsabilitat, però pica l’ullet a JxSí
El nou Grup Parlamentari va presentar-se ahir al Parlament anunciant que donaran suport a la majoria absoluta independentista a la Mesa
21
( 10 vots )
CarregantLa Candidatura d’Unitat Popular segueix en la cruïlla històrica de camins fent passos a poc a poc mentre manté tot un país amb l’ai al cor cada vegada que algun electe obre la boca per fer un pronunciament sobre el procés.
Una Mesa especial per a un mandat especial
La CUP ha eludit definitivament la responsabilitat de ser a la Mesa del Parlament després dels oferiments reiterats de Junts pel Sí d’ocupar un dels quatre seients que la formació guanyadora de les eleccions es reservava. D’aquesta manera, i davant la ira de la resta de grups parlamentaris, Junts pel Sí tirarà endavant –gràcies als vots de la CUP- una majoria absoluta a la Mesa que presidirà Carme Forcadell, motiu també de grans enfrontaments amb la resta de la oposició. La CUP segueix evitant les responsabilitats que li pertocarien amb arguments com el de “som el grup amb menys representació de la cambra” com deien ahir. Malauradament però, és l’hora de mullar-se de veritat, i l’esquerra alternativa, que sí que ha acceptat les actes de diputat i, per tant, ja està encara que no ho vulgui submergida en el joc polític, ha d’entendre que el Parlament és una eina al servei de la democràcia que també pot respondre als seus postulats polítics.
Ara més que mai, el món estarà atent a tot el que passi en aquest nou Parlament que es constituirà el proper dilluns i que tindrà com a data límit fins el proper 9 de gener per a investir president. La primera votació es farà el 9 de novembre, justament un any després del procés participatiu endegat per la Generalitat i pel qual segueixen imputats Mas, Ortega i Rigau. Però no només el món estarà pendent del que passi a Catalunya. Els propis catalans, com s’ha començat a veure, miraran amb lupa fins l’últim detall del que passi a partir d’ara. Aquesta setmana n’hem tingut una prova clara: mai en democràcia ningú havia prestat l’atenció que s’ha prestat ara, ni s’havien generat tants debats entorn no només la presidència del Parlament, sinó la composició dels membres d’aquesta de forma tant mil·limètrica. I les baralles entre el front independentista i l’unionista, com saben, no acaben aquí. El conflicte segueix amb la distribució dels grups polítics a l’hemicicle.
La CUP, en una cruïlla d’interessos històrica, ha de prendre una decisió sabent que no podrà acontentar tothom
Espanya va pressionar ahir la CUP amb un altre xou mediàtic a la seu de Convergència, justament quan Mas signava el decret de constitució del nou Parlament. Mas, obligat a parlar del tema en la compareixença per explicar el decret, va veure’s obligat a seguir amb el to contundent de condemna a la corrupció i de confiança en la gestió dels responsables econòmics del seu partit. El president segueix trepitjant fort, i és conscient que les coses es posen cada vegada més difícils per ell, malgrat que se sent optimista.
La CUP va agafar la bandera de la tolerància zero contra la corrupció en campanya per coherència de discurs i com a mur de contenció contra CSQEP, i ara ha anunciat que editarà un atles de la corrupció a Catalunya. Sempre és un bon moment per denunciar la corrupció, però la situació del país és molt delicada, i la experiència històrica demana esperar a tenir el país per fer la revolució, si no es volen perdre ambdues opcions. L’esquerra alternativa no va considerar la possibilitat, amb aquest discurs, que podria arribar a ser decisiva, i que tot un procés d’independència dependria, també, dels seus deu diputats.
La CUP rep pressió des de la caverna, molt interessada en fer fora Mas ja que entenen que és el símbol del procés. El president en funcions es creix i es posa el país a l’esquena en un esforç més que els sectors més reacis a Mas interpreten com a messiànic. L’esquerra independentista basca, amb molta ascendència sobre la CUP els demana que facin el gest i cedeixin els diputats a Junts pel Sí per investir Mas. Ahir ho tornava a dir Pernando Barrena en una entrevista, recordant els suports que van cedir al PNB perquè Euskadi no caigués en mans de l’espanyolisme. El polític de Sortu també es lamentava que Urkullu i el PNB seguissin encallats en el nacionalisme de peix al cove de l’antiga Convergència.
No podem perdre més temps
Cada dia que passi des de la constitució del Parlament i la primera votació (el 9N) del president de la Generalitat serà un temps preciós que perdrà el país. Catalunya no pot viure d’una declaració que poc efecte més que la Declaració de Sobirania del 2013 tindrà. És important no encallar-se en aquesta qüestió i avançar amb un procés blindat des del primer dia. Junts pel Sí té dret a proposar el candidat que va anunciar que proposava des de la seva conformació com a candidatura, ja que ha obtingut la legitimitat democràtica a les urnes per votar-lo. Cal un gest de generositat que repercutirà en positiu pel país.
Junts pel Sí ha de reflexionar també sobre la possibilitat que la independència depengui de la renúncia o no de Mas com el candidat a la Generalitat. La convocatòria de noves eleccions podria suposar un desgast massa important pels votants –sobretot els indecisos-, després de més de quatre anys de procés que comencen a fer-se feixucs, perquè a la gent li costa percebre com a ràpids els avenços que es van produït, i la il·lusió dipositada és molta.
Imprimir
Enviar
Sabadell
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat